Literatura Catalana
Llegir, interpretar i connectar obres amb context i criteri propi.
Capítol 1
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
1 unitat
Capítol 2
Lectura guiada: temes i formes
1 unitat
Capítol 3
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
2 unitats
-
Començar
Amor i tradició en diàleg
La lírica amorosa catalana forma una tradició plural en què els motius heretats canvien de veu, forma i valor. Comparar un poemari amb el codi cortès, Ausiàs March, Salvat-Papasseit o Maria-Mercè Marçal exigeix indicis textuals, context selectiu i una tesi que distingeixi continuïtat, transformació i ruptura.
-
Començar
Recrear una veu amb consciència d’estil
La unitat guia la creació d’un poema o d’una peça multimodal a partir d’una lectura: analitzar un recurs, construir una veu, coordinar ritme i imatges, i revisar el resultat. La memòria final explica amb proves les transformacions i els efectes buscats.
Capítol 4
Lectura guiada: temes i formes
1 unitat
Capítol 5
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
2 unitats
-
Començar
Investigar una autora i la seva recepció
La unitat presenta la recepció i el cànon com a processos històrics de selecció i interpretació. Ensenya a formular una pregunta, construir un corpus real, distingir dades i hipòtesis i redactar un dossier argumentat sobre Maria-Mercè Marçal o una altra autora.
-
Començar
Dos poemaris, diferents imaginaris
La unitat compara *El poema de la rosa als llavis* i *Bruixa de dol* a partir de la veu, el destinatari, el cos, els símbols i les formes heretades o innovadores. El diàleg amb *El bes* de Klimt prepara un assaig en què les diferències es valoren amb proves, sense establir jerarquies automàtiques.
Capítol 6
Lectura guiada: temes i formes
1 unitat
Capítol 7
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
2 unitats
-
Començar
Representar, adaptar i reinterpretar un drama
La unitat distingeix text dramàtic, representació, adaptació i reinterpretació. Proporciona vocabulari i un mètode per descriure recursos escènics, explicar-ne els efectes i redactar un comentari comparatiu argumentat.
-
Començar
El teatre en el seu moment i després
La unitat presenta un mètode per investigar la relació entre drama, context i recepció: partir dels indicis de l’obra, seleccionar fonts adequades, contrastar-les i comparar continuïtats i ruptures. El producte final és una exposició documentada amb tesi, cronologia i conclusions proporcionades a les proves.
Capítol 8
Lectura guiada: temes i formes
2 unitats
-
Començar
Art, convencions i mirada crítica
L’alegria que passa construeix, amb forma de quadre líric, el xoc entre una comunitat rutinària i la irrupció fugaç de l’art. La interpretació completa relaciona personatges, conflicte, acotacions, música, to, símbols i estructura amb la crítica modernista de les convencions socials.
-
Començar
Humor, ironia i distància
La unitat ha explicat els mecanismes de la comicitat, la ironia, la paròdia i la sàtira, així com la construcció de la distància. També ha ofert criteris per valorar si l’humor critica o reprodueix prejudicis i un mètode per comparar textos i debatre’n les lectures.
Capítol 9
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
1 unitat
Capítol 10
Lectura guiada: temes i formes
2 unitats
-
Començar
Un viatge interior en la narració
Solitud presenta la transformació de la Mila com un procés discontinu de descoberta, pèrdua, violència i decisió. L’estructura, les relacions, la focalització i el llenguatge permeten interpretar la baixada final com una autonomia dolorosa i encara oberta.
-
Començar
Paisatge, símbol i mirada
La unitat estudia el paisatge de Solitud com a espai material, experiència percebuda i element narratiu. Els recursos expressius i els símbols s’interpreten amb proves, i la comparació amb Maragall o Verdaguer mostra que cada gènere construeix una relació diferent entre natura i ésser humà.
Capítol 11
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
1 unitat
Capítol 12
Lectura guiada: temes i formes
2 unitats
-
Començar
Pensar el món amb l’assaig
Diccionari per a ociosos converteix l’estructura d’un diccionari en una forma oberta d’assaig literari. L’anàlisi de tesis, arguments, veu i ironia permet explicar com Joan Fuster construeix una mirada crítica sobre els objectes, els hàbits i les idees.
-
Començar
Espais, societat i imaginaris literaris
La unitat estudia com assaig i narració construeixen mons mitjançant veus, espais, itineraris i models culturals. El resultat final és un assaig comparatiu basat en fragments reals, criteris comuns i conclusions ajustades a un corpus explícit.
Capítol 13
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
1 unitat
Capítol 14
Lectura autònoma
4 unitats
-
Començar
Triar una lectura amb criteris propis
La tria autònoma neix d’uns criteris personals formulats amb precisió i contrastats amb fonts adequades. Un pla lector coherent connecta obres, formats accessibles i experiències culturals, i es revisa mitjançant un registre que documenta decisions i aprenentatges.
-
Començar
Llegir amb autonomia i ampliar els gustos
La lectura autònoma combina constància, flexibilitat i reflexió. El quadern lector permet justificar interpretacions i decisions amb metallenguatge, mentre que un itinerari gradual amplia els gustos sense confondre dificultat amb valor literari.
-
Començar
Lectures que dialoguen amb el present
La unitat ensenya a establir vincles temàtics i formals entre una obra i altres experiències culturals o actuals. Una connexió rigorosa aporta indicis, explica el guany interpretatiu, incorpora una posició lectora no íntima i delimita semblances, diferències i grau de certesa.
-
Començar
Recomanar i conversar sobre llibres
Compartir una experiència lectora exigeix relacionar reaccions personals amb elements textuals i emprar metallenguatge precís. Una recomanació argumentada integra dimensions temàtiques, formals i intertextuals, s’adapta al destinatari i es revisa a partir d’un retorn escoltat amb atenció.
Capítol 15
Lectura guiada: estratègies d’interpretació
1 unitat