Història de l’Art

Llegir les obres, els seus contextos i els usos socials de l’art.

Capítol 1

Aproximació a la història de l’art

2 unitats

  1. Què anomenem art i com l’estudiem?

    L’art és una categoria històrica que admet definicions concorrents. El seu estudi combina metodologies, fonts contrastades i conceptes convencionals com estil i cànon per construir interpretacions i valoracions revisables.

    Començar
  2. Llegir una obra: llenguatge, matèria i context

    La unitat proposa una lectura flexible de l’obra basada en l’observació, la terminologia específica i la justificació. L’anàlisi integra material, tècnica, composició, codis i context, però manté diferenciats els fets, les inferències i el judici estètic personal.

    Començar

Capítol 2

Art, forma i funció

5 unitats

  1. Ritual, mite i formes antigues

    La unitat distingeix dades, contextos i hipòtesis per estudiar la relació entre formes, mites i rituals. Els casos mostren que les funcions poden ser múltiples i canviants, i que tota conclusió ha d’explicitar proves, alternatives i límits.

    Començar
  2. Arquitectura grega i romana: espais i llegats

    L’arquitectura grega articulà ordres, proporcions i espais de la polis mitjançant un sistema principalment arquitravat. Roma transformà aquests llenguatges amb arcs, voltes, cúpules i formigó; les recuperacions posteriors seleccionaren formes clàssiques per a tècniques, usos i significats nous.

    Començar
  3. Art i poder: representar, legitimar i controlar

    L’art pot representar l’autoritat, legitimar un ordre i participar en dispositius de control, però cap forma produeix sempre el mateix efecte. Des d’Egipte i Roma fins a Versalles i els totalitarismes, una interpretació rigorosa distingeix forma, intenció, circulació, recepció i efectes documentats.

    Començar
  4. Imatges medievals a Catalunya

    La unitat estudia com les imatges medievals catalanes construeixen presència, narració i memòria. L’anàlisi combina forma, iconografia, emplaçament, funcions i públics, i culmina en comentaris i comparacions argumentats.

    Començar
  5. Romànic i gòtic: construir l’espai religiós

    La unitat analitza com romànic i gòtic coordinen estructura, llum, recorreguts i funcions religioses. La comparació revela continuïtats, innovacions i intercanvis culturals sense convertir el gòtic en una culminació inevitable.

    Començar

Capítol 3

Dimensió individual i social de l’art

2 unitats

  1. Retrat i identitat: de Roma al Renaixement

    Del retrat romà al renaixentista, la semblança conviu amb convencions que expressen rang, memòria, devoció, família i poder. L’anàlisi rigorosa relaciona forma, subjecte, encàrrec i públic mitjançant fonts contrastades i conclusions prudents.

    Començar
  2. Autoretrat, autoria i condició de l’artista

    L’autoretrat és una construcció d’identitat condicionada per recursos visuals, convencions, institucions i públics. Analitzar l’agència exigeix relacionar decisions i límits, mentre que justificar l’autoria implica reconèixer fonts, transformacions, col·laboracions i responsabilitats.

    Començar

Capítol 4

Aproximació a la història de l’art

1 unitat

  1. Dones creadores i col·lectius invisibilitzats

    La unitat analitza com les barreres d’accés, les atribucions, les col·leccions i la historiografia han condicionat la visibilitat artística. Mitjançant casos documentats i un mètode de recerca, prepara l’elaboració d’un dossier i d’una cartela o proposta expositiva que corregeixi una absència amb evidències.

    Començar

Capítol 5

Dimensió individual i social de l’art

1 unitat

  1. Cossos, mirades i estereotips

    La figura humana ha estat construïda mitjançant convencions variables: jerarquia, cànon, mirada, estereotip, fotografia o acció corporal. Comparar obres amb criteris constants permet distingir descripció, interpretació i gust personal, i valorar la diversitat sense convertir cap model en norma universal.

