Història de la Música i de la Dansa
Escolta, anàlisi i pràctica musical amb criteri i context.
Capítol 1
Escolta musical, visionat i comprensió estètica
2 unitats
-
Començar
Història de les arts a través de les fonts
La unitat presenta les fonts com a evidències parcials que cal identificar, descriure, contrastar i citar. L’anàlisi d’obres i pràctiques combina observació formal, context social i conclusions que separen els fets documentats de les interpretacions.
-
Començar
Funcions de la música, la dansa i l’escena
Les funcions de la música, la dansa i l’escena depenen de contextos, agents i institucions, i poden canviar o coexistir. L’anàlisi comparativa amb fonts permet explicar celebració, ritual, espectacle, poder, participació i transmissió sense presentar-los com a universals.
Capítol 2
Contextos, cultures musicals i tecnologies
9 unitats
-
Començar
De l’antiguitat a l’edat mitjana
Les manifestacions antigues i medievals només es poden comprendre mitjançant fonts parcials i contrastades. L'anàlisi de funcions, espais, notacions i pràctiques corporals permet crear interpretacions informades sempre que distingim documentació, inferència i creació actual.
-
Començar
Renaixement: llenguatges i espais artístics
La unitat relaciona música, dansa i escena renaixentistes amb capelles, corts, cases i festes. L’anàlisi de gènere, textura, text, fonts i moviment desemboca en una interpretació adaptada amb decisions justificades.
-
Començar
Barroc: música, dansa i escena
La unitat relaciona els trets musicals i dansístics del Barroc amb els espais, públics, funcions i sistemes de producció que els van donar sentit. L’anàlisi culmina en un comentari interdisciplinari i una recreació didàctica transparent, cooperativa i basada en fonts identificades.
-
Començar
Classicisme i vida musical
El classicisme musical relaciona llenguatges formals clars però flexibles amb corts, teatres, salons i concerts públics. L’anàlisi de frase, tonalitat, textura, forma, gènere i funció permet explicar continuïtats i canvis i fonamentar decisions interpretatives.
-
Començar
Romanticismes, nacionalismes i postromanticismes
La unitat estudia romanticismes, nacionalismes i postromanticismes com a fenòmens plurals, relacionats amb institucions, públics i debats sobre identitat. L’anàlisi diferencia observació, interpretació i valoració, contrasta fonts i compara decisions artístiques sense convertir la nació, el gènere o l’emoció en essències fixes.
-
Començar
Acadèmia i experimentació als segles XX i XXI
Als segles XX i XXI, l’acadèmia ha preservat repertoris però també ha sostingut laboratoris d’experimentació musical, corporal, escènica i tecnològica. Comparar aquestes propostes requereix descriure llenguatges, contextualitzar institucions i argumentar una valoració pròpia amb fonts identificades.
-
Començar
Arts populars dels segles XX i XXI
Les arts populars dels segles XX i XXI relacionen llenguatges artístics, comunitats, indústries i mitjans. Per interpretar-les cal distingir estil, popularitat i gust; contextualitzar els casos; i construir comparacions respectuoses basades en audicions o visionats reals.
-
Començar
Patrimonis vius i tradicions diverses
El patrimoni musical i dansístic viu es transmet perquè comunitats diverses el practiquen i el transformen. Salvaguardar-lo requereix fonts contrastades, drets i consentiments respectats, representacions no exotitzants i participació de les persones vinculades.
-
Començar
Instruments, agrupacions i transformacions
La unitat classifica els instruments segons la font inicial de vibració i ensenya a descriure timbres amb escolta activa. També relaciona agrupacions i transformacions amb espais, funcions, tecnologies i contextos documentats, sense establir jerarquies culturals.
Capítol 3
Escolta musical, visionat i comprensió estètica
5 unitats
-
Començar
Notacions que conserven i transformen música
La notació musical i coreogràfica conserva informació seleccionada segons una pràctica i una funció. Des dels neumes fins a les partitures gràfiques, els documents interactuen amb l’oralitat, les tecnologies, les convencions i les decisions dels intèrprets, sense formar una única història lineal de progrés.
-
Començar
Coreografia, text i pensament artístic
La unitat ensenya a analitzar textos i registres de dansa distingint observacions, dades i hipòtesis. També proposa comparar idees estètiques amb criteris constants i transformar un document en una escena breu, accessible i argumentada.
-
Començar
Autories, biografies i mirades crítiques
La unitat proposa analitzar obres i trajectòries sense convertir la biografia privada en una explicació total. El contrast de fonts, la perspectiva de gènere, l’estudi de l’autoria compartida i els criteris estètics conflueixen en un dossier argumentat.
-
Començar
Una crítica d’un esdeveniment artístic
La unitat ensenya a passar de la impressió personal a una crítica argumentada d’un esdeveniment musical, dansístic o escènic. L’alumnat observa activament, analitza llenguatges i contextos, escriu amb evidències i respon respectuosament a interpretacions alternatives.
-
Començar
Autoria i responsabilitat cultural
La reutilització responsable de música i dansa exigeix distingir capes d’autoria, documentar la procedència, interpretar llicències i valorar el context cultural. Una fitxa clara permet decidir si convé usar, adaptar, demanar permís, substituir o renunciar a un material.
Capítol 4
Contextos, cultures musicals i tecnologies
2 unitats
-
Començar
Un projecte que posa la història en pràctica
La unitat guia la creació d’una proposta que transforma referents històrics mitjançant llenguatges actuals. El projecte es concreta en una dramatúrgia, s’assaja cooperativament, s’interpreta davant un públic acordat i es documenta amb evidències i fonts.
-
Començar
Valorar el procés i compartir aprenentatges
La unitat ensenya a documentar un projecte musical o dansístic, comparar evidències de desenvolupament i analitzar la contribució dels rols. També ofereix criteris per donar retorn, presentar el procés i identificar oportunitats culturals o formatives sense etiquetar el talent.