Ampliació de Geologia i Ciències Ambientals
Investigar fenòmens i prendre decisions amb evidències.
Capítol 1
Mètodes de recerca científica en geologia i ciències ambientals
5 unitats
-
Començar
Investigar la Terra com a sistema
Investigar la Terra com a sistema requereix delimitar escales i subsistemes, formular preguntes contrastables i proposar hipòtesis amb prediccions mesurables. Un model causal explícit orienta un pla viable, mentre que les dades serveixen per revisar l’explicació i no només per intentar confirmar-la.
-
Començar
Mapes i fonts per contrastar explicacions
La unitat ensenya a interpretar mapes topogràfics, geològics i ambientals atenent l’escala, la llegenda, les dates i l’autoria. També desenvolupa un mètode per relacionar documents, contrastar explicacions i redactar conclusions cartogràfiques amb un grau de certesa justificat.
-
Començar
Teledetecció i sistemes d’informació geogràfica
La unitat relaciona preguntes territorials amb fotografies aèries, sensors remots, fals color, models d’elevació i capes SIG. L’anàlisi rigorosa exigeix metadades, comparabilitat, validació, fonts obertes i conclusions ajustades a les limitacions.
-
Començar
Observar i registrar al camp
La unitat guia el disseny complet d’una observació geològica accessible: formular una pregunta, seleccionar eines, mostrejar sense afavorir resultats i registrar dades traçables. El quadern de camp final ha de connectar procediment, evidències, control de qualitat i conclusions prudents.
-
Començar
Comunicar una interpretació geològica
La unitat ensenya a convertir observacions en arguments geològics, estructurar-los en un informe amb figures adequades i sotmetre'ls a revisió entre iguals. També incorpora la resposta fonamentada a preguntes i l'anàlisi de l'autoria, la cooperació, els biaixos i el context de la recerca.
Capítol 2
Temps geològic
4 unitats
-
Començar
Temps profund i grans esdeveniments
La unitat connecta l’escala del temps profund amb les evidències que permeten reconstruir la història terrestre. Les cinc grans extincions i la pèrdua actual es comparen segons cronologia, causes, mecanismes, ritmes i qualitat del registre, sense convertir el passat en una justificació de l’impacte humà.
-
Començar
Fòssils i ambients del passat
La unitat presenta els fòssils com a dades biològiques situades en un context sedimentari. La identificació morfològica, la tafonomia, les fàcies i els intervals temporals permeten formular hipòtesis ambientals i datacions relatives amb incerteses explícites.
-
Començar
Correlacionar i datar
La unitat combina l’ordenació relativa del registre, la correlació entre successions i el model isotòpic de semivida. Les conclusions geològiques s’han de justificar amb evidències, adequació del mètode, incertesa i supòsits explícits.
-
Començar
Climes antics i canvi actual
Els indicadors del gel i dels sediments marins permeten reconstruir climes antics si es calibren, daten i contrasten. La comparació de ritmes, mecanismes i empremtes diferencia la variabilitat natural de la influència humana dominant en l’escalfament actual.
Capítol 3
Capes fluides
2 unitats
-
Començar
Aigua, oceans i circulació
La distribució de l’aigua, el relleu submarí, les propietats de l’aigua i els corrents formen un sistema connectat. Les dades només adquireixen sentit quan es relacionen amb models físics, es contrasten indicis diferents i se n’expliciten els límits.
-
Començar
Residus en capes fluides
Els contaminants circulen entre atmosfera i hidrosfera, i els seus efectes depenen de la font, el transport, la persistència i l’exposició. L’anàlisi rigorosa combina dades comparables, mecanismes causals i incerteses; les decisions prioritzen prevenció, cicle de vida, equitat i seguiment.
Capítol 4
Geodinàmica interna
5 unitats
-
Començar
Investigar l’interior de la Terra
L’interior terrestre es coneix mitjançant la combinació crítica de dades directes i, sobretot, indirectes. El magnetisme registra l’expansió oceànica, la gravimetria revela distribucions de massa i compensació isostàtica, i les ones sísmiques permeten delimitar capes i interpretar sismes amb incerteses explícites.
