Dibuix Tècnic II
Observar, representar i projectar amb criteri visual.
Capítol 1
Fonaments geomètrics
7 unitats
-
Començar
Geometria i tecnologia en el món contemporani
Des de la Revolució Industrial, la geometria ha coordinat materials, estructures, fabricació i representació de maneres canviants. L’anàlisi històrica rigorosa relaciona les formes amb els mitjans disponibles i es comunica mitjançant estudis gràfics contextualitzats i fonts traçables.
-
Començar
Transformacions per resoldre problemes
Les transformacions geomètriques resolen problemes quan els seus invariants converteixen una condició difícil en una construcció controlable. Isometries, homotècies, inversions, homologies i afinitats exigeixen identificar correspondències, conservar les auxiliars significatives i comprovar el resultat amb propietats independents.
-
Començar
Homologia i afinitat
La homologia relaciona punts mitjançant un centre finit i un eix de punts dobles; l’afinitat substitueix el centre per una direcció comuna. Amb incidències, paral·lelismes i comprovacions sobre l’eix es poden transformar figures i resoldre seccions de piràmides i prismes.
-
Començar
Potència, eix i centre radical
La potència relaciona distàncies al centre, secants i tangents mitjançant un invariant. La igualtat de potències origina l’eix radical de dues circumferències i el centre radical de tres, construccions que cal justificar i verificar amb precisió.
-
Començar
Tangències resoltes amb potència
La unitat relaciona potència, eix radical i llocs geomètrics per resoldre tangències. El procés complet consisteix a analitzar les dades, localitzar centres i contactes, conservar alternatives i comprovar cada resultat amb propietats independents.
-
Començar
El·lipse: construcció i tangents
La unitat relaciona definició focal, eixos, construccions per punts, afinitat i tangents. Cada procediment s’escull segons les dades disponibles i es valida amb propietats mètriques, afins o digitals complementàries.
-
Començar
Hipèrbola i paràbola
La unitat diferencia la paràbola i la hipèrbola per les propietats que defineixen els seus punts. A partir d’aquestes propietats s’han construït corbes, asímptotes i tangents, seleccionant el procediment segons les dades disponibles.
Capítol 2
Geometria projectiva
14 unitats
-
Començar
Abatiments i veritables magnituds
L’abatiment fa girar un pla al voltant d’una xarnera fins a fer-lo coincidir amb H o V. Conserva la geometria interna, permet obtenir o construir veritables magnituds i exigeix controlar pertinença, trajectòries, incidències i retorn al dièdric.
-
Començar
Canvis de pla
El canvi de pla conserva l’objecte espacial i substitueix una de les seves projeccions. L’elecció de la nova línia de terra permet obtenir longituds, formes reals i distàncies, sempre amb un traçat abans/després verificable.
-
Començar
Girs i comparació de procediments
Els girs conserven les dimensions i desplacen cada punt sobre una circumferència perpendicular a l’eix. Permeten obtenir veritables magnituds i distàncies, i s’han de comparar amb l’abatiment i el canvi de pla segons l’economia, la claredat, el control i la reutilització de la construcció.
-
Començar
Prismes en dièdric directe
Un prisma es representa projectant dues bases congruents i paral·leles i les arestes laterals paral·leles que les relacionen. La posició determina quines formes apareixen en veritable magnitud, mentre que la visibilitat es resol comparant cotes en planta i profunditats en alçat. La solució s’ha de validar geomètricament i projectivament.
-
Començar
Piràmides i relacions espacials
La representació d’una piràmide parteix de la base i del vèrtex, conserva la correspondència entre projeccions i resol la visibilitat mitjançant coordenades espacials. Les posicions particulars, les construccions de veritable magnitud i les seccions amb plans permeten completar i verificar el problema gràfic.
-
Començar
Cilindre i con rectes
La unitat desenvolupa la representació dièdrica del cilindre i el con rectes a partir de l’eix, les bases i les generatrius. També estableix com determinar contorns aparents, visibilitat i coherència entre projeccions, amb suport de comprovacions mètriques i models.
