Religió Catòlica
Conèixer i comprendre la tradició catòlica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
Vida, vocació i projecte personal i professional
4 unitats
-
Començar
Persona, llibertat i finitud: contrast de mirades
La unitat estudia creació, imatge de Déu, dignitat, llibertat, pecat i finitud com a categories de l’antropologia cristiana. Les contrasta amb Kant, Sartre, l’estoïcisme, el budisme i els drets humans mitjançant fonts, arguments, objeccions i criteris de comparació simètrics.
-
Començar
Identitats múltiples i vida en societat
La identitat integra pertinences múltiples que poden aportar sentit, vincles i tensions sense determinar completament la persona. La dignitat humana, la fraternitat cristiana, els drets i la deliberació democràtica orienten propostes inclusives concretes, participades i revisables.
-
Començar
Vocació, valors i decisions professionals
La unitat presenta la vocació com una orientació de sentit que es concreta en un projecte personal i professional. El projecte responsable combina autonomia, recerca de la veritat, valors, alternatives, accions, indicadors i criteris explícits de revisió.
-
Començar
L’experiència cristiana com a resposta de sentit
La unitat distingeix les preguntes de sentit d’altres preguntes, explica l’experiència cristiana com a trobada discernida a la llum de Jesucrist i contextualitza testimonis històrics. Finalment, ofereix un mètode per comparar-los amb paradigmes filosòfics, formular objeccions i construir una resposta personal argumentada.
Capítol 2
Diàleg fe-raó i fe-cultura
10 unitats
-
Començar
El fet religiós en societats plurals
El fet religiós es manifesta mitjançant experiències, creences, pràctiques, símbols, ètiques i comunitats diverses. Analitzar-lo en societats plurals demana comparar sense homogeneïtzar, reconèixer opcions religioses i no religioses i construir conclusions traçables amb fonts contrastades.
-
Començar
Figures espirituals i contextos culturals
La unitat distingeix experiència espiritual, relat i reconstrucció històrica, i ensenya a interrogar fonts segons autoria, gènere, context i corroboració. La comparació de Teresa de Jesús, Rumi, Gandhi i Etty Hillesum mostra com valorar experiències i contribucions sense confondre tradicions, idealitzar persones ni generalitzar un cas individual.
-
Començar
Història de la Salvació i llenguatge trinitari
La unitat interpreta la història de la salvació com una trama relacional d'alliberament, aliança, reconciliació i esperança centrada en Jesucrist. El llenguatge trinitari expressa la comunió de l'únic Déu, mentre que el mètode teològic permet construir una síntesi amb fonts, categories i límits explícits.
-
Començar
Jesucrist, salvació i humanisme
La unitat presenta categories per comparar propostes de plenitud, aprofundeix en Jesucrist com a salvador i model d’humanitat plena, i posa l’humanisme cristià en diàleg amb altres cosmovisions. Finalment, transforma el contrast en un assaig amb tesi, proves, objeccions i conclusió.
-
Començar
Regne de Déu i reptes sociopolítics
El Regne de Déu anuncia l’acció salvadora de Déu i orienta la vida cap a la dignitat, la justícia, la misericòrdia i la pau. La tensió entre el «ja» i l’«encara no» fonamenta una esperança responsable, mentre que la distinció entre fe i programa polític permet dialogar amb altres cosmovisions i valorar reptes amb dades i criteris públics.
-
Començar
La teologia com a saber acadèmic
La teologia és un saber confessional, racional, crític i acadèmic que interpreta la fe mitjançant fonts i mètodes explícits. Les seves especialitats cooperen entre elles i dialoguen amb filosofia, història i ciència per construir síntesis argumentades sense confondre perspectives.
-
Començar
Fe i raó en la història del coneixement
Les relacions entre fe i raó no segueixen una línia única: varien segons les preguntes, els mètodes, els actors i les institucions. Els casos d’Agustí, l’escolàstica, Galileu, Darwin i Lemaître permeten reconèixer diàlegs i tensions sense convertir-los en regles universals.
-
Començar
Ciència i teologia davant un repte actual
La ciència estableix conclusions empíriques mitjançant dades i mètodes contrastables; la teologia interpreta la responsabilitat des de fonts i criteris propis. Davant el canvi climàtic, la cooperació rigorosa integra diagnòstic, justícia i alternatives, sense convertir la creença en prova científica ni les dades en una decisió moral automàtica.
-
Començar
Cristianisme i identitats dels pobles
Les manifestacions culturals poden conservar influències cristianes sense representar una identitat homogènia. Valorar-les críticament requereix context històric, fonts plurals, criteris morals explícits i una conclusió argumentada que reconegui aportacions, tensions i transformacions.
-
Començar
Relats bíblics en música, literatura i arts
La unitat ha presentat un mètode per estudiar recepcions bíbliques i l’ha aplicat a David, la Passió i el fill perdut. Les comparacions mostren que seleccionar un instant, combinar al·lusions o canviar de llenguatge transforma el sentit i exigeix una interpretació documentada i crítica.
Capítol 3
Vida, vocació i projecte personal i professional
1 unitat
Capítol 4
Participació crítica en la societat
6 unitats
-
Començar
Doctrina social catòlica i humanismes contemporanis
La doctrina social de l’Església articula dignitat, bé comú, solidaritat, subsidiarietat, participació, destinació universal dels béns i ecologia integral. Aplicar-la exigeix dades, contrast amb altres perspectives, atenció als vulnerables i una conclusió argumentada que no es confongui amb una consigna partidista.
-
Començar
Reptes econòmics, polítics i ecològics
La unitat ofereix un mètode per diagnosticar reptes econòmics, polítics i ecològics, explicar-ne les causes i atribuir responsabilitats diferenciades. La DSI i altres cosmovisions aporten criteris per comparar alternatives, gestionar incerteses i elaborar un informe documentat i avaluable.
-
Començar
Relacions entre Església i organització democràtica
Les relacions entre Església i democràcia han combinat aportacions, conflictes i transformacions. Per valorar-les cal distingir actors i escales, contextualitzar fonts i aplicar criteris de llibertat, igualtat, pluralisme, bé comú i control institucional.
-
Començar
Futur sostenible, ODS i promoció humana
La unitat transforma els ODS i els principis de la doctrina social de l’Església en criteris operatius de projecte. La diagnosi participada, els objectius verificables, les fites, les fonts, l’avaluació i la revisió permeten promoure la dignitat, la justícia i l’ecologia integral sense exagerar l’impacte.
-
Començar
Valor de la vida, transhumanisme i intel·ligència artificial
La dignitat impedeix mesurar les persones per la seva utilitat, mentre que la justícia i l’ecologia amplien l’avaluació a les estructures i als impactes. Una deliberació rigorosa combina evidència proporcionada, diàleg entre disciplines, opcions concretes, objeccions fortes i una decisió revisable.
-
Començar
Cooperació entre religions, cultures i conviccions
La unitat distingeix tolerància, diàleg, cooperació i adhesió, i situa la llibertat de consciència com a condició de la convivència. Culmina amb el disseny d’un espai escolar de cooperació que conserva els desacords, evita adhesions exigides i incorpora un balanç basat en evidències.
Capítol 5
Vida, vocació i projecte personal i professional
1 unitat