Religió Evangèlica
Conèixer i comprendre la tradició evangèlica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
La Bíblia i la racionalitat de la revelació
3 unitats
-
Començar
Exegesi i hermenèutica: un estudi delimitat
La unitat desenvolupa un mètode complet: delimitar el passatge, estudiar context, gènere i vocabulari, interpretar el llenguatge figurat, contrastar fonts i revisar l’aplicació. El resultat esperat és un comentari exegètic en què cada conclusió pugui relacionar-se amb evidències i bibliografia realment consultada.
-
Començar
Manuscrits, traduccions i evidència
La transmissió bíblica s’estudia mitjançant manuscrits, versions antigues, citacions i altres fonts contextuals. La crítica textual, l’anàlisi històrica i la comparació documentada de traduccions permeten formular conclusions argumentades, sempre limitades per la qualitat i l’abast de les proves.
-
Començar
Bíblia, cultura i racionalitat de la revelació
La unitat presenta la Bíblia com un llegat rebut i transformat per la cultura. Ensenya a interpretar passatges contextualment, distingir arguments confessionals de proves empíriques i elaborar un estudi de recepció amb fonts, citacions i límits explícits.
Capítol 2
La figura històrica de Jesús de Natzaret
4 unitats
-
Començar
Jesús històric i lectura messiànica
La unitat presenta Jesús com a objecte d’investigació històrica i com a centre de la confessió cristiana. Ensenya a classificar fonts, a graduar evidències, a interpretar les lectures messiàniques dins el context jueu i a redactar un informe comparatiu rigorós.
-
Començar
Encarnació i ensenyaments de Jesús
La unitat presenta l’encarnació com a expressió de l’amor i la proximitat de Déu, i examina la confessió evangèlica de Jesús com a Salvador i mediador. Mitjançant ensenyaments i obres de Jesús, desenvolupa un mètode per relacionar fonts, creences i aplicacions respectuoses amb el context i la llibertat de consciència.
-
Començar
Redempció, ruptura i restauració
La unitat presenta el pecat com a ruptura relacional i estudia la passió, mort, resurrecció i ascensió de Jesús com a nucli de la redempció cristiana. Alhora, ensenya a diferenciar fonts històriques, conclusions historiogràfiques i afirmacions doctrinals, i rebutja tant la prova històrica de miracles com qualsevol culpa col·lectiva jueva.
-
Començar
Jesús, Església i esperança del retorn
La unitat ha relacionat la mediació i el servei de Jesús, l’Església com a comunitat diversa i l’esperança en el retorn de Crist. L’anàlisi dels textos condueix a una espera responsable, sense dates especulatives ni imposició religiosa, i proporciona criteris per redactar un comentari argumentat.
Capítol 3
El fet de ser cristià
2 unitats
-
Començar
Responsabilitat i bases de l’ètica cristiana
La responsabilitat cristiana demana llibertat informada, cura del proïsme i disposició a reparar. Les lleis de l’Antic Testament i els textos del Nou s’han d’interpretar en context abans d’aplicar-ne els principis; una conclusió ètica sòlida combina fonts, dades, objeccions i condicions verificables.
-
Començar
Saviesa, profetes i relacions
La saviesa bíblica orienta el discerniment contextual, els profetes relacionen culte i justícia, i el Nou Testament concreta conductes de solidaritat, veritat i reparació. Comparar aquests textos permet fonamentar propostes de convivència amb accions i indicadors revisables.
Capítol 4
L’ètica cristiana
4 unitats
-
Començar
Sexualitat, matrimoni i famílies
La unitat presenta una perspectiva cristiana sobre dignitat, sexualitat, consentiment, matrimoni i família, dins una societat plural. L’alumnat aprèn a distingir plans doctrinals, legals, socials i ètics, i a resoldre dilemes ficticis amb informació rigorosa, respecte i límits explícits.