-
Començar
Tetraedre i hexaedre
La unitat desenvolupa la geometria mètrica i la representació dièdrica del tetraedre regular i del cub. Les construccions es fonamenten en cares en veritable magnitud, operacions auxiliars i verificacions d’arestes, altures, diagonals, correspondència i visibilitat.
-
Començar
Octaedre i comparació de poliedres
L’octaedre regular es construeix a partir d’un quadrat equatorial i dos pols situats a una distància a/√2 del seu pla. La representació correcta coordina planta i alçat, distingeix magnitud real i projectada i resol la visibilitat comparant cotes o allunyaments. La dualitat amb el cub i el contrast amb el tetraedre ajuden a interpretar-ne l’estructura.
-
Començar
Seccions planes de sòlids
La unitat desenvolupa la determinació de seccions planes en poliedres i cossos de revolució mitjançant arestes, cares, generatrius i plans auxiliars. També estableix criteris per ordenar punts, traçar corbes, decidir la visibilitat i comprovar espacialment el resultat.
-
Començar
La veritable magnitud d’una secció
La veritable magnitud d’una secció s’obté quan el seu pla és paral·lel al pla de projecció final. L’abatiment, el canvi de pla i el gir arriben a aquesta posició per vies diferents; l’afinitat pot completar construccions conservant incidències, però no mesures.
-
Començar
Sòlids amb corbes en axonometria
La unitat desenvolupa la representació axonomètrica de sòlids compostos amb corbes a partir de vistes dièdriques. Integra elecció del sistema, coeficients, construcció de corbes, interseccions, visibilitat i comprovació de correspondències.
-
Començar
Cobertes simples en plans acotats
Les cobertes simples es resolen tractant cada faldó com un pla graduat per cotes. Les interseccions s’obtenen amb horitzontals homòlogues, es classifiquen segons el relleu i es verifiquen dins d’una planta acotada coherent.
-
Començar
Perfils i seccions del terreny
Les corbes de nivell codifiquen cotes, formes i pendents del terreny. Un perfil o una secció transfereix aquesta informació a un alçat mitjançant distàncies i altures, amb escales declarades i una verificació final de la correspondència entre planta, perfil i projecte.
-
Començar
Explorar la perspectiva cònica amb DAO
La perspectiva cònica depèn de la relació entre el model, el punt de vista i el pla del quadre. Mitjançant DAO podem comparar orientacions frontals i obliqües, altures, distàncies, angles de visió i enquadraments, sempre que controlem les variables i argumentem els efectes observables.
Capítol 3
Documentació gràfica de projectes: normalització i DAO
4 unitats
-
Començar
Croquis, talls i seccions normalitzades
La unitat desenvolupa la selecció de vistes, la construcció de talls i seccions, l’ús justificat de trencaments i la integració d’una perspectiva auxiliar. Tots aquests recursos formen un llenguatge compartit que cal revisar geomètricament, normativament i comunicativament.
-
Començar
Preparar un projecte compartit amb CAD
Preparar un projecte CAD compartit significa orientar la documentació a una finalitat, definir requisits verificables i planificar models, vistes, escales i formats. L’organització de fitxers, els rols, les revisions i una validació sistemàtica permeten obtenir un pla de documentació i uns models inicials fiables.
-
Començar
Produir i revisar la documentació gràfica
La unitat integra la planificació del dossier, la coherència entre representacions, la selecció de talls i perspectives i el control cooperatiu de revisions. El resultat és una documentació gràfica llegible, mètricament compatible i acompanyada d’evidències dels canvis.
-
Començar
Avaluar el projecte amb criteris ambientals
La unitat presenta un mètode per avaluar projectes des de la funció i el cicle de vida fins a la reparació i el final d’ús. Les conclusions es fonamenten en plànols, dades i hipòtesis declarades, i desemboquen en millores concretes, representades i verificables.
Capítol 4
Fonaments geomètrics
1 unitat