Religió Catòlica
Conèixer i comprendre la tradició catòlica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
Vida, vocació i projecte personal i professional
4 unitats
-
Començar
Antropologia cristiana i identitat personal
La unitat presenta la persona, des de l’antropologia cristiana, com a criatura finita, lliure, relacional i creada a imatge de Déu. El contrast amb Kant, Sartre i el budisme mostra com comparar dignitat, identitat i llibertat mitjançant fonts, criteris comuns i arguments matisats.
-
Començar
Pertinences, societat i inclusió
La persona desenvolupa una identitat singular en múltiples esferes socials. Aquestes pertinences poden aportar cura, sentit i cooperació, però s’han de valorar críticament segons la dignitat, la llibertat, la justícia i la inclusió. El mapa crític permet representar vincles, tensions i compromisos democràtics sense convertir cap pertinença en una identitat única.
-
Començar
Vocació i projecte vital i professional
La unitat entén la vocació com una resposta lliure que integra sentit, professió, comunitat i servei. L’autonomia madura compara alternatives amb criteris, considera el bé comú i converteix la decisió en un pla responsable i revisable.
-
Començar
Experiència religiosa i recerca de sentit
La recerca de sentit es manifesta en preguntes vitals, llenguatges i paradigmes diversos. L’experiència cristiana interpreta la trobada amb Déu des de Jesucrist i es discerneix pel context, la llibertat i els fruits; els testimonis històrics es valoren mitjançant fonts, comparació i argumentació crítica.
Capítol 2
Diàleg fe-raó i fe-cultura
9 unitats
-
Començar
Fenomenologia de l’experiència religiosa
La fenomenologia descriu com es manifesta i es viu el fet religiós sense confondre aquesta tasca amb un judici de veritat. L’anàlisi relaciona experiències, creences, símbols, ritus i comunitats, i la comparació responsable aplica criteris comuns, documenta els casos i declara els límits.
-
Començar
Figures espirituals en tradicions diverses
Les figures espirituals només es comprenen relacionant experiència, context, fonts i interpretacions. Jesús, el Buda, Rābiʿa i Gandhi afronten qüestions humanes profundes, però ho fan des de llenguatges i marcs diferents que una comparació rigorosa ha de preservar.
-
Començar
Història de la Salvació en clau relacional
La història de la salvació és una síntesi creient construïda a partir de relats diversos. L’aliança n’expressa la dimensió relacional, i la lectura cristiana la centra en Jesucrist i la interpreta trinitàriament; una exposició rigorosa diferencia fonts, tipus d’afirmació i límits.
-
Començar
Jesucrist i l’humanisme cristià
Jesús és presentat per la fe cristiana com a Salvador i model d’una humanitat plena, lliure i relacional. Aquesta proposta s’interpreta amb les categories de creació, imatge de Déu, finitud, pecat i gràcia, i es contrasta honestament amb altres humanismes i cosmovisions.
-
Començar
Regne de Déu: ètica i esperança
El Regne de Déu anuncia l’acció salvadora de Déu, ja present en signes de misericòrdia i justícia i encara pendent de plenitud. Aquesta esperança transforma la persona, orienta l’anàlisi de les estructures i inspira la participació pública sense identificar-se amb cap programa polític.
-
Començar
El saber teològic i els seus mètodes
La teologia és una reflexió racional sobre la fe que interpreta Escriptura i Tradició, dialoga amb el Magisteri, la raó i l’experiència, i s’organitza en especialitats. Comparteix amb la ciència i la filosofia l’exigència d’argumentar, però conserva fonts, preguntes i criteris propis; un mapa de mètodes ha de fer visibles aquestes diferències i connexions.
-
Començar
Ciència i fe en la història i el present
La relació entre ciència i fe varia segons les afirmacions, els mètodes i els contextos. L’anàlisi de Galileu, la cosmologia, l’evolució i un repte tecnològic mostra conflictes reals, diàlegs possibles i cooperacions que exigeixen proves, argumentació i límits explícits.
-
Començar
Valors, creences i identitats culturals
Les manifestacions culturals expressen valors i creences, construeixen identitats i canvien de significat. Interpretar-les críticament demana fonts, context, atenció a la integració cultural del cristianisme, valoració de llums i ombres i respecte per la diversitat.
-
Començar
Cristianisme en art, música i literatura
La unitat presenta un mètode per analitzar expressions cristianes en arts visuals, música i literatura. Les comparacions relacionen font, llenguatge, context, autoria i recepció, i sostenen les valoracions amb evidències verificables.
Capítol 3
Vida, vocació i projecte personal i professional
1 unitat
Capítol 4
Participació crítica en la societat
6 unitats
-
Començar
Principis de la doctrina social de l’Església
La doctrina social de l’Església articula dignitat, bé comú, solidaritat, destinació universal dels béns, subsidiarietat i participació. Aquests principis permeten dialogar amb altres humanismes i valorar situacions concretes sense imposar un programa polític únic.
-
Començar
Reptes polítics, econòmics i ecològics
La transició energètica és un repte ecològic, econòmic i polític que no es pot jutjar amb un únic indicador. L’anàlisi responsable connecta dades verificables, causes, actors, DSI i altres humanismes, i acaba amb alternatives comparables, condicions i seguiment.
-
Començar
Església, organització política i democràcia
La unitat distingeix actors eclesials i polítics, reconstrueix canvis històrics i presenta els drets i principis necessaris per valorar casos. L’estudi final aplica fonts contrastades i criteris democràtics a una cooperació municipal fictícia, sense convertir-ne el resultat en un judici global.
-
Començar
ODS, ecologia integral i promoció humana
Els ODS i l’ecologia integral permeten interpretar conjuntament els reptes socials i ambientals. El projecte final ha de basar-se en fonts, una diagnosi participativa, objectius assolibles, inclusió, fites i criteris explícits de revisió.
-
Començar
Diàleg i cooperació entre tradicions
La convivència pacífica requereix reconèixer identitats múltiples, dialogar sense esborrar els desacords i prendre decisions equitatives. Un projecte escolar ben dissenyat converteix aquests principis en participació accessible, cooperació i revisió crítica.
-
Començar
Vida, justícia, transhumanisme i IA
La unitat ha mostrat com integrar ciència, tecnologia, ètica i teologia sense confondre’n els mètodes. Davant una IA predictiva, cal entendre els errors, protegir la dignitat i la vulnerabilitat, valorar la justícia i formular alternatives revisables amb responsabilitats concretes.
Capítol 5
Vida, vocació i projecte personal i professional
1 unitat