-
Començar
Plaques i cicle de Wilson
La tectònica de plaques permet reconstruir moviments mitjançant velocitats relatives i evidències del registre geològic. El cicle de Wilson organitza l’obertura i el tancament dels oceans, mentre que els escenaris resultants s’han de formular com a models condicionals, contrastables i revisables.
-
Començar
Com es formen els magmes
Els magmes es formen quan una roca travessa el sòlidus per augment de temperatura, disminució de pressió, addició de volàtils o una combinació d’aquests canvis. Les dorsals, les subduccions, els rifts i els punts calents generen condicions diferents, que es poden comparar mitjançant dades i models P–T.
-
Començar
Deformació, plecs i falles
Els esforços compressius, extensius i de cisalla poden originar respostes elàstiques, dúctils o fràgils segons les condicions i els materials. La lectura ordenada de plecs, falles i relacions de tall permet justificar la deformació i reconstruir una història geològica relativa.
-
Començar
Metamorfisme i context tectònic
El metamorfisme transforma roques principalment en estat sòlid per l’acció combinada de temperatura, pressió, esforços i fluids. La composició del protolith condiciona els minerals i les textures, mentre que la distribució dels indicis i les relacions de camp permeten proposar un context tectònic i una història relativa amb límits explícits.
Capítol 5
Geodinàmica externa
3 unitats
-
Començar
Ambients sedimentaris i reconstruccions
Els ambients sedimentaris es reconeixen per associacions de fàcies creades per processos físics, químics i biològics. Comparar textures, estructures, fòssils, geometries i successions permet reconstruir canvis ambientals, sempre amb hipòtesis alternatives i incerteses explícites.
-
Començar
Estrats, interrupcions i història
La unitat desenvolupa la lectura temporal d’estrats, discontinuïtats, estructures i nivells correlacionables. La reconstrucció final es basa en precedències justificades, reconeix els buits del registre i conserva hipòtesis alternatives quan les proves no discriminen.
-
Començar
Modelar relleu i formar sòl
La meteorització altera les roques, mentre que erosió, transport i sedimentació descriuen la mobilització, el desplaçament i l’acumulació dels materials. El clima condiciona aquests processos i la formació del sòl, però els resultats també depenen del material, el relleu, els organismes i el temps. Els models experimentals permeten contrastar hipòtesis si controlen variables, conserven les dades i expliciten les limitacions.
Capítol 6
Materials geològics
5 unitats
-
Començar
Cristalls, minerals i roques
La unitat diferencia l’ordre cristal·lí, les espècies minerals i els agregats rocosos. També desenvolupa una identificació basada en propietats convergents, classificació química, textura i claus de decisió explícites.
-
Començar
De sediments a roques
Els sediments detrítics, químics i biogènics s’acumulen en ambients diversos i es transformen per diagènesi. La reconstrucció geològica combina fàcies, processos diagenètics i relacions temporals, tot separant observacions, inferències i incerteses.
-
Començar
Magmes, roques i relleus volcànics
La generació, l’evolució i la desgasificació dels magmes expliquen una part essencial de la diversitat de roques, erupcions i relleus volcànics. Les relacions són condicionals: una interpretació rigorosa combina composició, textura, dipòsits, context tectònic, història eruptiva i fonts comparables.
-
Començar
Llegir diagrames per classificar materials
La unitat desenvolupa un protocol per interpretar camps, fronteres i recorreguts en diagrames de fases, i per llegir i normalitzar composicions ternàries. La classificació final sempre ha d’indicar dades, càlculs, diagrama emprat, camp de validesa i proximitat als límits.
-
Començar
Geologia de Catalunya i societat
La geologia catalana permet relacionar processos antics amb recursos, paisatges, oficis i patrimoni. Aquesta relació s’investiga ordenant evidències, analitzant propietats i impactes, contrastant fonts i construint un itinerari territorial coherent i segur.
Capítol 7
Mètodes de recerca científica en geologia i ciències ambientals
1 unitat