Religió Islàmica
Conèixer i comprendre la tradició islàmica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
El missatge d’adorar el Déu Únic, revelat als diversos profetes alcorànics
4 unitats
-
Començar
Creació i ensenyaments dels enviats
La unitat diferencia la creença islàmica sobre la creació i la vida futura de les explicacions científiques. També ofereix un mètode per analitzar ensenyaments dels enviats i comparar textos de diverses confessions amb context, proves i respecte.
-
Començar
Judaisme: textos, pràctiques i comunitats
La unitat ha presentat els textos, figures, símbols, espais, temps, pràctiques i formes d’autoritat del judaisme. La comparació amb l’islam s’ha basat en fonts identificades, semblances concretes, diferències contextualitzades i respecte per la diversitat interna.
-
Començar
Cristianisme: fonts i formes de comunitat
La unitat ha presentat les fonts cristianes, la consideració de Jesús i Maria, la diversitat d’esglésies i les principals pràctiques comunitàries. Comparar cristianisme i islam exigeix criteris comuns, atribució clara de cada creença i respecte per la diversitat interna.
-
Començar
Religions, territori i llibertat de consciència
Els mapes religiosos representen variables estadístiques, no identitats individuals. Per interpretar-los cal comprovar llegenda, unitat territorial, data, font i mètode, distingir percentatges de nombres absoluts i separar presència demogràfica de reconeixement jurídic. La llibertat de consciència impedeix convertir el territori en una etiqueta personal.
Capítol 2
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
14 unitats
-
Començar
Sira: autories, versions i traduccions
La sira ens arriba per mitjà d’autors, transmissors, editors i traductors de períodes diferents. Comparar-ne dues narracions exigeix identificar aquestes capes, valorar la traducció i aplicar criteris comuns, tot distingint les proves de les hipòtesis.
-
Començar
Muhammad als textos i en les relacions
La sira estudia la trajectòria de Muhammad dins el context del segle VII, amb l’hègira del 622 com a canvi principal entre les etapes mecana i medinesa. Per analitzar decisions cal situar-les, distingir Alcorà, hadits i obres biogràfiques, i separar dades, interpretacions i valoracions.
-
Començar
Graus, pilars i formes d’invocació
La unitat diferencia les fonts revelades de la interpretació jurídica, relaciona islam, iman i ihsan, i ordena els elements dels actes d’adoració. També classifica els noms i les formes d’invocació, amb atenció a les fonts, els matisos i els dubtes.
-
Començar
Alcorà: revelació i compilació
La unitat ha relacionat el wahy, l’estructura en sures i aleies, la comunicació gradual i el procés de compilació. També ha establert un mètode per diferenciar afirmacions de fe, relats tradicionals, testimonis materials i interpretacions especialitzades.
-
Començar
Hadit i Sunna: forma i autenticitat
La unitat diferencia Sunna i hadit, explica isnad i matn i presenta la transmissió oral i escrita. També estudia col·leccions, classificacions i xarxes de savis i sàvies, i culmina en una fitxa contextual i bibliogràficament documentada.
-
Començar
Traduccions i efectes de lectura
La unitat ensenya a comparar versions castellanes d’Alcorà, hadit i sira identificant les edicions, classificant diferències i consultant fonts expertes. La precisió es valora en decisions concretes, mentre que els efectes de lectura s’examinen sense generalitzacions ni atribucions d’intenció no demostrades.
-
Començar
Analitzar una situació comunicativa
Una situació comunicativa s’explica mitjançant el context, els participants, el propòsit, el canal, la distància social, el to, el registre i els elements no verbals. Per relacionar intenció i efectes cal citar indicis, adoptar el punt de vista del receptor i distingir els efectes esperats dels observats.
-
Començar
Dones durant la revelació
Les fonts islàmiques presenten dones com Khadija, Àïxa i Umm Salama escoltant, argumentant, preguntant, transmetent i explicant. Valorar aquestes aportacions exigeix identificar fonts i papers comunicatius, distingir dades d’interpretacions i evitar generalitzacions o estereotips.
