Història d’Espanya i de França · Batxibac
Comparar processos històrics i treballar amb fonts en francès.
Capítol 1
Societats en el temps
17 unitats
-
Començar
Aprendre a investigar història en francès
Investigar història exigeix convertir fonts contextualitzades en proves, formular preguntes viables i construir explicacions contrastables. Les cronologies, la causalitat i la historiografia permeten elaborar un comentari en francès que distingeixi dades, representacions, interpretacions i límits.
-
Començar
Estats, nacions i territoris
La unitat diferencia Estat, nació, ciutadania i sentiments de pertinença, i compara la centralització i la construcció nacional a França i Espanya. També mostra com analitzar fonts i elaborar un mapa conceptual que expliqui influències, conflictes, regionalismes i formes d’articulació territorial.
-
Començar
Revolució, Imperi i herència política francesa
La Revolució Francesa substituí el privilegi i la sobirania dinàstica pels drets individuals i la sobirania nacional, però mantingué exclusions importants. Napoleó consolidà reformes civils i administratives sota un poder autoritari, mentre que la crisi peninsular afavorí el constitucionalisme de Cadis. Durant el segle XIX, l’herència revolucionària fou reinterpretada per monarquies, repúbliques, imperis plebiscitaris i moviments socials.
-
Començar
Construir liberalismes al segle XIX
Els liberalismes del segle XIX limitaren l’absolutisme, però produïren règims molt diversos. Espanya i França alternaren constitucions, monarquies i repúbliques; la comparació ha de considerar sobirania, poders, sufragi, drets i aplicació efectiva.
-
Començar
De 1848 a la Comuna i la República
Entre 1848 i 1879, França passà d’una república presidencial a un imperi plebiscitari, una revolució comunera i una república parlamentària. Cada alternativa invocà la sobirania popular de manera diferent i presentà límits en drets, pluralisme o aplicació efectiva.
-
Començar
Ideologies, exilis i cultures polítiques
La unitat compara cultures polítiques del segle XIX a partir de les seves fonts de legitimitat, institucions, bases socials i formes d’acció. També mostra que l’exili va transmetre pràctiques i memòries, i ofereix un mètode per contrastar discursos contextualitzats sense confondre famílies polítiques diferents.
-
Començar
Església, estat i secularització
Les relacions entre Esglésies, Estat i societat van canviar mitjançant revolucions, concordats, reformes escolars, constitucions i conflictes. França consolidà una separació republicana el 1905, mentre Espanya recorregué una trajectòria més discontínua fins a l’aconfessionalitat de 1978; en tots dos casos, la igualtat legal no eliminà automàticament els prejudicis ni les tensions.
-
Començar
Industrialitzar i transformar ciutats
La industrialització de França i Espanya va ser gradual, multicausal i territorialment desigual. L’estudi dels ritmes, les connexions entre camp i ciutat, les relacions transfrontereres i el París de Haussmann mostra que el creixement productiu podia combinar innovació amb desigualtat, desplaçaments i costos ambientals.
-
Començar
De la societat estamental a noves ciutadanies
Entre finals del segle XVIII i el segle XX, França i Espanya passaren dels privilegis estamentals a ciutadanies basades en la igualtat jurídica, la representació i, més tard, els drets socials. El procés fou desigual i reversible: classe, gènere, origen, nacionalitat i territori condicionaren tant les condicions de vida com la participació efectiva.
-
Començar
Treball, vida quotidiana i protesta
La dependència salarial, les desigualtats i les migracions van transformar la vida quotidiana a Espanya i França. L’acció col·lectiva sorgí quan els actors convertiren greuges en organització, recursos i repertoris, dins d’un marc estatal que podia reprimir, negociar o protegir.
-
Començar
Dones i lluites per la igualtat
La unitat recupera dones individuals i col·lectius com a subjectes de la història d’Espanya i França. Relaciona treball, dret, educació, sufragi, dictadures i feminismes, i ensenya a contrastar fonts per construir dues trajectòries contextualitzades.
