Música
Escoltar, interpretar, improvisar i crear música amb context.
Capítol 1
Escolta i percepció musical
2 unitats
-
Començar
Escoltem amb més criteris
Escoltar amb criteri implica descriure indicis de textura, timbre, forma i caràcter, repetir el fragment per comprovar-los i distingir-los de les dades externes. Un bon comentari relaciona aquests indicis amb un context contrastat i incorpora una valoració personal respectuosa.
-
Començar
Els paràmetres sonors expliquen decisions
Durada, altura, intensitat i timbre permeten descriure com s’organitza un fragment i justificar-ne possibles funcions. La comparació rigorosa controla què es manté, aporta indicis audibles i culmina en una transformació sonora explicada i revisable.
Capítol 2
Interpretació, improvisació i creació
5 unitats
-
Començar
Llegim i adaptem una partitura útil
La notació musical coordina durades, altures, dinàmiques, articulacions i recorreguts. Una partitura adaptada és útil quan conserva les funcions musicals essencials, presenta un codi clar i es revisa mitjançant l’assaig col·lectiu.
-
Començar
Melodies, intervals i acompanyaments
La unitat relaciona els intervals i les escales amb el disseny de melodies i presenta les tríades majors i menors com a suport. El procés culmina en una composició breu, revisada mitjançant l’escolta i justificada amb evidències musicals.
-
Començar
Improvisem amb una estructura acordada
Improvisar en grup consisteix a escoltar, decidir i reaccionar dins d’un marc compartit. Els motius, les variacions, la pulsació, els torns i el retorn ajuden a construir una interpretació creativa i coherent.
-
Començar
Tècnica i expressió al servei d’una peça
La tècnica està al servei de la comunicació musical quan permet executar amb comoditat decisions de dinàmica, tempo, articulació, timbre, dicció, postura i moviment. Una interpretació madura relaciona la intenció amb ajustos concrets, els revisa mitjançant evidències i respecta la seguretat i els diferents rols del grup.
-
Començar
Un pla d’assaig que podem revisar
Planificar la millora d’una interpretació exigeix objectius petits i observables, pràctica fragmentada i lenta, descansos i retorn respectuós. La comparació de dues versions i el registre de decisions permeten mantenir, modificar o substituir les estratègies segons l’evidència.
Capítol 3
Contextos i cultures musicals
6 unitats
-
Començar
Textures com a maneres de fer música junts
La unitat distingeix monodia, heterofonia i diverses organitzacions polifòniques a partir de la relació entre les parts. L’anàlisi es completa representant les línies, interpretant dues textures i relacionant cada cas amb una pràctica concreta sense generalitzar cultures.
-
Començar
Formes musicals i funcions socials
La forma musical es comprèn comparant seccions: la repetició conserva, el contrast diferencia i la variació transforma. Aquests principis organitzen formes binàries, ternàries, rondós, variacions i cançons, i es poden aplicar en musicogrames i composicions pròpies.
-
Començar
Un itinerari musical per diferents èpoques
La unitat proposa una història musical basada en audicions, fonts i funcions socials, no en la memorització d’una línia única. Les textures vocals, els espais de concert, els gèneres escènics i les tecnologies d’enregistrament permeten explicar canvis, continuïtats i coexistències.
-
Començar
Gèneres, identitats i relacions de poder
La unitat estudia com migracions, censura, resistència, tecnologia i mercat poden influir en la creació i recepció musical. Els casos del blues urbà de Chicago, les músiques jamaicanes al Regne Unit i la Nova Cançó preparen l’elaboració d’un dossier amb audició, fonts contrastades i conclusions prudents.
-
Començar
Agrupacions i músiques que no coneixíem
La unitat ensenya a investigar col·lectius musicals mitjançant fonts contrastades, crèdits i enregistraments identificats. També permet analitzar les funcions de veus i instruments, contextualitzar la diversitat sense estereotips i preparar una audició comentada argumentada.
-
Començar
Compartir música, reconèixer autories
Una música enregistrada pot contenir drets sobre l’obra i sobre el fonograma. Per reutilitzar-la cal definir l’acció, llegir la llicència concreta, comprovar els materials i documentar una decisió que no confongui citació, accés i permís.
Capítol 4
Interpretació, improvisació i creació
2 unitats
-
Començar
Tecnologia per provar alternatives musicals
Les eines d’edició i seqüenciació permeten representar, duplicar i escoltar una idea musical. Per comparar alternatives amb rigor, cal conservar una base, variar un paràmetre, registrar dades i interpretacions, i decidir amb criteris vinculats a una intenció.
-
Començar
Una peça pròpia que revisem en equip
La unitat guia la composició col·lectiva d’una peça breu des de la intenció inicial fins a la versió final. Ritme, melodia, timbre i forma es proven, s’organitzen i es revisen mitjançant assajos amb focus, retorn respectuós, rols compartits i una memòria de decisions.
Capítol 5
Contextos i cultures musicals
1 unitat
Capítol 6
Interpretació, improvisació i creació
2 unitats
-
Començar
Música, moviment i altres llenguatges
La unitat guia la creació d’una proposta escènica que relaciona so, cos, imatge o paraula. El procés va de la intenció i la partitura a l’assaig inclusiu, la mostra davant d’un públic acordat i la justificació amb evidències concretes.
-
Començar
Compartim una producció i el seu procés
Organitzar una mostra musical implica definir un propòsit, repartir responsabilitats, preparar el so i l’espai, acollir l’escolta i documentar les decisions. La valoració final ha de relacionar criteris i evidències, distingir procés i resultat i considerar oportunitats culturals accessibles i reals.