Història
Comprendre la història contemporània de Catalunya i Espanya.
Capítol 1
Aproximació a la història
1 unitat
Capítol 2
Societats en el temps
17 unitats
-
Començar
Antecedents i crisi de l’Antic Règim
La monarquia hispànica evolucionà d’una estructura composta cap a la centralització borbònica, sense abandonar l’absolutisme ni els privilegis. La crisi posterior combinà desigualtat estamental, transformacions econòmiques, idees liberals, dificultats fiscals i el detonant de 1808, amb ruptures jurídiques i continuïtats socials i administratives.
-
Començar
Guerra del Francès, Cadis i construcció liberal
La crisi de 1808 convertí una invasió i una guerra en un debat sobre la legitimitat política. Cadis formulà la sobirania nacional, però la construcció liberal posterior fou conflictiva, canviant i socialment restringida; per valorar-la cal comparar normes, institucions i pràctiques.
-
Començar
Estat liberal, conflictes i projectes polítics
Entre 1833 i 1874 es va construir a Espanya un Estat liberal centralitzat, però la definició de la sobirania i de la ciutadania va continuar en disputa. Carlins, moderats, progressistes, demòcrates i republicans proposaren projectes diferents, i el Sexenni va ampliar drets sense aconseguir estabilitat institucional.
-
Començar
Imperi, emancipacions i herències colonials
La unitat relaciona les formes de dominació colonial amb emancipacions americanes i africanes de trajectòries diverses. La comparació mostra que la sobirania política no eliminà automàticament les desigualtats i que les herències actuals exigeixen explicacions multicausals i fonts contrastades.
-
Començar
Industrialització i economies desiguals
La industrialització espanyola del segle XIX avançà amb un ritme inferior al de les economies europees capdavanteres i es concentrà en territoris i sectors determinats. Agricultura, propietat, energia, transports, mercats i capital expliquen el procés, que generà creixement però també dependències, desigualtats i costos ambientals.
-
Començar
Població, èxode rural i migracions
La població espanyola i catalana ha canviat per la transició demogràfica, les migracions interiors i exteriors, la urbanització i els exilis. Interpretar aquests processos exigeix combinar escales, distingir creixement natural i saldo migratori, contrastar fonts i valorar desigualtats territorials i ambientals.
-
Començar
Societat de classes, vida quotidiana i cures
La societat de classes substituí els privilegis estamentals per desigualtats articulades al voltant de la propietat, el salari, l’educació, el gènere i l’accés a les institucions. Les condicions de vida i les cures mostren com aquestes relacions penetraven en la llar, el treball i la ciutat; l’anàlisi de fonts diverses permet reconstruir-les des de baix.
-
Començar
Moviment obrer i conflictivitat social
La industrialització va afavorir el naixement d’un moviment obrer plural, capaç d’organitzar mutualitats, sindicats, partits i vagues. Socialismes i anarquisme van proposar estratègies diferents, mentre la conflictivitat catalana combinà conquestes, repressió i una participació femenina sovint invisibilitzada.
-
Començar
Restauració: sistema polític i oposicions
La Restauració va estabilitzar la monarquia liberal mitjançant la Constitució de 1876 i el torn entre conservadors i liberals. L’encasellat, el caciquisme i el frau van limitar la representació, mentre diverses cultures polítiques qüestionaven el règim. El contrast entre les normes i la crítica regeneracionista mostra la distància entre ciutadania formal i poder efectiu.
-
Començar
Catalanismes i Mancomunitat
La recuperació cultural del segle XIX proporcionà llengua, símbols i espais associatius a una identitat catalana renovada. El catalanisme polític fou plural, passà dels projectes doctrinals a la mobilització electoral i assolí amb la Mancomunitat una administració comuna limitada però modernitzadora; estudiar-lo exigeix comparar fonts, institucions i identitats sense presentisme.
-
Començar
Crisi de la Restauració i dictadura de Primo de Rivera
Entre 1898 i 1931, la Restauració va perdre capacitat per representar i integrar una societat mobilitzada. La conflictivitat social, la guerra colonial, la força política dels militars i l’aval reial a la dictadura van interactuar fins a desacreditar la monarquia i facilitar l’alternativa republicana.
