Tècniques d’Expressió Graficoplàstica
Investigar materials i crear amb dibuix, pintura i estampació.
Capítol 1
Materials
4 unitats
-
Començar
Llegir una obra des dels materials
Llegir una obra des dels materials implica observar-ne els indicis, formular hipòtesis prudents i contrastar-les amb fonts. La comparació permet explicar com tècnica, sentit i context es relacionen sense reduir l’obra a una causa única.
-
Començar
Suports, pigments i aglutinants
Una superfície pictòrica es construeix mitjançant la relació entre suport, preparació, capa de color, aglutinant i líquids d’aplicació. La compatibilitat s’investiga amb observacions separades de les hipòtesis, documentació tècnica i proves escolars que controlen les variables.
-
Començar
Un taller responsable
Un taller responsable verifica etiquetes i documentació, valora conjuntament perills, exposició, recursos i residus, i prioritza evitar o reduir els riscos. El pla final ha de justificar la selecció tècnica, concretar els controls i preveure la gestió de cada residu sense confondre «natural» o «biodegradable» amb innocu.
-
Començar
Conservar també és interpretar
Conservar patrimoni exigeix comprendre els materials, prevenir riscos i reconèixer els valors que orienten cada decisió. La resposta més responsable combina documentació, participació, sostenibilitat i intervencions professionals proporcionades.
Capítol 2
Tècniques de dibuix
6 unitats
-
Començar
El dibuix com a investigació
El dibuix pot actuar com una investigació material basada en preguntes, variables i comparacions. El coneixement del suport, l’instrument, el gest, la línia i el to es consolida en un mostrari comentat que documenta observacions i decisions revisables.
-
Començar
Grafit, carbonet i sanguina
Grafit, carbonet i sanguina permeten construir línia, valor, textura i volum mitjançant duresa, pressió, trama, fusió i reserva. La selecció competent relaciona material, suport, escala i intenció, i incorpora prova prèvia, valoració argumentada i control supervisat de la pols.
-
Començar
Barres, llapis de color i pastels
Les tècniques seques es diferencien per l’aglutinant, la duresa, la precisió, la cobertura i la resposta al suport. Escollir-les amb criteri exigeix provar pressió, textura, superposició i color, relacionar els resultats amb una intenció i documentar les decisions.
-
Començar
Tinta, traç i aiguada
La unitat presenta la tinta com un sistema format per material, eina, aigua i suport. Desenvolupa el control del traç, el ritme, la dilució i l’aiguada, i culmina en una composició justificada amb un registre de proves i una revisió crítica.
-
Començar
Mirar la història del dibuix
La història del dibuix estudia materials, procediments, funcions, circulacions i contextos que sovint coexisteixen. Comparar amb rigor implica descriure evidències, aplicar criteris simètrics i explicar canvis expressius sense imaginar una evolució universal ni una jerarquia cultural.
-
Començar
Dibuixar amb referents fotogràfics i cinematogràfics
Dibuixar amb referents fotogràfics i cinematogràfics implica documentar la font i analitzar llum, perspectiva, composició i temps. L’autoria es manifesta en transformacions visibles, coherents amb una intenció i justificades mitjançant indicis del dibuix.
Capítol 3
Tècniques de pintura
5 unitats
-
Començar
Preparar la superfície per pintar
La preparació pictòrica relaciona intenció expressiva, propietats del suport i compatibilitat entre capes. La diagnosi, els assajos controlats i un mostrari documentat permeten seleccionar paper, tela o suport rígid i obtenir un acabat estable i adequat al projecte.
-
Començar
Aquarel·la: transparència i reserva
La unitat presenta l’aquarel·la com una tècnica basada en la transparència i la llum del suport. El control de la humitat, les veladures, les reserves, la planificació i la revisió permeten resoldre una composició situada amb criteri.
-
Començar
Tremp i acrílic: opacitat i capes
Tremp i acrílic són pintures a l’aigua amb aglutinants i pel·lícules seques diferents. Comparar-los exigeix controlar suport, capes, eines i dilució, i valorar el resultat segons una finalitat concreta i una gestió responsable.
-
Començar
Oli, pastels i altres procediments
L’oli ofereix fusió, transparència i relleu; el tremp d’ou afavoreix capes fines i trames; els pastels converteixen la pressió, el gra i el gest en recursos expressius. La selecció responsable exigeix preparar els suports, controlar assecat i compatibilitat, aplicar protocols de seguretat i documentar assajos comparables.
