Història d’Espanya i de França · Batxibac
Comparar processos històrics i treballar amb fonts en francès.
Capítol 1
Societats en el temps
18 unitats
-
Començar
Historiografia i fonts per comparar dos països
La unitat guia la construcció d’una recerca comparada: formular una pregunta contrastable, seleccionar un corpus pertinent, analitzar fonts i construir arguments. També ensenya a situar interpretacions historiogràfiques, detectar estereotips i verificar usos públics del passat.
-
Començar
Nacions, ciutadania i centralització
França i Espanya construïren estats i comunitats nacionals mitjançant lleis, administracions, escoles, símbols i conflictes. Interpretar identitats sense essencialismes exigeix reconèixer-ne l'evolució, la pluralitat interna i les exclusions, i contrastar críticament normes, discursos i pràctiques.
-
Començar
Constitucionalismes i herències revolucionàries
El constitucionalisme francès i l’espanyol convertí la sobirania, els drets i la representació en camps centrals de conflicte. Els avenços no foren lineals: el sufragi, el pluralisme i les garanties evolucionaren a ritmes diferents i coexistiren amb exclusions de gènere, renda, origen o estatus colonial.
-
Començar
França entre repúbliques, imperi i Comuna
Entre 1848 i 1879, França passà d’una república democràtica inestable a un imperi plebiscitari i, després de la guerra i la Comuna, a una república parlamentària. Les alternatives es distingien per l’origen del poder, l’equilibri institucional, el pluralisme i l’abast dels drets socials, i influïren en els debats espanyols.
-
Començar
Cultures polítiques i exilis del segle XIX
La unitat relaciona les principals cultures polítiques d’Espanya i França amb els seus projectes, organitzacions i repertoris d’acció. La comparació de monarquismes, republicanismes, obrerismes i exilis culmina en l’elaboració crítica d’un dossier de fonts contextualitzades.
-
Començar
Religió, minories i processos de laïcització
La història comparada mostra que secularització social, laïcització jurídica i anticlericalisme són processos diferents. França consolidà una separació laica des de 1905; Espanya alternà confessionalitat, reformes laïcitzadores i, des de 1978, una aconfessionalitat cooperativa.
-
Començar
Industrialització i capitalisme comparats
La industrialització francesa i l’espanyola seguiren ritmes, sectors i geografies diferents, però totes dues depengueren de combinacions de mercat, capital, tecnologia, Estat i connexions internacionals. Les dades permeten comparar-les si distingim nivells i ritmes, examinem els límits de les fonts i incorporem els costos socials de la modernització.
-
Començar
Ciutadania, classes i formes de vida
França i Espanya van passar d’ordres estamentals a societats de classes i ciutadanies progressivament més àmplies, però amb ritmes i exclusions diferents. La propietat, el treball, el gènere, les migracions, l’associacionisme i la protecció estatal expliquen per què els canvis socials van beneficiar els grups de manera desigual.
-
Començar
Camp, ciutat i conflictes territorials
Espanya i França han construït societats urbanes mitjançant processos desiguals d’industrialització, migració i modernització agrària. L’èxode rural, el despoblament, la PAC i els conflictes territorials només s’expliquen combinant dades demogràfiques, cronologia, acció social i polítiques públiques.
-
Començar
Moviments socials i conquesta de drets
Els moviments socials transformaren necessitats compartides en demandes mitjançant xarxes, organitzacions i repertoris de protesta. A França i Espanya, repressió, negociació i polítiques socials es combinaren de manera diferent; per valorar-ne els efectes cal comparar contextos, drets, cobertura i resultats a diverses escales temporals.
-
Començar
Imperialismes i relacions amb el Marroc
França i Espanya ocuparen posicions desiguals dins l’imperialisme, però totes dues exerciren dominació al Marroc. Els protectorats, les resistències —especialment la del Rif— i els llegats lingüístics s’entenen millor mitjançant una lectura creuada de fonts i perspectives.
-
Començar
La Gran Guerra a França i a Espanya
La Gran Guerra afectà França com a potència combatent i Espanya com a estat neutral, però connectat als mercats i pressions internacionals. La comparació revela impactes militars, econòmics, socials i polítics diferents, així com desigualtats internes que les mitjanes nacionals poden ocultar.