-
Començar
Imperis, resistències i llegats colonials
França amplià un gran imperi africà i asiàtic mentre Espanya perdia les seves principals colònies el 1898 i reorientava la seva acció cap a Àfrica. El Marroc mostra la competència i cooperació entre totes dues potències, la resistència rifenya i la necessitat de contrastar fonts colonials amb altres perspectives. Les descolonitzacions posteriors deixaren herències polítiques, socials, lingüístiques i memorials encara debatudes.
-
Començar
Primera Guerra Mundial i efectes desiguals
França fou una potència bel·ligerant que patí mobilització massiva, morts, destrucció i endeutament; Espanya fou neutral i visqué auge exportador, inflació i beneficis distribuïts desigualment. Tots dos països experimentaren intervenció estatal i conflictivitat, però les dades només són útils si no equiparem costos de naturalesa diferent.
-
Començar
Entreguerres: reformes i crisis democràtiques
Entre les dues guerres, Espanya i França intentaren respondre a desigualtats, crisi econòmica i demandes de participació mitjançant reformes democràtiques. L’estudi comparat exigeix relacionar cada projecte amb la seva aplicació, les resistències que provocà i les decisions concretes que conduïren a ruptures diferents.
-
Començar
Guerra Civil, exili i França
La Guerra Civil sorgí del fracàs parcial del cop de juliol de 1936 i quedà condicionada per la intervenció exterior. La política francesa de no-intervenció, l’obertura gradual de la frontera i l’internament dels refugiats mostren que guerra, diplomàcia i exili formaren un mateix procés transfronterer.
-
Començar
Ocupació, Vichy, Resistència i alliberament
Entre 1940 i 1944, França visqué alhora l’ocupació alemanya, el règim autoritari de Vichy, la col·laboració i formes plurals d’oposició. La persecució antisemita i les deportacions revelen responsabilitats institucionals concretes, mentre que la Resistència —amb participació d’exiliats espanyols— contribuí a l’alliberament i a la reconstrucció republicana culminada en la IV República.
-
Començar
Postguerra i descolonitzacions
Després de 1945, França reconstruí la democràcia i participà en la integració occidental, mentre l’Espanya franquista passà de l’aïllament a una acceptació estratègica parcial. La Guerra Freda condicionà aquestes trajectòries i les descolonitzacions d’Indoxina, Algèria i el Sàhara Occidental, però no n’explica tota sola les causes ni els desenllaços.
Capítol 2
Reptes del món actual
4 unitats
-
Començar
Canvi econòmic, benestar i territori
Entre 1945 i la fi del segle XX, Espanya i França van passar per creixement, crisi i reestructuració amb cronologies diferents. Aquests canvis van transformar el camp, les ciutats i la protecció social, però també van reproduir desigualtats que només es poden interpretar combinant dades, context i comparació.
-
Començar
Transició i Cinquena República
França va instaurar el 1958 un règim semipresidencial reforçat el 1962 per l’elecció directa del president; Espanya va construir entre 1975 i 1978 una monarquia parlamentària després de la dictadura. Els dos marcs han conegut mobilitzacions, alternances i amenaces, i la seva qualitat democràtica depèn tant de les constitucions com de la protecció efectiva dels drets.
-
Començar
Europa i compromisos compartits
La trajectòria europea de França parteix d’un impuls fundador, però també inclou desacords i defensa d’interessos estatals. Espanya s’hi incorporà el 1986 i experimentà transformacions polítiques, econòmiques i socials desiguals; avui tots dos estats comparteixen institucions, reptes i compromisos internacionals que cal analitzar amb fonts datades.
-
Començar
Memòries, patrimoni i responsabilitat
La unitat diferencia memòria, història, historiografia i política pública, i aplica aquestes eines a la repressió franquista, Vichy i l’Holocaust, i la guerra d’Algèria. Culmina amb un mètode per investigar críticament un lloc de memòria i formular una proposta patrimonial responsable.
Capítol 3
Compromís cívic
1 unitat