Taller de Creació Escènica
Comprendre, practicar i crear amb criteri i context.
Capítol 1
Improvisació i personatges
4 unitats
-
Començar
Improvisar des d’un motiu
La unitat transforma un motiu compartit en una situació escènica amb personatges, objectius, obstacles i accions observables. L’escolta, els acords de participació i el registre descriptiu permeten crear mostres breus segures i conservar-ne les idees més fèrtils.
-
Començar
Triar una idea i donar-li forma
La unitat acompanya el pas de les troballes d’improvisació a una proposta seleccionada, estructurada i justificable. El resultat és una primera partitura amb conflicte, accions, intenció, to, reflexió ètica, alternatives i preguntes d’assaig.
-
Començar
Posar cos, ritme i espai a l’escena
Cos, ritme, espai i objectes esdevenen expressius quan fan visible una intenció i una transformació. L’escena de prova integra aquests recursos mitjançant una partitura, un assaig segur, observacions concretes i un pla de tasques compartit.
-
Començar
Contrastar i revisar la improvisació creada
La unitat proposa un cicle complet de revisió: definir la intenció, observar l’efecte, recollir retorn amb indicis, formular hipòtesis, comparar versions i fixar una proposta. La mostra final i la memòria permeten comunicar tant el resultat escènic com els arguments artístics i ètics del procés.
Capítol 2
Escenografia i espai escènic
4 unitats
-
Començar
Què explica un espai escènic
L’espai escènic produeix significat mitjançant la relació entre cossos, objectes, llum, ritme, accions i públic. Crear una proposta exigeix formular una intenció, fer-la observable, comparar variants controlades i justificar les decisions segons l’efecte percebut.
-
Començar
Dissenyar una proposta visual
La unitat guia el pas de la intenció dramàtica a una proposta visual viable: relacions espacials, objectes, llum, esbós o maqueta, dossier i partitura. Les decisions es proven amb els cossos i es revisen segons coherència, claredat, recursos, accessibilitat, seguretat i responsabilitat ètica.
-
Començar
Provar l’espai amb una escena
La unitat guia la transformació d’un conflicte en una partitura espacial, la integració de cos i ritme i l’organització d’un assaig segur i accessible. El procés culmina en un prototip repetible i en un registre argumentat dels problemes, ajustos i resultats.
-
Començar
Revisar la relació entre espai i acció
La unitat proposa revisar una escena contrastant la intenció amb indicis visuals, efectes dramàtics i retorn acordat del públic. Les evidències serveixen per provar ajustos controlats, escollir una versió accessible i documentar-ne el raonament en una mostra i un dossier finals.
Capítol 3
Escriptura dramatúrgica
4 unitats
-
Començar
Una pregunta que es pugui posar en escena
Una pregunta social o humana esdevé escènica quan s’encarna en personatges amb objectius incompatibles i conseqüències reals. La sinopsi final organitza context, perspectives, conflicte, decisió i intenció sense reduir la peça a un sermó.
-
Començar
Accions i estructura que sostenen l’atenció
La unitat desenvolupa un procés complet: generar material amb improvisacions pautades, articular objectius, obstacles i accions, i ordenar-lo mitjançant ritme i transicions. El resultat és un guió o una partitura breu que documenta les proves, les alternatives descartades i els motius artístics i ètics de la selecció.
-
Començar
Del text a una prova escènica
Del text a la prova escènica, l’equip formula hipòtesis sobre conflictes, objectius i accions, i les concreta amb veu, cos, ritme i espai. La comparació de versions i el registre respectuós del públic permeten revisar la proposta amb criteris de coherència, claredat, accessibilitat i efecte dramàtic.
-
Començar
Reescriure i compartir la peça
La unitat proposa revisar una peça des de la relació entre intenció, accions i efecte, contrastar-la mitjançant retorn argumentat i reescriure-la amb criteris dramàtics i ètics. El procés culmina en una versió revisada, una memòria de canvis i una mostra breu per a un públic educatiu acordat.