Dibuix Artístic I
Observar, pensar i crear mitjançant el dibuix.
Capítol 1
El concepte i la història del dibuix
3 unitats
-
Començar
Dibuixar per observar, pensar i comunicar
El dibuix és una forma de coneixement perquè articula observació, reflexió, imaginació, representació i comunicació. Les seves decisions s’han d’interpretar segons la finalitat, les convencions i el context, i el quadern permet documentar proves, descobertes i preguntes.
-
Començar
Del patrimoni antic al romanticisme
La unitat presenta el dibuix com una pràctica situada en materials, institucions i funcions canviants, des de l’antiguitat fins als romanticismes. La comparació d’Empúries, el Beatus de Girona, creadores modernes, la gràfica impresa i Goya permet construir un relat plural amb fonts i criteris de conservació.
-
Començar
Dibuix, disciplines i possibilitats professionals
El dibuix pot observar, investigar, projectar, coordinar, explicar o evocar segons el context. Comparar-ne els usos exigeix relacionar recursos, finalitat, destinatari i procés, documentar casos reals i separar les dades de la interpretació i la valoració personal.
Capítol 2
L’expressió gràfica i els seus recursos elementals
5 unitats
-
Començar
Tècniques seques i humides: provar i triar
La unitat estudia com material, eina, gest i suport determinen la marca. Mitjançant proves controlades de tècniques seques i humides, l’alumnat aprèn a descriure traços, capes i respostes del paper, i a justificar una elecció en un catàleg.
-
Començar
Punt, línia i forma com a recursos expressius
Punt, línia i forma esdevenen expressius mitjançant les seves qualitats i relacions. El control del gest, l’atenció al suport, la sintaxi compositiva i la reflexió documentada permeten construir una sèrie coherent sense atribuir significats psicològics automàtics al traç.
-
Començar
Graus d’iconicitat i maneres de representar
La unitat recorre el continu entre descripció i abstracció, presenta operacions per transformar un referent i relaciona eines i suports amb efectes visuals. El projecte final aplica aquests aprenentatges en versions comparades amb una intenció explícita i una justificació basada en proves.
-
Començar
Esbós, encaix i proporcions
La unitat presenta l’esbós com un procés d’observació, construcció i revisió. El conjunt s’organitza mitjançant caixes, masses i espais negatius; les proporcions es comparen amb unitats relatives, i els canvis es justifiquen amb evidències del model.
-
Començar
Un procés creatiu amb referents
La unitat presenta la creació gràfica com una investigació formada per pregunta, referents, variants, proves, selecció i revisió. El dossier final fa visibles les transformacions, acredita les fonts i argumenta cada decisió mitjançant evidències i criteris.
Capítol 3
Percepció i ordenació de l’espai
5 unitats
-
Començar
Percepció visual i organització
La unitat presenta la percepció com una organització activa i estudia figura-fons, proximitat, semblança, continuació i tancament. Aquests principis s'apliquen mitjançant versions gràfiques controlades, comparació de fonts i conclusions limitades a les dades.
-
Començar
Sintaxi visual i il·lusions òptiques
La sintaxi visual explica com els elements s’organitzen i orienten la lectura. Les figures reversibles i les il·lusions geomètriques permeten comparar mesura i aparença mitjançant sèries controlades, documentades i analitzades sense atribuir efectes universals.
-
Començar
Equilibri, direccions i composició
La unitat presenta la composició com l’ordenació intencionada del camp visual. Format, espai negatiu, pes, equilibri, direcció i ritme permeten construir versions figuratives o abstractes i justificar-les amb evidències.
-
Començar
Representar l’espai amb axonometria
La unitat presenta l’axonometria com un sistema de projecció paral·lela basat en tres famílies de direccions. Des de la distinció amb la cònica, avança cap a la mesura, l’encaix de formes compostes i l’elecció justificada dels recursos gràfics.
-
Començar
Perspectiva cònica i punt de vista
La perspectiva cònica organitza l’espai des d’un punt de vista concret mitjançant l’horitzó, les convergències i els canvis de mida aparent. Els esbossos, l’encaix i la comprovació permeten detectar incoherències i justificar-ne la correcció.
Capítol 4
La llum, el clarobscur i el color
3 unitats
-
Començar
Llum, valor tonal i clarobscur
La representació del volum depèn de comparar valors i entendre com la direcció i la qualitat de la llum generen zones de llum, ombra i reflex. Un clarobscur coherent combina observació, control tècnic i una selecció expressiva de contrastos i vores.
-
Començar
Color: naturalesa, percepció i context
El color depèn de la llum, els materials, la percepció i el context. Per utilitzar-lo expressivament cal controlar contrastos, evitar simbolismes universals i comparar assajos documentats abans de justificar una decisió final.
-
Començar
Monocromia, bicromia i tricromia
La monocromia concentra l’expressió en els valors i les textures; la bicromia facilita contrastos i jerarquies; la tricromia permet una varietat codificada. Crear amb una paleta limitada implica provar materials, comparar versions equivalents i justificar quina solució respon millor a la intenció.
Capítol 5
Tecnologies i eines digitals
3 unitats
-
Començar
Eines de dibuix i pintura digital
La unitat presenta criteris per seleccionar programari ràster, configurar pinzells, organitzar capes i aplicar edició elemental. La producció es completa amb formats adequats, autoria responsable, versions recuperables i un registre raonat del procés.
-
Començar
Dibuix vectorial i edició d’imatges
La unitat diferencia vectors i píxels, desenvolupa l’edició de traçats i imatges i aplica criteris de composició, reversibilitat i autoria. Culmina en una peça híbrida que combina recursos manuals i digitals segons una finalitat argumentada.
-
Començar
El dibuix es posa en moviment
El dibuix en moviment interpreta qualitats del cos, la dansa o la música mitjançant gest, forma, ritme i transformació. Una peça temporal coherent es construeix amb guió, proves, control de la continuïtat, revisió i ús responsable dels materials.
Capítol 6
L’expressió gràfica i els seus recursos elementals
1 unitat