Arts Escèniques I

Comprendre, practicar i crear amb criteri i context.

Capítol 1

El patrimoni escènic i performatiu

2 unitats

  1. Què converteix una acció en escena

    Una acció adquireix dimensió escènica per la relació entre marc, composició i públic. Dramaticitat, teatralitat i performativitat són perspectives complementàries: estudien, respectivament, tensió i canvi, exhibició davant la mirada i efectes produïts per l’acció.

    Començar
  2. Un recorregut per la història escènica

    La unitat recorre peces representatives sense construir un cànon tancat: Antígona, el Misteri d’Elx, La tempesta, Atsumori, Casa de nines, Mare Coratge, Café Müller i Rhythm 0. La comparació mostra canvis en la funció comunitària, la professionalització, el realisme, el distanciament, la centralitat del cos i la participació del públic.

    Començar

Capítol 2

Escenificació i representació escènica i performativa

1 unitat

  1. Formes d’espectacle i llenguatges

    Les modalitats escèniques es reconeixen per la funció dels recursos, no per un únic tret superficial. Teatre clàssic, avantguarda, dansa, tradicions codificades, objectes i musical formen una xarxa de possibilitats que cal descriure, contextualitzar i comparar amb evidències.

    Començar

Capítol 3

El patrimoni escènic i performatiu

1 unitat

  1. Espais que conserven memòria escènica

    La memòria escènica relaciona arquitectura, objectes, usos i relats comunitaris. Una visita rigorosa contrasta fonts i una activació responsable protegeix els valors materials i immaterials de l’espai.

    Començar

Capítol 4

La recepció de les arts escèniques i performatives

2 unitats

  1. Presenciar una representació

    Presenciar una representació implica preparar l’atenció, observar els llenguatges escènics, reconstruir-ne la progressió i considerar la resposta del públic. Les notes i la conversa converteixen l’experiència personal en una lectura pròpia sostinguda per evidències i criteris.

    Començar
  2. El públic i la quarta paret

    La unitat estudia com quarta paret i interpel·lació directa organitzen de manera diferent la relació entre ficció i espectadors. També proporciona un mètode per comparar recepcions i distingir preferències personals, dades documentades, hipòtesis i generalitzacions.

    Començar

Capítol 5

Expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives

1 unitat

  1. Preparar la veu i el cos

    La preparació escènica integra disponibilitat corporal, ús vocal còmode, atenció preexpressiva i cura personal. Una rutina eficaç respon a les demandes d’una escena, admet diferències individuals i es revisa mitjançant proves i registres concrets.

    Començar

Capítol 6

Expressió i comunicació escènica i performativa

4 unitats

  1. Gest, paraula i ritme en acció

    La unitat mostra com un mateix motiu es transforma mitjançant veu, dicció, pausa, gest, moviment, ritme i música. Crear una versió expressiva exigeix prendre decisions observables, justificar-ne l’efecte i revisar-les col·laborativament.

    Començar
  2. Temps, espai i relacions

    La unitat estudia com posicions, distàncies, recorreguts, pauses i simultaneïtats generen significat. El procés culmina en una partitura assajada col·laborativament, reproduïble i respectuosa amb els límits personals.

    Començar
  3. Conflicte, situació i acció dramàtica

    La unitat explica com convertir un motiu en una situació dramàtica mitjançant circumstàncies, relacions, objectius i obstacles. També mostra com les accions, els canvis d’estratègia i el comentari basat en evidències permeten crear i revisar una improvisació segura i oberta.

    Començar
  4. Construir un personatge

    La unitat construeix el personatge des del text fins a l’assaig: circumstàncies i funció, objectius i tàctiques, relacions i subtext, i caracterització vocal i corporal. La fitxa raonada permet justificar les decisions, mentre que la interpretació revisada comprova si aquestes decisions es fan visibles a escena.

    Començar

Capítol 7

El patrimoni escènic i performatiu

1 unitat

  1. Improvisar amb llenguatges contemporanis

    La unitat tracta el llenguatge contemporani com una organització conscient del cos, la veu, els objectes, l’espai, el temps i la relació amb el públic. A partir d’un motiu, l’alumnat crea i compara versions, recull evidències i selecciona recursos amb criteris artístics, col·laboratius i de cura.

    Començar

Capítol 8

Expressió i comunicació escènica i performativa

1 unitat

  1. Escenografia, vestuari, llum i so

    Els recursos plàstics són decisions dramatúrgiques: organitzen espai, cos, mirada i escolta. Una proposta sòlida formula la intenció, assigna funcions, prova les relacions i documenta tant la versió ideal com les alternatives viables i segures.

    Començar

Capítol 9

Escenificació i representació escènica i performativa

5 unitats

  1. Del motiu a la dramatúrgia

    La unitat recorre el procés que transforma un motiu en una proposta escènica: formular una pregunta, compondre accions, provar-les i revisar-les. El resultat és un guió o una partitura executable, acompanyat d’una justificació dels canvis basada en observacions.

    Començar
  2. Dissenyar un projecte i repartir tasques

    Planificar una producció senzilla implica convertir una intenció compartida en fases, tasques i resultats observables. El pla final ha de relacionar calendari, dependències, recursos, responsabilitats, rotacions, alternatives i acords revisables.

    Començar
  3. Direcció artística i decisions compartides

    La direcció artística articula una hipòtesi escènica mitjançant decisions coherents de cos, veu, espai i ritme. Les consignes operatives, el retorn argumentat, l’escolta del grup i un quadern que documenti les revisions permeten combinar autoritat artística i participació real.

    Començar
  4. Assaig i regidoria

    La unitat presenta l’assaig com un procés planificat de prova, observació i decisió. Relaciona fases, plans, cues, passades, retorns i registres per assolir una execució coordinada, segura i respectuosa.

    Començar
  5. Produir i representar una peça senzilla

    Produir una peça senzilla requereix concretar una intenció viable, distribuir rols amb suports inclusius, planificar i verificar ajustos durant els assajos. La representació coordina escena i públic, mentre que el portafolis documenta amb evidències les decisions i contribucions.

    Començar

Capítol 10

La recepció de les arts escèniques i performatives

2 unitats

  1. Escriure i compartir una crítica escènica

    La unitat ensenya a passar de la impressió a una lectura argumentada mitjançant indicis escènics. La ressenya final diferencia descripció, interpretació i valoració, analitza la funció dels elements, contrasta una altra recepció i formula un retorn respectuós.

    Començar
  2. Escena, comunitat i oportunitats culturals

    L’escena forma part d’un ecosistema d’agents, recursos, públics i canals que cal documentar amb fonts. Una acció vinculada a l’entorn és coherent quan respon a una oportunitat concreta, incorpora mediació, preveu una viabilitat responsable i avalua resultats proporcionats.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se