Ampliació de Química
Investigar fenòmens i prendre decisions amb evidències.
Capítol 1
Mètode científic
3 unitats
-
Començar
Una pregunta química i un disseny viable
La unitat desenvolupa el recorregut des d’una observació fins a un protocol químic viable: pregunta investigable, hipòtesi contrastable, variables, controls, rèpliques, mesures i seguretat. La justificació i la revisió entre iguals permeten millorar la validesa, la fiabilitat i la traçabilitat del disseny abans d’experimentar.
-
Començar
Mesurar amb precisió i interpretar errors
Mesurar amb rigor exigeix triar un instrument adequat, registrar només els dígits justificats i distingir exactitud, precisió i resolució. Les repeticions mostren la dispersió, mentre que la comparació amb referències i l’anàlisi de les causes permeten detectar errors i proposar millores verificables.
-
Començar
Gràfics, conclusions i comunicació
La unitat recorre el camí complet des de les dades originals fins a un informe breu. Organitzar, representar i resumir les dades permet construir conclusions quantitatives, declarar límits i formular prediccions revisables sense ajustar l’evidència al resultat desitjat.
Capítol 2
Materials i normes de seguretat al laboratori
2 unitats
-
Començar
Conèixer i organitzar el laboratori
La unitat relaciona la funció de cada peça amb la seva selecció, manipulació, neteja i conservació. Una actuació competent justifica el material segons l’operació i la precisió, prepara muntatges estables i deixa constància de qualsevol incidència.
-
Començar
Perills, protecció i residus
La unitat relaciona la informació de l’etiqueta i la FDS amb l’avaluació qualitativa del risc, la jerarquia de controls i la verificació de protocols. També integra les normes de laboratori i de camp amb un pla de residus basat en prevenció, segregació, etiquetatge i registre.
Capítol 3
Enllaç químic i estructura de la matèria
4 unitats
-
Començar
Taula periòdica, propietats i recursos
La taula periòdica connecta configuració electrònica, propietats i comportament químic. El contrast de dades permet explicar tendències i valorar amb criteri els usos, la demanda i els impactes dels elements.
-
Començar
Espectres per identificar elements
Els espectres de línies s’originen en transicions entre estats electrònics quantitzats i actuen com a patrons característics dels elements. La identificació fiable combina diverses línies, criteris de tolerància i una valoració explícita de la incertesa, tant en química analítica com en astronomia.
-
Començar
Enllaços i propietats observables
Les propietats macroscòpiques es poden relacionar amb la mobilitat de càrregues, la cohesió entre partícules i les interaccions amb el dissolvent. Cap prova és universal: una conclusió fiable combina evidències, controla les condicions i presenta el model i els seus límits.
-
Començar
Polaritat, solubilitat i canvi d’estat
La geometria transforma els dipols d’enllaç en polaritat molecular, i aquesta influeix en les forces intermoleculars, la solubilitat i els canvis d’estat. Les relacions s’han de contrastar amb comparacions controlades, distingint dissolució, dispersió i reacció i evitant dissolvents de risc.
Capítol 4
Reaccions químiques
13 unitats
-
Començar
Quantitats que reaccionen
La unitat relaciona tres nivells: conservació de la massa, proporcions definides i estequiometria basada en mols. El contrast experimental requereix un sistema ben delimitat, mesures rigoroses i conclusions compatibles amb la resolució i els possibles errors.
-
Començar
Reconèixer canvis i classificar reaccions
La unitat connecta evidències macroscòpiques, models de partícules i equacions químiques. També proporciona criteris per classificar reaccions i valorar, amb prudència i dades, casos ambientals i industrials.
-
Començar
Mesurar acidesa i valorar una mostra
La unitat relaciona el pH amb la concentració d’ions oxoni i diferencia aquesta mesura del contingut total neutralitzable. Desenvolupa el protocol de pH-metria i volumetria, la interpretació de corbes, els càlculs estequiomètrics, el tractament de repeticions i els límits de les conclusions.
-
Començar
Energia d’una neutralització
La calorimetria d’una neutralització relaciona una pujada de temperatura amb la calor absorbida per la dissolució i, mitjançant un balanç de signe contrari, amb la calor de reacció. L’estequiometria permet expressar-la per mol d’aigua format, mentre que les repeticions, la incertesa i l’anàlisi dels intercanvis amb l’entorn delimiten la validesa del resultat.
