Món Clàssic
Investigar llengües, cultures i llegats del món antic.
Capítol 1
Etimologia
4 unitats
-
Començar
Detectar arrels clàssiques en un cas actual
La unitat ensenya a detectar possibles arrels clàssiques en paraules, expressions i símbols d’un cas proper. El procés passa per observar, formular preguntes, triar fonts, comparar contextos i redactar conclusions proporcionades a les proves.
-
Començar
Formants científics, tècnics i artístics
Els formants grecollatins permeten reconèixer famílies i inferir significats especialitzats. Una anàlisi rigorosa combina segmentació, context, canvi semàntic, comparació lingüística i fonts normatives, terminològiques i etimològiques.
-
Començar
Canvis de sentit i expressions vives
La unitat distingeix l’origen d’un mot del seu significat actual i explica diversos canvis semàntics. També diferencia herència, préstec, cultisme i formació culta, revisa la grafia de mots i locucions i culmina en una comparació documentada.
-
Començar
Explicar millor amb coneixement lèxic
La unitat ensenya a investigar vocabulari des del context, distingir etimologia i significat actual, adequar els termes al destinatari i documentar la revisió. El coneixement grecollatí es posa al servei de la precisió i la comprensió, no de l’ornament o la superioritat discursiva.
Capítol 2
Igualtat de gènere
4 unitats
-
Començar
Qui parla de les dones antigues
La unitat ensenya a preguntar qui produeix una font, qui hi parla i qui hi queda silenciat. El contrast entre literatura, dret, inscripcions i arqueologia permet analitzar representacions de gènere sense confondre normes, ficcions i pràctiques ni suposar una experiència femenina universal.
-
Començar
Estereotips i relats mitològics
Els mites i les tragèdies construeixen models de gènere mitjançant la veu, l’agència, els espais i la valoració moral. Contrastar fonts antigues i recepcions posteriors permet detectar estereotips, veus silenciades i transformacions, sempre amb indicis concrets i respecte pels contextos.
-
Començar
Normes, desigualtats i canvis
La unitat diferencia normes, pràctiques i representacions i mostra que els drets antics depenien de l’estatus. Comparar amb el present exigeix fonts contextualitzades, atenció a les ruptures jurídiques i prudència abans d’afirmar continuïtats causals.
-
Començar
Una proposta per a la igualtat
La unitat guia una recerca crítica sobre rols de gènere i desigualtats en el món clàssic fins a una actuació educativa acotada. El procés integra pregunta investigable, contrast de fonts, comparació d’alternatives, indicadors, retorn, revisió i autoria responsable.
Capítol 3
Pau, justícia i organització social
4 unitats
-
Començar
Ciutadania, poder i exclusions
Atenes, Esparta i Roma van definir de manera diferent la ciutadania, les institucions i l’accés al poder. La comparació contextualitzada mostra participació restringida, desigualtats d’estatus i transformacions històriques, sense confondre aquests sistemes amb els drets universals contemporanis.
-
Començar
Pau i justícia en un conflicte
La unitat examina com Atenes i Roma relacionaren pau, poder i justícia, i com les fonts representen vencedors i vençuts. Mitjançant Tucídides i Tàcit, aprenem a contextualitzar, distingir autoria i veu, contrastar arguments i construir un comentari sense justificar la dominació o l’esclavitud.
-
Començar
Amistat i convivència entre cultures
El Mediterrani antic fou plural i connectat, però els contactes combinaren cooperació, adaptació, desigualtat i conflicte. Les idees clàssiques poden alimentar preguntes actuals si contextualitzem les fonts, evitem anacronismes i debatem amb evidències i escolta.
-
Començar
Del debat a una proposta compartida
La unitat transforma un cas de participació en una resposta col·lectiva documentada. El procés delimita la pregunta, contrasta fonts clàssiques i actuals, construeix arguments, tracta objeccions mitjançant deliberació i deixa constància crítica de l’acord.
Capítol 4
Pervivència del patrimoni històric i cultural
4 unitats
-
Començar
Un mite en diverses arts
El mite d’Orfeu i Eurídice no té una sola forma: Virgili i Ovidi ja en transmeten versions diferents, i Monteverdi, Gluck i Rodin el recreen segons recursos i contextos propis. Justificar-ne les connexions exigeix identificar les obres, comparar indicis concrets, citar fonts i distingir continuïtat, transformació i influència demostrada.
-
Començar
Patrimoni proper, memòria compartida
Investigar patrimoni proper implica definir una manifestació, formular una pregunta viable, observar o consultar documentació equivalent i contrastar fonts. La fitxa final ha de distingir dades, interpretacions i memòries, explicar els usos i les comunitats vinculades i presentar conclusions limitades per les evidències.
-
Començar
Conservar i reinterpretar amb criteri
Conservar i reinterpretar el llegat clàssic exigeix identificar valors, públics, riscos i transformacions. Una decisió responsable compara alternatives amb fonts fiables, protegeix els usos compatibles i declara les incerteses, les condicions i el sistema de seguiment.
-
Començar
Un cas actual amb arrels clàssiques
La unitat guia una recerca autònoma sobre un cas actual relacionat amb el món clàssic: delimitar-lo, verificar fonts, justificar connexions i integrar lèxic, societat i patrimoni. El procés culmina en un dossier o una exposició accessible, amb autoria explícita i autoavaluació documentada.