Història del Món Contemporani
Investigar les transformacions del món contemporani.
Capítol 1
Aproximació a la història contemporània
1 unitat
Capítol 2
Societats en el temps
16 unitats
-
Començar
Antic Règim, capitalisme i revolucions atlàntiques
La crisi de l’Antic Règim combinà desigualtat estamental, problemes fiscals, canvis econòmics i crítica política. Les revolucions atlàntiques transformaren la sobirania i els drets, però la ciutadania efectiva continuà limitada per propietat, gènere, esclavitud i colonialisme.
-
Començar
Parlamentarisme i lluites per la ciutadania
El constitucionalisme liberal va limitar l’absolutisme, però inicialment mantingué grans exclusions. La comparació entre normes, pràctiques i lluites socials mostra que la democràcia és una construcció conflictiva i reversible, sostinguda per drets efectius, participació i controls del poder.
-
Començar
Industrialització i cicles del capitalisme
La industrialització combinà innovacions tècniques, energies fòssils, capital, treball assalariat i mercats mundials. Va elevar la productivitat i transformar territoris, però repartí desigualment els beneficis i els riscos, i el seu creixement estigué travessat per crisis. Valorar-la exigeix contrastar fonts i distingir producció, benestar, equitat, drets i sostenibilitat.
-
Començar
Moviment obrer i conflictes socials
La industrialització generà noves desigualtats i afavorí identitats obreres, però no produí una classe homogènia. Sindicats, cooperatives, partits i ideologies convertiren demandes en conflicte organitzat; les seves conquestes i fracassos s’han d’estudiar mitjançant fonts plurals, distingint reconeixement legal, cobertura, aplicació i continuïtats actuals.
-
Començar
Nacionalismes, imperis i nous estats
Els nacionalismes contemporanis construïren comunitats polítiques mitjançant símbols, institucions i mobilització. Les unificacions d’Itàlia i Alemanya i la crisi dels imperis mostren trajectòries diferents, explicables només combinant factors interns, context internacional i fonts datades.
-
Començar
Imperialisme, colonialisme i resistències
L’imperialisme contemporani va crear relacions desiguals mitjançant conquestes, administracions, coerció econòmica i discursos racistes. L’estudi contrastat de resistències, fonts colonitzades, descolonitzacions i llegats permet relacionar els equilibris mundials amb experiències locals sense reduir-les a un únic relat.
-
Començar
Primera Guerra Mundial i ordre de postguerra
La Primera Guerra Mundial fou un conflicte de causes múltiples, ampliat pel sistema d’aliances i convertit en guerra total. Els tractats transformaren fronteres sense resoldre nacionalismes i desigualtats, mentre la Societat de Nacions inaugurà una cooperació internacional amb possibilitats reals però mitjans i suport polític insuficients.
-
Començar
Revolució Russa i trajectòria soviètica
La Revolució Russa va destruir l’autocràcia i originà un estat de partit únic que experimentà amb la NEP i després amb la planificació coercitiva. L’URSS esdevingué una superpotència amb grans capacitats industrials i socials, però l’autoritarisme, els costos humans, les rigideses econòmiques i les tensions nacionals condicionaren el seu desenvolupament i la dissolució de 1991.
-
Començar
Crisi dels trenta, feixismes i dictadures
La depressió va connectar fragilitats financeres, atur i conflicte polític, però va rebre respostes diferents. El New Deal reformà una democràcia, mentre els feixismes combinaren mobilització, propaganda, control econòmic i repressió; l’anàlisi de fonts permet relacionar aquests elements sense establir causalitats automàtiques.
-
Començar
Segona Guerra Mundial, Holocaust i memòries
La Segona Guerra Mundial va ser una guerra total nascuda de causes múltiples i projectes expansionistes. Les ocupacions, l’Holocaust i altres crims s’han d’estudiar amb conceptes precisos, veus diverses i fonts contrastades; la justícia, el reconeixement i la reparació continuen formant part del seu llegat.
-
Començar
Guerra Freda i món bipolar
La Guerra Freda fou una confrontació global articulada al voltant de dues superpotències, però travessada per descolonitzacions, projectes locals i actors no alineats. Interpretar-ne els conflictes requereix combinar escales, distingir causes i intervencions, i contrastar fonts i representacions cartogràfiques.
-
Començar
Revolució xinesa i formació d’una potència
La revolució xinesa transformà una república fragmentada en un estat comunista centralitzat. Del maoisme a les reformes de mercat, la continuïtat política del PCX coexistí amb grans ruptures econòmiques; comparar-les amb l’URSS exigeix períodes, criteris i dades explícits.
-
Començar
Descolonitzacions i dependències postcolonials
Les descolonitzacions africanes i asiàtiques van combinar mobilització local, crisi imperial i context mundial, però adoptaren formes molt diferents. Els casos de l’Índia britànica i Algèria mostren que la sobirania fou una emancipació decisiva, compatible amb particions, violència, desigualtats i dependències postcolonials.
-
Començar
Construcció europea i món multipolar
La integració europea sorgí de la postguerra i evolucionà mitjançant tractats, ampliacions i institucions comunes. El final de la guerra freda accelerà la reordenació continental, mentre els conflictes posteriors i la multipolaritat mostren que la UE ha de relacionar poder exterior, democràcia i drets.
-
Començar
Població, migracions i relacions camp-ciutat
La població contemporània s’ha transformat per la disminució desigual de la mortalitat i la natalitat, les migracions i la urbanització. Analitzar aquests processos a llarg termini exigeix comparar ritmes, territoris, grups socials i fonts, sense confondre models generals amb trajectòries inevitables.
-
Començar
Sufragismes, feminismes i agència de les dones
La unitat analitza la desigualtat de gènere com un procés històric sostingut per lleis, pràctiques i discursos, però també transformat per l’agència individual i col·lectiva. Compara sufragismes i feminismes, incorpora drets afectivosexuals i interseccionalitat, i ofereix un mètode per investigar una lluita i proposar mesures d’igualtat avaluables.
Capítol 3
Reptes del món actual
4 unitats
-
Començar
Conflictes persistents i institucions de pau
La unitat proposa analitzar els conflictes com a processos multicausals, contrastar críticament el seu tractament informatiu i avaluar institucions de pau segons mandat, resultats i límits. El treball final combina un informe de fonts amb una proposta no violenta viable, mesurable i respectuosa amb els drets.
-
Començar
Democràcies, interculturalitat i moviments actuals
La unitat estudia la democràcia com una combinació d’eleccions, drets, pluralisme i contrapoders, i explica com el racisme, la xenofòbia i els repertoris neofeixistes amenacen aquesta estructura. També proporciona eines per analitzar la interculturalitat, els drets de les minories i els moviments socials, i per construir arguments i propostes inclusives basats en fonts contrastades.
-
Començar
Globalització, benestar i transició ecosocial
La globalització ha ampliat les connexions productives, però distribueix de manera desigual la renda, els recursos, el temps i els riscos. Relacionar benestar i límits ambientals exigeix combinar indicadors socials i ecològics, situar-los històricament i comparar polítiques segons eficàcia, cost i equitat.
-
Començar
Pandèmies, desigualtat i desinformació
Les pandèmies són processos biològics i socials situats històricament. Comparar casos, analitzar les desigualtats i verificar missatges permet valorar amb rigor les respostes institucionals i la informació pública.
Capítol 4
Compromís cívic
1 unitat