-
Començar
Redox i electròlisi en context
Les reaccions redox transfereixen electrons entre un reductor que s’oxida i un oxidant que es redueix. L’electròlisi força una reacció no espontània: en el model ideal de l’aigua produeix H₂ al càtode i O₂ a l’ànode en proporció 2:1; la seva aplicació industrial s’ha de valorar amb dades d’energia, rendiment i impacte.
-
Començar
Volumetria redox i mesura de continguts
La volumetria redox determina oxidants o reductors a partir del volum d’un valorant conegut i d’una reacció ajustada. Un resultat defensable combina procediment segur, dades reproduïbles, càlcul estequiomètric complet i discussió quantitativa de precisió i biaixos.
-
Començar
Combustió i conseqüències ambientals
La unitat relaciona la composició dels combustibles amb els productes de combustió, les emissions i els seus impactes. L’estequiometria, els factors d’emissió i l’avaluació crítica d’evidències permeten comparar alternatives i formular una recomanació ambiental segura i argumentada.
-
Començar
Precipitació entre ions
La unitat presenta la precipitació com la formació d’un sòlid poc soluble a partir d’ions en dissolució. Integra predicció, equacions iòniques, indagació en microescala, seguretat, residus i comunicació d’una conclusió basada en evidències.
-
Començar
Què fa canviar la velocitat
La unitat desenvolupa el disseny d’una indagació sobre temperatura, concentració o superfície. Integra el model de col·lisions, el control de variables, la mesura repetida, l’anàlisi de dades i conclusions prudents aplicables a contextos reals.
-
Començar
Gasos, models i condicions reals
La unitat relaciona pressió, volum, temperatura absoluta i quantitat de gas mitjançant el model cinètic, les lleis parcials i PV = nRT. També desenvolupa la lectura de gràfics i l’anàlisi de discrepàncies per decidir si unes dades són compatibles amb el model ideal i per reconèixer-ne els límits.
-
Començar
Preparar dissolucions amb una concentració
La unitat desenvolupa els càlculs i les tècniques per preparar dissolucions a partir d’un sòlid o d’una dissolució de partida. També integra l’elecció de l’utillatge, la seguretat, el registre rigorós i l’anàlisi de l’efecte dels errors.
-
Començar
Solubilitat i propietats col·ligatives
La solubilitat depèn del parell solut-dissolvent i de condicions com la temperatura; no s’ha de confondre amb la velocitat de dissolució. Les propietats col·ligatives depenen del nombre efectiu de partícules, i la seva investigació exigeix controlar variables, quantificar la incertesa i contrastar resultats amb el model.
-
Començar
Obtenir una substància i valorar el procés
La unitat connecta la planificació estequiomètrica d’una síntesi amb el reactiu limitant, el rendiment i el balanç material. La valoració final integra residus, energia, seguretat i qualitat per formular una millora concreta i comprovable.
Capítol 5
Química orgànica
4 unitats
-
Començar
Geometria de compostos orgànics
La unitat relaciona fórmules, connectivitat, grups funcionals i geometria tridimensional. La interpretació rigorosa combina representacions, justifica cada funció pel patró d’enllaços i comenta críticament els models físics o digitals.
-
Començar
Estructura, usos i propietats orgàniques
L’estructura molecular condiciona les interaccions i aquestes contribueixen a propietats com la solubilitat, l’ebullició, la viscositat i la permeabilitat. Les dades permeten revisar les prediccions, mentre que l’elecció d’un material exigeix combinar prestacions, seguretat, processament i criteris ecosocials.
-
Començar
Sèries homòlogues i identificació funcional
Les sèries homòlogues permeten investigar canvis regulars d’estructura i propietats. La identificació funcional fiable combina fórmules, proves validades, fonts documentades i conclusions que expressen explícitament la incertesa.
-
Començar
Síntesi orgànica i separació de productes
La síntesi orgànica comprèn transformació, aïllament, purificació i identificació. Decantació, destil·lació, cristal·lització i CCP exploten propietats diferents, i la memòria ha d’integrar dades, seguretat, residus i conclusions proporcionades a les proves.
Capítol 6
Mètode científic
1 unitat