Religió Evangèlica
Conèixer i comprendre la tradició evangèlica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
La Bíblia i la racionalitat de la revelació
3 unitats
-
Començar
Dissenyar una lectura exegètica
Una lectura exegètica rigorosa observa el text, reconeix el gènere, estudia els contextos i analitza el vocabulari abans de formular una tesi. El comentari final justifica les decisions, dialoga amb bibliografia especialitzada, tracta objeccions i diferencia interpretació, aplicació i grau de certesa.
-
Començar
La Bíblia com a document transmès
La transmissió bíblica s’estudia mitjançant manuscrits, versions, citacions i edicions crítiques. La valoració rigorosa combina evidències externes i internes, distingeix dades documentals d’afirmacions de fe i comunica les conclusions amb límits i graus de confiança.
-
Començar
Traduccions i recepció cultural
La unitat relaciona les decisions de traducció amb els contextos històrics de versions i revisions. També ofereix un mètode per comparar passatges, estudiar-ne una recepció cultural i argumentar sobre la revelació sense confondre teologia i prova empírica.
Capítol 2
La figura històrica de Jesús de Natzaret
4 unitats
-
Començar
Jesús entre història i interpretació messiànica
Jesús s’estudia històricament mitjançant fonts cristianes, jueves i romanes valorades segons la data, el gènere, la transmissió i la independència. La interpretació messiànica cristiana sorgeix dins un context jueu plural i rellegeix les Escriptures mitjançant procediments com la tipologia, sense eliminar el sentit antic ni el desacord jueu.
-
Començar
Encarnació, mestratge i mediació
La unitat presenta l’encarnació com l’apropament amorós de Déu en Jesucrist, analitza el mestratge de Jesús i explica la salvació i la mediació única segons la tradició evangèlica. També ofereix un mètode per comentar textos, formular objeccions i extreure aplicacions compatibles amb el rigor i la llibertat de consciència.
-
Començar
Passió, resurrecció i esperança de restauració
La unitat diferencia doctrina, testimoni i verificació en estudiar la passió, la resurrecció i l’ascensió de Jesús. La comparació de fonts permet reconèixer una proclamació cristiana primerenca, conclusions històriques limitades i una esperança bíblica de restauració sense afirmar que les fonts demostren miracles ni legitimen culpa col·lectiva jueva.
-
Començar
Església i promesa del retorn
La unitat presenta l’Església com a comunitat vinculada a Jesús i estudia l’esperança neotestamentària del seu retorn. Ensenya a comparar interpretacions, rebutjar prediccions de dates sense fonament i relacionar esperança, servei i responsabilitat.
Capítol 3
El fet de ser cristià
2 unitats
-
Començar
Fonaments i responsabilitat ètica
La unitat ha presentat la responsabilitat com a resposta pels actes i les omissions, i ha relacionat dignitat, amor, justícia, gràcia i virtuts. La comparació entre lleis antigues i Nou Testament exigeix context, continuïtats i diferències; l’aplicació final pren forma d’un argument amb fonts, contraarguments i pràctiques solidàries verificables.
-
Començar
Saviesa, profecia i relacions humanes
La saviesa bíblica orienta la vida amb màximes, debats i reflexions que s’han d’interpretar segons el gènere i el context. La profecia denuncia injustícies i reclama transformació, mentre que l’ètica relacional del Nou Testament aporta criteris de dignitat, cura, responsabilitat i límits per dissenyar pràctiques solidàries.
Capítol 4
L’ètica cristiana
4 unitats
-
Començar
Sexualitat, consentiment i famílies
La unitat relaciona dignitat, amor al proïsme, justícia, consentiment, matrimoni i diversitat familiar. Proposa un mètode per estudiar dilemes sense jutjar identitats ni pràctiques privades, contrastant textos bíblics, drets, dades i raons.