-
Començar
Segona República: reformes i reaccions
La Segona República amplià la democràcia i impulsà reformes militars, religioses, educatives, laborals, agràries i de ciutadania. Els resultats van ser desiguals i provocaren reaccions diverses; explicar-ne la crisi exigeix distingir oposició legal, insurrecció i cop d’estat, sense presentar la guerra com a inevitable.
-
Començar
Generalitat republicana i autonomia
Entre 1931 i 1936, Catalunya passà d’una Generalitat provisional a un autogovern regulat per l’Estatut de 1932. Les institucions autonòmiques desplegaren polítiques pròpies, però els límits competencials, la polarització social i les crisis de la República en condicionaren la continuïtat.
-
Començar
Cop de 1936 i Guerra Civil
La Guerra Civil va començar quan el fracàs parcial del cop militar de juliol de 1936 dividí el territori i obrí una guerra prolongada. Les fases militars, l’ajuda exterior desigual, l’auge dels feixismes i les formes diferenciades de repressió expliquen el desenllaç i les seves connexions, sense confondre’l amb la Segona Guerra Mundial ni amb l’Holocaust.
-
Començar
Catalunya en guerra: revolució, rereguarda i exili
Entre 1936 i 1939, Catalunya visqué simultàniament guerra, revolució, fragmentació del poder i transformació econòmica. La població civil patí escassetat, violències i bombardeigs; la derrota conduí a repressió, exili i resistències que s’han d’estudiar mitjançant fonts contrastades i silencis documentals explícits.
-
Començar
Franquisme: règim, economia i context internacional
El franquisme va mantenir durant quatre dècades el poder personal de Franco, la manca de pluralisme i la repressió. Alhora, passà de l’autarquia i l’aïllament a l’obertura econòmica, la integració occidental, el desenvolupament, les migracions massives i una profunda transformació social que també afectà Catalunya.
-
Començar
Repressió, oposicions i vida quotidiana
La dictadura franquista combinà repressió política, uniformització identitària, control moral i desigualtat de gènere. Les resistències també foren plurals: des de la supervivència i les xarxes solidàries fins a l’oposició organitzada, que avui podem estudiar contrastant críticament documents i memòries.
Capítol 3
Reptes del món actual
5 unitats
-
Començar
Transició i Constitució: canvis i continuïtats
La Transició espanyola fou una democratització no lineal impulsada per reformes institucionals, mobilitzacions, pactes i pressions coercitives. La Constitució establí un ordre democràtic, però persistiren continuïtats i reptes que expliquen la pluralitat de memòries i interpretacions.
-
Començar
Generalitat, Estatut i organització territorial
La Generalitat va ser restaurada provisionalment el 1977 i va adquirir el seu marc autonòmic amb la Constitució de 1978 i l’Estatut de 1979, renovat el 2006. L’Estat de les autonomies distribueix poder entre nivells territorials, mentre que el debat sobre identitats i plurinacionalitat exigeix distingir normes, descripcions i propostes polítiques.
-
Començar
Espanya i Catalunya a Europa i al món
La posició actual d’Espanya i Catalunya s’explica per la Guerra Freda, la descolonització, la democratització i la integració europea. Pertànyer a la UE i a organismes internacionals aporta drets i capacitat d’influència, però també normes, responsabilitats de solidaritat i obligacions de cooperació.
-
Començar
Economia, democràcia i reptes socials actuals
L’evolució econòmica s’ha d’interpretar amb dades comparables i sense reduir el progrés al PIB. El benestar, l’equitat territorial, la sostenibilitat i la qualitat democràtica aporten criteris per comparar polítiques i dissenyar projectes comunitaris responsables.
-
Començar
Dones, diversitat i drets en transformació
La unitat estudia els mecanismes històrics de desigualtat de gènere, les lluites feministes i pels drets afectivosexuals, i la minorització etnocultural. Culmina amb una recerca contrastada i una proposta d’equitat participativa, consentida i avaluable.
Capítol 4
Compromís cívic
1 unitat