-
Començar
Bioètica, vida i dignitat
La bioètica cristiana relaciona dignitat, protecció de la vida, autonomia, cura i justícia amb fets biomèdics i marcs vigents. Una deliberació responsable distingeix pràctiques i tipus d’enunciats, interpreta les fonts bíbliques en context i presenta conclusions argumentades sense substituir l’assessorament professional.
-
Començar
Ecologia, treball, economia i pau
La unitat presenta principis bíblics per ponderar responsabilitats relacionades amb la creació, el treball, l’economia i la pau. Aquests principis s’apliquen amb dades contextuals, criteris de justícia i projectes locals que inclouen límits, objeccions i revisió.
-
Començar
Drets humans i fonts bíbliques
La unitat ha comparat la DUDH amb passatges de l’Antic i el Nou Testament mitjançant els criteris de context, contingut, fonament, abast i aplicació. Els textos bíblics poden motivar la dignitat, la justícia, la misericòrdia i la llibertat, però els drets corresponen universalment a tota persona, sense condició confessional.
Capítol 5
La història de la salvació: d’Adam a Jesucrist
3 unitats
-
Començar
Relats d’orígens i patriarques
La unitat recorre Gènesi 1–50 mitjançant una lectura teològica situada. Distingeix observació, interpretació i aplicació; separa les preguntes de la teologia, les ciències i la història; i segueix els motius de creació, ruptura, pacte, promesa, providència i reconciliació.
-
Començar
Èxode, lleis i terra promesa
L’Èxode presenta una salvació que precedeix el pacte i la normativa. Les lleis s’interpreten segons la funció i el context, els relats de conquesta no legitimen violència actual i el Nou Testament rellegeix aquestes categories des de Crist sense reduir el judaisme a legalisme.
-
Començar
Jutges, reis, profetes i exili
La unitat recorre el pas dels jutges a la monarquia, les contradiccions de Saül, David i Salomó, la divisió dels regnes, el missatge profètic i l’exili babilònic. La lectura religiosa hi reconeix judici, promesa i reconciliació sense idealitzar dirigents ni confondre interpretació teològica amb simple cronologia.
Capítol 6
La història del cristianisme
4 unitats
-
Començar
Pentecosta i cristianisme dels primers segles
Pentecosta és presentat per Fets 2 com l’acció de l’Esperit que obre la missió a pobles diversos. Les fonts dels segles I–III mostren una evolució gradual cap a xarxes multiculturals, ministeris consolidats i pràctiques compartides, enmig de debats i persecucions intermitents. Contrastar aquests plans exigeix crítica de fonts i una distinció explícita entre història i teologia.
-
Començar
Del segle IV a Orient i Roma
Des del segle IV, la protecció imperial transformà l’organització i la presència pública del cristianisme, alhora que augmentà la intervenció política en les divergències. Els concilis cercaren unitat, però les diferències doctrinals, lingüístiques, institucionals i polítiques contribuïren a una separació gradual entre Orient i Roma, interpretada històricament amb fonts i teològicament amb una distinció clara entre fe i causalitat demostrable.
-
Començar
Reforma europea: causes i repercussions
La Reforma europea fou un procés multicausal i plural que transformà doctrines, esglésies, poders, educació i vida social. La seva valoració exigeix situar els esdeveniments en el temps i l’espai, comparar tradicions amb criteris comuns i reconèixer renovacions, continuïtats, violències i límits.
-
Començar
Cristianisme ibèric, Reforma i Trento
El cristianisme ibèric va passar per contextos polítics i religiosos diversos abans que la monarquia reforcés la uniformitat. La Reforma hi va circular mitjançant persones, llibres i xarxes, però la repressió en va impedir la consolidació pública; Trento va definir la resposta catòlica i va promoure reformes duradores. Comparar aquestes trajectòries demana fonts contrastades i una anàlisi explícita de la tolerància, la coacció i la llibertat de consciència.