    Començar

Capítol 6

Art, espai, natura i ciutat

1 unitat

  1. Espai i il·lusió: del barroc a les avantguardes

    La unitat estudia com la pintura suggereix, transforma o rebutja un espai tridimensional coherent. Del Barroc a les avantguardes canvien els codis de profunditat, però es manté la capacitat de les obres per situar i interpel·lar l’espectador.

    Començar

Capítol 7

Art, forma i funció

1 unitat

  1. Romanticisme, expressionisme i emoció

    Del Romanticisme a l’expressionisme, l’emoció es construeix mitjançant decisions formals situades històricament. Analitzar-la exigeix distingir representació, recursos, autoria i recepció, i comparar obres amb evidències visuals i fonts contrastades.

    Començar

Capítol 8

Art, espai, natura i ciutat

1 unitat

  1. Del taller a l’aire lliure, de la figuració a l’abstracció

    La unitat estudia com naturalisme, plein air, hiperrealisme, abstracció, ficció i utopia construeixen relacions diferents amb la realitat. L’anàlisi comparativa combina proves visuals, context i convencions, i evita identificar semblança o innovació amb qualitat.

    Començar

Capítol 9

Art, forma i funció

2 unitats

  1. Intercanvis artístics, apropiacions i espolis

    Les formes artístiques circulen mitjançant contactes que poden incloure intercanvi, hibridació, apropiació i coerció. Investigar-les exigeix reconèixer les cultures d’origen, reconstruir procedències, graduar les proves i valorar críticament la restitució patrimonial.

    Començar
  2. Modernisme, Bauhaus i disseny per viure

    El Modernisme i la Bauhaus van replantejar la relació entre art i vida quotidiana. L’anàlisi d’un disseny ha de connectar forma, funció, materials, producció, context social i recepció, sense confondre simplicitat amb accessibilitat ni ornament amb manca de funció.

    Començar

Capítol 10

Art, espai, natura i ciutat

4 unitats

  1. Arquitectura moderna, ciutat i gènere

    La unitat relaciona les fites del moviment modern amb els efectes socials de l’arquitectura, l’urbanisme i l’escultura urbana. La perspectiva de gènere, les cures i l’accessibilitat permeten elaborar lectures inclusives basades en fonts i formular millores concretes sense simplificar la diversitat d’usos.

    Començar
  2. Fotografia, cinema i diàlegs entre arts

    La unitat estudia com fotografia i cinema dialoguen amb les arts plàstiques, la literatura, la música, l’escena i el disseny. Culmina en la planificació d’una interpretació audiovisual argumentada, accessible i respectuosa amb els drets d’ús.

    Començar
  3. Art, natura i intervenció ambiental

    La unitat estudia com el land art i l’art ambiental converteixen el lloc, la matèria i el temps en components de l’obra. L’anàlisi comparada integra forma, producció, efectes ecològics i socials, documentació i decisions de conservació.

    Començar
  4. Art urbà, masses i accions contemporànies

    La unitat estudia com el Pop-Art, el mural, la performance i els mitjans digitals transformen els papers de l’obra, l’espai i el públic. L’anàlisi contextual relaciona forma, producció, circulació, identitats, poder i ètica, i aquests criteris orienten una proposta pública viable.

    Començar

Capítol 11

Dimensió individual i social de l’art

1 unitat

  1. Mercat, públics i difusió de l’art

    Els circuits artístics connecten producció, mediació, mercat, exposició, crítica i públics. Del Saló i les exposicions universals a les xarxes, cada canal amplia possibilitats però també selecciona i jerarquitza; comparar recepcions requereix fonts contextualitzades i atenció a barreres i estereotips.

    Començar

Capítol 12

Art, espai, natura i ciutat

1 unitat

  1. Museus, patrimoni i projecte cultural

    El patrimoni es construeix mitjançant valors, seleccions i relats que cal investigar críticament. Conservar-lo i activar-lo comunitàriament exigeix documentació, criteris professionals, accessibilitat, veus diverses i una avaluació amb retorn públic.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se