Geografia i Història
Entendre territoris, societats i canvis històrics amb fonts i preguntes.
Capítol 1
Societats i territoris
1 unitat
Capítol 2
Reptes del món actual
6 unitats
-
Començar
Mapes que mostren i mapes que amaguen
Els mapes són representacions selectives condicionades pel propòsit, l’escala, la projecció, les categories i les fonts. Analitzar-los críticament implica explicar aquestes decisions, detectar silencis, contrastar capes i testimonis i justificar alternatives adequades a una pregunta territorial.
-
Començar
Com canvia una població?
La població varia pels naixements, les defuncions i les migracions, i la seva composició es pot estudiar amb indicadors i piràmides. Una interpretació rigorosa comprova dates, territoris, unitats i límits, i utilitza les dades per argumentar propostes revisables de serveis.
-
Començar
Migracions, mobilitat i drets
Les migracions responen a causes combinades i produeixen conseqüències diferents segons l’escala, el temps i les polítiques. Comprendre-les exigeix vocabulari precís, dades contextualitzades, testimonis tractats amb respecte i una perspectiva de drets humans.
-
Començar
Viure al camp i viure a la ciutat
La població es distribueix segons una combinació de condicions físiques, connexions, serveis, ocupació i habitatge. Per prendre decisions territorials justes cal interpretar densitats i fluxos, comparar accessibilitat i valorar els efectes de cada alternativa sobre col·lectius diferents.
-
Començar
Adaptar el territori al canvi climàtic
La mitigació limita les causes del canvi climàtic, mentre que l’adaptació redueix els impactes sobre territoris i poblacions. L’anàlisi del risc, la justícia climàtica i el cas del delta de l’Ebre permeten comparar mesures i elaborar recomanacions viables sense culpabilitzar les persones afectades.
-
Començar
Desigualtat, impostos i mínim vital
La desigualtat s’analitza combinant renda, riquesa, necessitats i accés als serveis. Els impostos, els serveis públics i les garanties d’ingressos poden redistribuir recursos, però cal comparar-ne el disseny, la cobertura, els efectes i el cost abans d’argumentar una proposta.
Capítol 3
Societats i territoris
14 unitats
-
Començar
Una cronologia amb veus diverses
La cronologia ordena fets i processos, però tota periodització selecciona una perspectiva. Analitzar simultaneïtats, canvis, continuïtats i diverses escales permet relacionar processos sense convertir la història en una línia universal de progrés.
-
Començar
Qui governava al món antic?
Polis, repúbliques, regnes i imperis distribuïen el poder mitjançant institucions diferents, però tots establien límits a la participació. Comparar-los exigeix estudiar qui decidia, com ho feia, quins grups quedaven exclosos i com aquests grups negociaven o resistien.
-
Començar
Regnes, feudalisme i societats medievals
L’Europa medieval va reunir regnes, senyories, comunitats rurals i ciutats amb drets superposats. Les dependències s’expliquen identificant actors, recursos, obligacions, capacitat de negociació i canvis, no aplicant una piràmide uniforme a tots els contextos.
-
Començar
Territoris catalans en transformació
Els territoris catalans es van transformar mitjançant processos graduals, unions dinàstiques, conquestes, tractats i guerres. Situar-los correctament exigeix datar cada mapa, identificar les institucions representades i evitar l’equivalència automàtica entre realitats medievals, modernes i actuals.
-
Començar
Religions, poder i vida social
La unitat compara politeismes i monoteismes i situa el judaisme, els cristianismes i l’islam en contextos històrics diversos. Mostra com textos, institucions, normes, autoritats i patrimoni permeten analitzar la relació entre religió, poder i vida social sense confondre prescripcions amb pràctiques ni presentar comunitats homogènies.
-
Començar
Convivències, persecucions i intolerància
Les persecucions medievals i modernes van resultar de la interacció entre prejudicis, desigualtats, crisis, interessos i decisions polítiques legitimades sovint amb arguments religiosos. L’anàlisi multicausal permet comparar aquests processos amb mecanismes actuals de drets sense confondre contextos ni atribuir violència intrínseca a cap creença.
-
Començar
Ciutats, treball i desigualtats medievals
La ciutat medieval depenia del camp, dels tallers, dels mercats i d’un ampli conjunt de treballs de cures. Seguir els recursos i preguntar qui treballava, decidia i obtenia beneficis permet relacionar economia, vida quotidiana, desigualtat i conflicte.
-
Començar
Monarquies i canvis del món modern
Entre els segles XV i XVII, diverses monarquies van reforçar administració, fiscalitat i exèrcits, però continuaren depenent de privilegis i intermediaris. França, Anglaterra i les Províncies Unides mostren que concentració, representació i drets es combinaren de maneres diferents, sense una trajectòria inevitable cap a la democràcia.
-
Començar
Rutes globals, conquestes i pobles colonitzats
La primera globalització moderna connectà xarxes que ja existien mitjançant navegació, comerç, conquestes i circulacions biològiques. Explicar-la des de diverses perspectives obliga a relacionar interessos i mecanismes de poder amb les experiències, decisions i resistències dels pobles afectats.
-
Començar
Imperis i disputes per l’hegemonia
Les disputes per l’hegemonia relacionen interessos econòmics, decisions polítiques, capacitats militars, xarxes comercials i respostes locals. Una explicació rigorosa identifica agents, distribueix conseqüències, evita l’eurocentrisme i compara passat i present indicant semblances, diferències i alternatives de cooperació.
-
Començar
Resistir l’opressió i fer visibles aportacions
L’opressió limita les opcions, però no elimina l’agència de les persones. L’estudi comparat de Palmares, la Revolució Haitiana, la Marxa de la Sal i la marxa sobre Versalles mostra resistències diverses i ensenya a documentar-les sense confondre contextos ni projectar-hi conceptes actuals.
-
Començar
Art medieval i modern, patrimoni en disputa
La unitat relaciona recursos formals, funcions i contextos mitjançant casos romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs. També ofereix criteris per analitzar disputes patrimonials i formular una proposta documentada, inclusiva i revisable.
-
Començar
Epidèmies, cures i explicacions
La pesta negra i la COVID-19 alteraren població, economia, cures i vida col·lectiva, però actuaren en societats amb coneixements i institucions molt diferents. Comparar-les exigeix fonts contextualitzades, diversos indicadors i una anàlisi crítica de rumors i missatges d’emergència.
-
Començar
Llegats, identitats i problemes presents
La unitat explica les identitats com a construccions plurals i històriques, analitza el patrimoni com una selecció de llegats múltiples i ofereix eines per detectar usos excloents del passat. El treball final integra fonts, comparacions limitades i una proposta concreta de convivència plural.
Capítol 4
Compromís cívic
1 unitat
Capítol 5
Reptes del món actual
2 unitats
-
Començar
Igualtat i corresponsabilitat a la comunitat
La igualtat efectiva requereix detectar barreres legals i socials, comprendre com s’entrecreuen les desigualtats i repartir corresponsablement les cures i el poder. Una comunitat coeducativa observa, actua, protegeix davant les violències i revisa els resultats sense culpabilitzar les persones afectades.
-
Començar
Debatre futurs i participar amb criteri
La unitat connecta els ODS amb problemes locals mitjançant diagnòstics contrastats, agents competents i necessitats diverses. Culmina en la comparació d’alternatives, la deliberació democràtica i un pla d’acció avaluable que es revisa després del retorn comunitari.
Capítol 6
Societats i territoris
1 unitat
Capítol 7
Compromís cívic
1 unitat