-
Començar
Pintar al llarg del temps
La història de la pintura no és una successió lineal de millores, sinó una xarxa de materials, procediments, funcions i contextos. L’anàlisi comparada permet explicar continuïtats i diferències amb observacions, fonts verificables i interpretacions argumentades.
Capítol 4
Tècniques de gravat i d’estampació
5 unitats
-
Començar
De la matriu a l’estampa
La reproducció gràfica integra matriu, tinta, suport, pressió i registre. Un treball rigorós selecciona materials compatibles, diagnostica les marques de transferència i documenta proves comparables fins a construir un mostrari argumentat.
-
Començar
Monotípia, prova i variació
La monotípia transfereix una imatge construïda sobre una placa llisa i produeix una estampa principal singular. Les proves, el registre de variables i la comparació amb una matriu reutilitzable permeten escollir el procediment segons la intenció.
-
Començar
Estampar en relleu
La xilografia i el linòleum imprimeixen les parts altes d’una matriu i inverteixen lateralment la imatge. El domini del relleu integra positiu i negatiu, adaptació gràfica, seguretat, entintatge, registre, lectura de referents i justificació de les decisions a partir de proves.
-
Començar
Buit i pla: altres maneres d’estampar
La calcografia reté tinta en solcs, la litografia diferencia zones planes per afinitat amb aigua i greix, i la serigrafia fa passar tinta per una malla. Les proves supervisades i el dossier comparatiu permeten escollir el procés segons la intenció, la petjada, la viabilitat i la seguretat.
-
Començar
Circulació i història de l’estampa
La història de l’estampa mostra que una mateixa idea —transferir i multiplicar una imatge— ha originat sistemes tècnics i socials diversos. Dürer, Goya, Hokusai i el Taller de Gráfica Popular permeten comparar procediments, estils, autories, públics i circuits sense convertir les diferències culturals en jerarquies.
Capítol 5
Tècniques mixtes i alternatives
8 unitats
-
Començar
Experimentar amb tècniques mixtes
La tècnica mixta integra materials amb funcions diferenciades i una intenció clara. La compatibilitat, la lectura crítica de les afirmacions ambientals i el laboratori comparatiu permeten crear amb autonomia, seguretat i criteri.
-
Començar
La imatge digital també és matèria de creació
La creació digital amb criteri uneix anàlisi visual, domini tècnic, documentació de fonts, responsabilitat i consciència del canal. Una proposta híbrida reeixida justifica què aporta la pantalla, què aporta l’estampació i com les decisions formals transmeten idees i valors.
-
Començar
Conversar amb artistes contemporanis
La unitat presenta un mètode per descriure, contextualitzar i comparar obres contemporànies a partir d’indicis. Relaciona procediments amb intencions, experiències i disciplines, i culmina en un dossier documentat que transforma referents diversos en decisions pròpies.
-
Començar
Planificar una obra amb veu pròpia
Planificar una obra amb veu pròpia implica transformar un motiu en una intenció, generar alternatives i escollir-les amb criteris. El pla final connecta esbossos, proves, materials, procés, seguretat, sostenibilitat i moments de revisió.
-
Començar
Crear, revisar i argumentar una obra
La unitat acompanya l’execució d’una obra individual des del control material fins a la defensa final. Integra proves tècniques, revisió basada en criteris, registre digital, autoavaluació i argumentació respectuosa.
-
Començar
Un projecte compartit sobre drets i inclusió
La unitat desenvolupa l’inici complet d’un projecte graficoplàstic col·lectiu: detectar una necessitat, acordar un repte, garantir una participació accessible, seleccionar recursos responsables i començar l’execució a partir de prototips. El projecte queda documentat amb brífing, acords, esbossos, proves, responsabilitats i controls.
-
Començar
Produir i compartir la creació col·lectiva
La unitat guia l’execució final d’una obra col·lectiva: coordinar responsabilitats, adaptar recursos mitjançant proves, revisar sentit i qualitat, i presentar el resultat amb accessibilitat i responsabilitat social. El registre de decisions, contribucions i retorn permet justificar el procés i aprendre’n.
-
Començar
Un portafolis per a nous reptes
La unitat guia la construcció d’un portafolis raonat: seleccionar evidències, documentar revisions, dialogar responsablement amb referents i formular una continuïtat contrastada. El resultat ha de mostrar obra, procés, criteri i un repte futur viable.