-
Començar
Bioètica a l’inici i al final de la vida
La unitat ensenya a distingir fets contrastables, normes aplicables i valors morals en els dilemes bioètics. També ofereix principis cristians, un mètode de deliberació i criteris per elaborar un dossier amb fonts i límits explícits.
-
Començar
Cura de la creació i ètica econòmica
La cura de la creació, el treball digne i l’economia justa s’analitzen relacionant fonts bíbliques amb dades contrastables. Ponderar responsabilitats exigeix fer visibles actors i impactes, comparar alternatives i presentar accions proporcionades que es puguin revisar.
-
Començar
Pau, violència i drets humans
La unitat distingeix pau, conflicte i formes de violència; presenta la DUDH com un marc universal independent de la fe; i compara aquest marc amb principis bíblics contextualitzats. Culmina amb criteris per valorar l’ús de la força, la reconciliació i els arguments d’un debat documentat.
Capítol 5
La història de la salvació: d’Adam a Jesucrist
4 unitats
-
Començar
Orígens i patriarques en la història de salvació
La unitat ha presentat Gènesi 1–36 com una trama de creació, ruptura, judici, preservació, promesa i reconciliació. Una lectura teològica rigorosa argumenta des del text i els seus contextos, distingeix afirmacions de fe de conclusions científiques o històriques i declara els límits de la interpretació.
-
Començar
Èxode, pacte i lleis antigues
L’Èxode relaciona alliberament, pacte i responsabilitat; les lleis bíbliques responen a funcions diverses i han de ser contextualitzades. Les recepcions profètiques i neotestamentàries mostren continuïtats i transformacions, mentre que els textos de conquesta exigeixen una lectura que rebutgi la violència i els estereotips antijueus.
-
Començar
Jutges, monarquia i missatge profètic
La història dels jutges i la monarquia mostra la necessitat i el risc de l’autoritat. Saül, David i Salomó són valorats per la seva resposta a Déu i per les conseqüències del seu govern; els profetes denuncien l’abús i anuncien una restauració que uneix gràcia, justícia i responsabilitat.
-
Començar
Exili, retorn i reconstrucció
La unitat reconstrueix les deportacions babilòniques, el retorn sota Pèrsia i la reconstrucció del temple i de la comunitat. Els testimonis bíblics mostren que la reconciliació combina memòria veraç, responsabilitat, gràcia, esperança i justícia, i que qualsevol aplicació actual necessita context i límits.
Capítol 6
La història del cristianisme
4 unitats
-
Començar
Pentecosta i Església dels segles I–III
Pentecosta és presentada per Fets com una obra de l’Esperit que impulsa testimoni i comunitat. La història dels segles I–III s’ha de reconstruir comparant relats cristians, testimonis externs, manuals, apologies i bibliografia, amb atenció a la diversitat comunitària i al caràcter desigual de la repressió.
-
Començar
Poder i diversitat del segle IV a Orient-Roma
Del segle IV a la ruptura entre Orient i Roma, el cristianisme va canviar per la interacció de poder imperial, organització eclesial, controvèrsies doctrinals, llengües i trajectòries polítiques. Les fites cronològiques ordenen el procés, però només una explicació causal plural permet comprendre’l i valorar-lo teològicament sense sacralitzar el poder.
-
Començar
La Reforma protestant en perspectiva
La Reforma protestant fou un procés europeu plural, nascut de causes relacionades i desenvolupat en contextos diferents. Per valorar-ne les repercussions cal comparar tradicions, reconèixer aportacions i contradiccions, i construir arguments delimitats amb fonts primàries i secundàries contrastades.
-
Començar
Cristianisme ibèric, Reforma i Contrareforma
La unitat situa la Reforma dins la trajectòria plural del cristianisme peninsular, estudia els reformistes hispànics i explica Trento i la reforma catòlica. Finalment, ofereix criteris per valorar els conflictes i construir una síntesi contextualitzada amb fonts contrastades.