Història de la Filosofia

Pensar amb criteri, dialogar i construir una convivència respectuosa.

Capítol 1

Què puc saber?

5 unitats

Llegir la història del pensament amb arguments
La història de la filosofia s’estudia interpretant fonts situades i reconstruint els arguments que contenen. Un comentari rigorós identifica autoria i transmissió, selecciona el context pertinent, formula tesi i inferències i relaciona preguntes persistents sense incórrer en anacronismes.
Començar
Mite, cosmos i filosofia presocràtica
La filosofia occidental va emergir gradualment a Grècia mitjançant noves formes de justificar explicacions sobre la phýsis, en continuïtat i tensió amb el mite. Els presocràtics van debatre el principi, el canvi i la permanència, i van oferir respostes rivals que poden comparar-se a partir de preguntes comunes.
Començar
Sofistes i Sòcrates: saber i vida en comú
Sofistes i Sòcrates comparteixen el gir cap als assumptes humans, el llenguatge i la vida pública, però no formen un únic programa. La comparació exigeix distingir autors i fonts, reconstruir arguments i valorar com l’educació retòrica, l’examen crític i la cura moral poden servir —o perjudicar— la polis.
Començar
Plató: realitat, coneixement i ésser humà
La unitat relaciona els àmbits sensible i intel·ligible amb la diferència entre opinió i coneixement i amb la concepció platònica de l’ànima. Les analogies de la línia, el sol, la caverna i la ciutat ajuden a pensar aquestes relacions, però cal interpretar-ne l’abast, detectar-ne els límits i formular objeccions argumentades.
Començar
Aristòtil i el contrast amb Plató
Plató i Aristòtil comparteixen la recerca d’un fonament universal i racional del saber. Plató el vincula a Formes intel·ligibles separades, mentre Aristòtil parteix de substàncies compostes, explica el canvi per potència i acte i situa l’origen del coneixement en l’experiència i l’abstracció.
Començar

Capítol 2

Què he de fer?

1 unitat

Virtut i vida bona a Grècia
Sòcrates, Plató i Aristòtil coincideixen a vincular virtut, raó i vida bona, però expliquen de manera diferent com el coneixement arriba a orientar la pràctica. Sòcrates destaca la ignorància moral, Plató l’ordre de l’ànima sota el Bé i Aristòtil l’hàbit i la prudència contextual.
Començar

Capítol 3

Com vivim junts?

1 unitat

Projectes polítics de Plató i Aristòtil
Plató associa la justícia amb un ordre dirigit pel saber; Aristòtil estudia la polis com una comunitat orientada a la vida bona i atén la participació, la llei i la viabilitat. Una valoració crítica en reconeix les aportacions, contextualitza els projectes i rebutja les exclusions històriques i els poders sense control.
Començar

Capítol 4

Què puc saber?

1 unitat

Hel·lenisme: ciència i maneres de viure
L’hel·lenisme transformà les institucions polítiques, la circulació cultural i els centres científics. Estoïcisme i epicureisme relacionaren una explicació de la natura amb una ètica de l’autonomia: el primer situà el bé en la virtut racional; el segon, en el plaer estable, l’ataràxia i la limitació dels desitjos.
Començar

Capítol 5

Com vivim junts?

1 unitat

Hipàtia i la transmissió del coneixement
Hipàtia fou una mestra platònica d’Alexandria vinculada a la filosofia, les matemàtiques i l’astronomia. Les fonts permeten documentar el seu prestigi, la seva xarxa de deixebles i el seu assassinat l’any 415, però no totes les obres i invencions que se li han atribuït. L’anàlisi crítica compara testimonis, gradua la certesa i detecta biaixos de gènere sense substituir les proves per un nou mite.
Començar

Capítol 6

Què puc saber?

2 unitats

Capítol 7

Com vivim junts?

1 unitat

Hildegarda i les vies d’accés a la cultura
Hildegarda de Bingen va intervenir en diversos àmbits de la cultura medieval gràcies a la seva acció i a recursos monàstics, xarxes i formes de legitimació. La via religiosa fou important però no única: l’anàlisi crítica ha de comparar casos, barreres i processos de transmissió mitjançant fonts ben contextualitzades.
Començar

Capítol 8

Què puc saber?

