Arts Escèniques II
Comprendre, practicar i crear amb criteri i context.
Capítol 1
El patrimoni escènic i performatiu
4 unitats
-
Començar
Escena, identitat i preguntes humanes
L’escena construeix significats socials mitjançant recursos que distribueixen mirada, paraula, espai i agència. Analitzar identitat, gènere i performativitat exigeix proves concretes, context, contrast entre lectures i una valoració respectuosa amb la pluralitat.
-
Començar
Rituals, festes i actes performatius
La unitat estudia rituals, festes i actes performatius com a pràctiques socials organitzades escènicament. L’alumnat aprèn a relacionar espai, acció i comunitat, comparar casos patrimonials documentats i construir una anàlisi crítica amb fonts i límits explícits.
-
Començar
Tendències escèniques actuals
La unitat presenta diverses orientacions de l’escena contemporània: cos performatiu, dramatúrgia documental, participació, espais transformats i mediació tecnològica. Proposa comparar-les mitjançant indicis, criteris comuns, fonts contrastables i una valoració que consideri també ètica i accessibilitat.
-
Començar
Narrar sense paraula
La narració sense parla s’articula mitjançant signes corporals, espacials, materials, visuals i temporals. Analitzar-la demana proves observables; crear-la exigeix motius recognoscibles, transformacions, documentació del procés i mesures d’accés adequades.
Capítol 2
La recepció de les arts escèniques i performatives
1 unitat
Capítol 3
Expressió i comunicació escènica i performativa
3 unitats
-
Començar
L’acció que transforma una situació
La unitat estudia com les accions escèniques poden crear realitats compartides sense confondre ficció, convenció i conseqüències reals. El procés va del motiu a les proves i culmina en una partitura revisable, sotmesa a consentiment i analitzada críticament.
-
Començar
Espais contemporanis i no teatrals
Adaptar una proposta a un espai amb altres usos demana observar-lo, convertir-ne les propietats en decisions dramatúrgiques i assajar la relació amb el públic. L’estudi final ha de comparar alternatives i justificar una configuració accessible, autoritzada, segura i coherent.
-
Començar
Memòria, patrimoni i estructures dramàtiques
Les estructures dramàtiques actuals poden organitzar-se mitjançant causalitat, associació, fragmentació, repetició, simultaneïtat i documents combinats. La comparació rigorosa descriu com aquests recursos distribueixen informació i atenció, mentre que l’esbós dramatúrgic els vincula amb una pregunta, unes fonts contextualitzades i una intenció comprovable.
Capítol 4
Expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives
1 unitat
Capítol 5
Expressió i comunicació escènica i performativa
1 unitat
Capítol 6
Expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives
1 unitat
Capítol 7
Escenificació i representació escènica i performativa
7 unitats
-
Començar
Tecnologia i llenguatges no orals
La unitat presenta la tecnologia com un llenguatge dramatúrgic, no com un efecte obligatori. Imatge, so i dispositius s’han d’adaptar al cos, al temps, a l’espai i als recursos disponibles, i la seva aportació s’ha de comprovar mitjançant un prototip comparat amb una versió sense el recurs.
-
Començar
Defensar una proposta escènica complexa
La unitat desenvolupa un recorregut complet: del motiu al concepte operatiu, del concepte a una forma coherent i relacional, i del procés cooperatiu a la defensa pública. Argumentar una proposta exigeix decisions concretes, proves d’assaig, consciència del públic i capacitat de revisar el projecte a partir de retorns.
-
Començar
Escriure i revisar la dramatúrgia
La unitat desenvolupa la dramatúrgia com una arquitectura de materials, unitats, transicions i progressions. El procés culmina en versions documentades i una justificació que relaciona intencions, proves, efectes i decisions.
-
Començar
Planificar amb els recursos disponibles
Planificar una producció complexa implica definir-ne l’abast, ordenar tasques dependents, distribuir responsabilitats i preparar alternatives. El pla final ha de basar-se en recursos comprovats i integrar seguretat, accessibilitat, sostenibilitat i comunicació.
-
Començar
Direcció artística i treball d’equip
La direcció artística formula una visió i criteris comuns, els converteix en consignes accionables i coordina decisions interpretatives, plàstiques i tècniques. L’escolta es concreta en procediments de prova, responsabilitats clares, rotació de rols i un quadern que registra evidències, acords i revisions.
-
Començar
Assajar una proposta amb més complexitat
Assajar una proposta complexa implica diagnosticar, prioritzar, planificar, aïllar problemes i reintegrar solucions. La coordinació de cues, els descansos, les adaptacions i un retorn basat en evidències permeten millorar la coherència artística sense descuidar la seguretat ni la col·laboració.
-
Començar
Produir i representar amb un públic
Produir i representar amb públic implica definir una trobada accessible, coordinar rols i dependències, executar una partitura segura i documentar el procés. La qualitat col·laborativa es manifesta quan totes les persones contribueixen significativament i el retorn del públic orienta millores concretes.
Capítol 8
La recepció de les arts escèniques i performatives
2 unitats
-
Començar
Crítica i diàleg després de la funció
La unitat ensenya a observar recursos i progressions, interpretar-ne els efectes i valorar-los amb criteris explícits. El procés culmina en una crítica argumentada que distingeix qualitat i gust personal i que es revisa després de contrastar lectures diverses.
-
Començar
Un projecte cultural amb continuïtat
La unitat guia el disseny d’una proposta cultural escènica amb aportació social, fonts verificables i recursos estimats. Integra oportunitat cultural, agents, públics, accessibilitat, pressupost, viabilitat, avaluació i continuïtat sense exigir crear una empresa ni comercialitzar el treball.