-
Començar
Entreguerres i crisi dels sistemes polítics
Entre 1917 i 1940, Espanya i França afrontaren crisis de representació, conflictes socials i alternatives rivals. Espanya passà de la Restauració a una dictadura i després a la Segona República, mentre França preservà la III República, experimentà el Front Popular i només l'abandonà després de la derrota de 1940.
-
Començar
Reformes republicanes i reaccions antidemocràtiques
La Segona República espanyola i el Front Popular francès ampliaren drets i intentaren respondre a la crisi social mitjançant reformes. El contrast de fonts permet distingir objectius, aplicació, resultats i reaccions, i mostra per què la conspiració militar fou decisiva en el desenllaç espanyol de 1936.
-
Començar
Guerra Civil, política francesa i exili
La Guerra Civil va néixer del fracàs parcial del cop de 1936 i quedà condicionada per una intervenció exterior desigual. La no-intervenció francesa, la Retirada i les trajectòries dels exiliats durant la Segona Guerra Mundial mostren que la frontera connectà repressió, refugi, control, resistència i memòria.
-
Començar
Vichy, ocupació, Holocaust i Resistència
Entre 1940 i 1944, França patí l’ocupació alemanya i el govern autoritari de Vichy, que col·laborà amb el nazisme i participà en la persecució dels jueus. Resistències plurals, amb presència d’exiliats espanyols, contribuïren a l’alliberament; la depuració i les reformes posteriors conduïren a la IV República, mentre la memòria de les responsabilitats continuà evolucionant.
-
Començar
Franquisme i reconstrucció francesa
Espanya va viure després de la Guerra Civil una dictadura repressiva que passà de l’autarquia a l’obertura i fou rehabilitada per la Guerra Freda. França va reconstruir la República, l’Estat social i l’economia, però les guerres colonials van posar en crisi la Quarta República; comparar ambdós casos requereix criteris comuns i arguments causals.
-
Començar
Descolonitzacions i memòries en conflicte
Indoxina, Algèria i el Sàhara Occidental mostren relacions diferents entre guerra, retirada colonial i sobirania. Comparar-los exigeix distingir actors, escales i resultats, mentre que estudiar-ne les memòries obliga a contrastar testimonis, documents institucionals i historiografia.
Capítol 2
Reptes del món actual
3 unitats
-
Començar
Creixement, crisis i estat del benestar
França i Espanya visqueren creixements intensos, una ampliació desigual del benestar i la ruptura provocada per la crisi dels setanta. L’anàlisi històrica ha de combinar dades econòmiques, socials, territorials i ambientals per valorar les polítiques sense confondre creixement amb progrés universal.
-
Començar
La Cinquena República i els canvis del poder
La Cinquena República combina un president fort amb un Govern responsable davant el Parlament. Des de 1958, reformes, mobilitzacions, alternances, cohabitacions i fragmentació partidista n’han modificat la pràctica sense substituir el marc constitucional.
-
Començar
Transició espanyola i Constitució de 1978
La Transició transformà una dictadura en una monarquia parlamentària mitjançant reforma legal, mobilització i pacte. La Constitució garantí drets i autonomies, mentre el colpisme, el terrorisme, les continuïtats institucionals i els conflictes territorials en mostraren els límits; el contrast amb França ajuda a valorar-ne l’especificitat.
Capítol 3
Societats en el temps
1 unitat
Capítol 4
Reptes del món actual
3 unitats
-
Començar
Construcció europea i trajectòries d’integració
La construcció europea sorgí d’objectius de pau, reconstrucció i influència, i avançà mitjançant compromisos. França combinà impuls i defensa de la sobirania; Espanya vinculà adhesió, democràcia i modernització. Els resultats de la UE són profunds però desiguals i s’han de valorar amb fonts contextualitzades i indicadors adequats.
-
Començar
Espanya i França davant reptes globals
Espanya i França actuen davant reptes globals mitjançant institucions estatals, europees i multilaterals. El balanç crític compara compromisos, instruments, recursos i resultats, i culmina en una proposta viable, respectuosa amb els drets i basada en fonts vigents.
-
Començar
Memòries públiques, víctimes i patrimoni
La unitat distingeix història, memòria i polítiques públiques, i aplica aquesta distinció a l’Holocaust, Vichy, Algèria i la dictadura espanyola. També ofereix criteris per investigar arxius, museus i llocs de memòria i convertir les proves en un producte patrimonial responsable.
Capítol 5
Societats en el temps
1 unitat
Capítol 6
Compromís cívic
1 unitat