4 unitats

Capítol 9

Què és l’ésser humà?

1 unitat

La Il·lustració i el projecte emancipador
La Il·lustració va articular una confiança plural en la raó crítica, la ciència, l’educació i la discussió pública. La seva promesa universal va qüestionar privilegis, però va conviure amb exclusions que diverses veus van denunciar; avui, la seva força emancipadora depèn de l’accés, la transparència, la participació i la revisió dels efectes.
Començar

Capítol 10

Com vivim junts?

1 unitat

Contracte social, Estat i exclusions
El contractualisme modern legitima l’Estat mitjançant un acord entre individus: Hobbes prioritza la seguretat, Locke els drets i el govern limitat, i Rousseau l’autogovern popular. La crítica de Wollstonecraft i Pateman mostra que la universalitat proclamada pot conviure amb exclusions educatives, civils, polítiques i domèstiques.
Començar

Capítol 11

Què he de fer?

1 unitat

Ètiques teleològiques i deontològiques
Les teories teleològiques fonamenten l’acció correcta en un bé o fi; l’utilitarisme de Mill considera el benestar imparcial de tots els afectats. L’ètica deontològica de Kant avalua les màximes, la universalització i el respecte a la dignitat. Resoldre un dilema exigeix aplicar separadament els criteris, comparar-ne les conclusions i defensar una decisió davant d’objeccions.
Començar

Capítol 12

Com vivim junts?

1 unitat

Marx i la crítica del capitalisme
Marx analitza el capitalisme mitjançant la producció material, les classes, l’alienació, la plusvàlua i el fetitxisme. La seva vigència s’ha de valorar en casos actuals delimitats, distingint els seus textos de les interpretacions marxistes i dels règims posteriors.
Començar

Capítol 13

Què puc saber?

3 unitats

Capítol 14

Què he de fer?

1 unitat

Heidegger, Sartre i la pregunta per l’existència
Heidegger substitueix el subjecte aïllat pel Dasein, ésser-en-el-món finit que es comprèn des de possibilitats; Sartre descriu una consciència sense essència fixada que s’escull en situació. Tots dos rebutgen el determinisme simple, però només una anàlisi crítica dels altres, les institucions i les conseqüències permet convertir aquestes idees en un judici polític i moral responsable.
Començar

Capítol 15

Què puc saber?

1 unitat

Ortega y Gasset i María Zambrano
Ortega y Gasset situa la raó dins la vida, entesa com la relació entre jo, circumstància i projecte. María Zambrano proposa una raó poètica que escolta les formes indirectes amb què l’experiència es manifesta; juntes permeten comprendre la singularitat sense renunciar a l’argumentació crítica.
Començar

Capítol 16

Com vivim junts?

1 unitat

Arendt i l’anàlisi del totalitarisme
Arendt analitza el totalitarisme com una dominació específica basada en una configuració d’ideologia, terror i destrucció de la pluralitat. La seva filosofia de l’acció, el judici i la responsabilitat ajuda a examinar casos històrics i contemporanis, sempre amb fonts, criteris i límits explícits.
Començar

Capítol 17

Què és l’ésser humà?

1 unitat

Bellesa, experiència estètica i art
Des de la tékhne i la mímesi gregues fins al disseny contemporani, les categories estètiques han canviat amb les institucions i les formes de vida. Plató, Baumgarten i Kant permeten examinar respectivament la relació amb la veritat, el coneixement sensible i el judici de gust; aquests conceptes sostenen comparacions i valoracions pròpies contextualitzades.
Començar

Capítol 18

Com vivim junts?

1 unitat

Drets i cercle moral davant els reptes actuals
La unitat distingeix cercle moral, drets morals i estatus jurídic, i aplica aquesta distinció a generacions futures, col·lectius, entorns digitals, animals i medi. Les teories històriques serveixen per formular criteris, contrastar conseqüències i construir propostes personals amb objeccions i garanties.
Començar

Capítol 19

Què puc saber?

1 unitat

Una dissertació en diàleg amb la història
La unitat ensenya a construir una resposta filosòfica compartida mitjançant fonts comprovables, comparacions històriques i arguments sotmesos a objeccions. El seminari, la defensa i la revisió converteixen aportacions i desacords explícits en una dissertació coherent i referenciada.
Començar