Filosofia

Pensar amb criteri, dialogar i construir una convivència respectuosa.

Capítol 1

Què és l’ésser humà?

1 unitat

  1. Filosofar: preguntes i camps del saber

    La filosofia formula problemes generals, aclareix conceptes i avalua arguments. Els seus camps tradicionals orienten la classificació de preguntes, mentre que la comparació amb altres sabers permet reconèixer diferents finalitats, formes de justificació i límits sense establir jerarquies simplistes.

    Començar

Capítol 2

Què puc saber?

5 unitats

  1. Llegir fonts i investigar una pregunta

    La recerca filosòfica parteix d’una pregunta delimitada, utilitza cerques planificades i selecciona fonts segons criteris explícits. El dossier final ha de distingir tipus de font, documentar autoria i context, reconstruir tesis i arguments i comparar interpretacions abans d’oferir una resposta provisional.

    Començar
  2. Reconstruir i avaluar arguments

    La unitat ensenya a reconstruir arguments distingint premisses, inferència i conclusió. També permet separar validesa, veritat i solidesa, usar contraexemples i valorar amb criteris específics les inferències no deductives.

    Començar
  3. Fal·làcies i biaixos en el discurs

    La unitat distingeix arguments, dogmatisme, fal·làcies, recursos retòrics i biaixos cognitius. El mètode central consisteix a reconstruir la millor versió d’una posició, avaluar premisses i inferències i reescriure el discurs amb conclusions proporcionades i correccions justificades.

    Començar
  4. Coneixement, creença i veritat

    Conèixer no és només creure amb força: exigeix veritat i una justificació adequada. Les fonts de coneixement són fal·libles, però poden combinar-se i revisar-se; les teories de la veritat n’il·luminen dimensions diferents. Aquest marc permet afrontar la desinformació i comparar posicions sense equiparar afirmacions ben provades i opinions infundades.

    Començar
  5. Problemes del segle XX i preguntes del present

    La filosofia del segle XX va analitzar crisis polítiques, expansió tècnica i cultura de masses revisant conceptes com responsabilitat, progrés i autonomia. El seu valor present no rau a oferir receptes automàtiques, sinó a reconstruir arguments, comparar contextos amb criteris explícits i reconèixer els límits de cada aplicació.

    Començar

Capítol 3

Què és l’ésser humà?

5 unitats

  1. Naturalesa i cultura en la condició humana

    La condició humana combina bases biològiques, plasticitat, agència i entorns historicoculturals. Per examinar-la rigorosament cal distingir condicionament i determinisme, separar evidència i interpretació, i comparar models mitjançant casos, límits i objeccions.

    Començar
  2. Sensibilitat, emocions i facultats cognitives

    Sensibilitat, emocions i facultats cognitives cooperen en la formació de l’experiència. Aquesta experiència contribueix a una identitat corporal, psicològica, narrativa i social que conserva continuïtats, incorpora canvis i admet revisió argumentada.

    Començar
  3. Consciència, cos i llenguatge

    La identitat personal es pot explicar mitjançant la continuïtat corporal, psicològica, espiritual, narrativa i social. Comparar aquestes respostes exigeix aplicar-les als mateixos casos, valorar-ne les objeccions i defensar una tesi revisable amb arguments.

    Començar
  4. Art i creació en la vida humana

    Produïm art per representar i reinterpretar el món, configurar experiències, transformar materials i crear formes compartides. Per interpretar-lo críticament cal relacionar forma, tema, context i recepció, i defensar els judicis amb proves concretes.

    Començar
  5. Bellesa, gust i judici estètic

    La unitat distingeix gust, interpretació i criteri, i presenta el judici estètic com una valoració argumentada i revisable. La comparació entre Guernica i Fountain permet aplicar aquests instruments a les relacions de l’art amb el context, la moral, la política i les institucions.

    Començar

Capítol 4

Què he de fer?

3 unitats

  1. Del que és al que hauria de ser

    La unitat distingeix els enunciats descriptius dels judicis morals i mostra per què una obligació no es deriva només d’un fet. També ofereix un mètode per reconstruir ponts normatius i deliberar integrant principis, conseqüències, objeccions i incerteses.

    Començar
  2. Felicitat, deure i virtut

    Les ètiques de la felicitat valoren el bé o les conseqüències; les del deure, les obligacions i la dignitat; i les de la virtut, el caràcter i la prudència. Comparar-les exigeix interpretar els conceptes en context, aplicar-los al mateix cas i formular conclusions justificades i revisables.

    Començar
  3. Ètiques de la cura i problemes ambientals

    La cura mostra que la vida depèn de relacions socials i ecològiques. Una anàlisi ambiental rigorosa combina cura, drets, conseqüències, virtuts i justícia, i culmina en una proposta contrastada amb alternatives, objeccions, límits i revisió.

    Començar

Capítol 5

Com vivim junts?

5 unitats

  1. Qui ha pogut parlar en la història de la filosofia?

    La participació en la filosofia ha depès de condicions educatives, materials, institucionals i culturals diverses. Analitzar el cànon i revisar-lo amb fonts contrastades permet visibilitzar veus minoritzades sense construir un únic relat d’exclusió ni renunciar a criteris filosòfics explícits.

    Començar
  2. Drets, subjectes i cercle moral

    L’ètica de mínims busca principis compartits de justícia, mentre que l’expansió de drets revisa qui mereix consideració i quines proteccions necessita. Distingir reivindicació, dret i garantia, contrastar criteris d’inclusió i cartografiar objeccions permet formular posicions pròpies no dogmàtiques.

    Començar
  3. Justícia davant desigualtat i pobresa

    La unitat distingeix desigualtat, pobresa i injustícia; compara criteris de justícia; i analitza causes, responsabilitats i alternatives en la pobresa energètica. El recorregut culmina en una dissertació amb tesi, objecció i resposta basada en un cas documentat.

    Començar
  4. Violència, discriminació i convivència

    La unitat distingeix conflicte, violència i discriminació, i mostra com les relacions de poder poden actuar en actes, estructures i discursos. Proposa comparar vies d’acció mitjançant drets, conseqüències, justícia, cura, proporcionalitat i participació, i acabar amb una proposta argumentada, aplicable i revisable.

    Començar
  5. El diàleg com a construcció de pensament

    El diàleg filosòfic construeix pensament quan les persones reconstrueixen arguments, connecten aportacions i sotmeten les raons a examen. Les preguntes, objeccions i reformulacions permeten assolir conclusions complexes o desacords aclarits, que un registre final fa revisables.

    Començar

Capítol 6

Què puc saber?

1 unitat

  1. Escriure i defensar una dissertació

    La unitat guia la producció d’una dissertació filosòfica: delimitar un problema, formular una tesi pròpia, avaluar fonts, construir arguments, respondre objeccions i revisar el text. El procés culmina en una producció referenciada i una defensa oral capaç d’integrar críticament les preguntes dels altres.

    Començar

Capítol 7

Què és l’ésser humà?

1 unitat

  1. Filosofia, cultura i projecte de vida

    La unitat connecta la pregunta filosòfica amb la interpretació d’obres, l’anàlisi de problemes actuals i la construcció d’una posició pròpia. El portafolis final fa visibles les continuïtats, les revisions justificades i les noves preguntes.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se