-
Començar
Xaria i cinc qualificacions dels actes
La unitat presenta la xaria com a orientació religiosa basada primordialment en l’Alcorà i la Sunna segons la tradició islàmica. Desenvolupa les cinc qualificacions dels actes i ensenya a distingir-les de la llei civil mitjançant casos ficticis argumentats i respectuosos.
-
Començar
Orígens del fiqh
El fiqh va sorgir gradualment de la necessitat de comprendre i aplicar les fonts islàmiques en situacions concretes. Des de les consultes durant la vida de Muhammad fins a les decisions dels califes i la sistematització posterior, el context i el raonament expliquen per què poden aparèixer respostes diferents.
-
Començar
Consens, analogia i raonament
El fiqh desenvolupa una comprensió humana i argumentada de les fonts primàries. Per reconèixer com es fonamenta una decisió cal distingir usul i furu, consens i analogia, identificar els especialistes i reconstruir els fets, les proves, el raonament i els límits de la resposta.
-
Començar
Consultar fiqh i revisar una interpretació
La unitat guia una consulta escolar de fiqh: formular una pregunta neutral, seleccionar fonts identificables, classificar amb prudència, revisar interpretacions i presentar alternatives. La carpeta final documenta tant la conclusió com els canvis i l’autoavaluació de l’equip.
-
Començar
Tafsir i causes de revelació
El tafsir explica l’Alcorà mitjançant fonts i mètodes diversos. Per comparar interpretacions cal estudiar el context, valorar amb prudència els relats de revelació, identificar les obres i justificar una conclusió sense confondre-la amb les dades.
-
Començar
Una pregunta, diverses fetues
Una fetua és una resposta jurídica raonada i delimitada, formulada per una persona competent. La pluralitat pot provenir de fonts, mètodes, contextos o canvis temporals, i s’analitza comparant arguments i límits amb fonts verificables.
Capítol 3
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
5 unitats
-
Començar
La Meca abans i durant la predicació
La Meca anterior i la del període de predicació comparteixen espai, clans i pràctiques socials, però el missatge monoteista va formar una nova comunitat i va qüestionar creences i jerarquies. Una comparació rigorosa contextualitza *Yahiliyya*, distingeix canvis de continuïtats i contrasta l’Alcorà, la sira i fonts secundàries segons la pregunta.
-
Començar
Els primers tres califats i les decisions
Abu Bakr, Úmar i Uthman governaren consecutivament entre 632 i 656 i van ser seleccionats mitjançant procediments diferents. Les seves respostes sobre la zakat, la pregària nocturna de ramadà i l’avís del divendres mostren com el context i la interpretació de les fonts contribuïren al desenvolupament gradual del fiqh.
-
Començar
Al-Àndalus: convivència i aportacions
Al-Àndalus va canviar de fronteres, governs i condicions socials entre el 711 i el 1492. L’estudi de casos documenta cooperacions i aportacions, però també desigualtats i violències; contrastar fonts permet explicar aquesta complexitat sense idealitzar-la.
-
Començar
Patrimoni i art islàmic
L’art islàmic comprèn tradicions diverses i no es pot reduir a un estil ni a una norma figurativa universal. Reconèixer un bé patrimonial implica estudiar-ne formes, funcions, context i transformacions; cuidar-lo exigeix diagnosticar riscos i proposar accions preventives, documentades i avaluables.
-
Començar
Acords, Constitució i drets
La unitat diferencia normes jurídiques, declaracions internacionals, documents ètics i categories de la tradició islàmica. Relacionar-les amb rigor exigeix identificar la font, explicar el principi compartit, respectar les condicions d’aplicació i evitar equivalències simplistes.
Capítol 4
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
1 unitat
Capítol 5
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
2 unitats
-
Començar
Festes i convivència intercultural
La unitat ensenya a investigar festes pròpies i alienes amb criteris comuns, fonts contrastades i conclusions prudents. El projecte final transforma aquesta recerca en un producte digital col·laboratiu que protegeix la diversitat, la privacitat i la participació voluntària.
-
Començar
Reptes propers i globals
Els reptes propers i globals requereixen dades pertinents, principis morals contextualitzats i cooperació responsable. La moderació, la cooperació en el bé i la prevenció del dany poden orientar propostes sobre aliments i aigua, sempre que se’n concretin els criteris, l’avaluació i els límits.