Religió Evangèlica
Conèixer i comprendre la tradició evangèlica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
La Bíblia i el seu estudi
5 unitats
-
Començar
Llibres, autories i cànon: una síntesi
La Bíblia evangèlica s’organitza en Antic i Nou Testament i en grups literaris que recorren la història d’Israel, Jesucrist i les primeres esglésies. Comprendre-la exigeix situar contextos, distingir atribució i recerca històrica, entendre el cànon i documentar amb prudència allò que és segur o debatut.
-
Començar
Revelació i inspiració: com s’interpreten
La unitat distingeix revelació, inspiració i il·luminació, i mostra que la inspiració és una afirmació teològica, no una prova empírica. També ensenya a interpretar segons el context i el gènere, a passar del missatge a una aplicació responsable i a redactar comentaris comparatius amb evidències i fonts identificades.
-
Començar
Atributs de Déu i llenguatge bíblic
La unitat ha presentat els atributs divins com a qualitats relacionades que es reconeixen en accions i contextos concrets. L’anàlisi del Salm 23, Lluc 15 i Jonàs 3 mostra com el gènere, les metàfores, el desenllaç i les proves textuals permeten argumentar una lectura responsable.
-
Començar
Salvació i justificació per la fe
La doctrina evangèlica relaciona la desobediència amb la ruptura, la gràcia amb la iniciativa salvadora de Déu, l’obra de Crist amb la redempció i la fe amb la recepció de la justificació. Les bones obres no en són el preu, sinó el fruit esperat d’una vida nova.
-
Començar
Esperit, Regne i comunitat
La Bíblia presenta l’Esperit Sant com Déu actiu que dona vida, transforma i capacita; el Regne com el govern de Déu anunciat per Jesús; i l’Església com la comunitat cridada a testimoniar-lo. Comparar passatges requereix context, evidències explicades, distincions i conclusions que no vagin més enllà dels textos.
Capítol 2
La vida i el ministeri de Jesús
4 unitats
-
Començar
Els sinòptics i les etapes de Jesús
Marc, Mateu i Lluc comparteixen una estructura bàsica sobre l’inici del ministeri, però només Mateu i Lluc narren el naixement i la infància. Comparar-los rigorosament implica conservar cada versió, justificar les respostes dels personatges i comentar les diferències sense harmonitzar-les a la força.
-
Començar
Humanitat, divinitat i mediació de Jesús
La unitat ha mostrat com fonamentar una interpretació cristiana de Jesús amb fonts contrastades. Els textos estudiats sostenen la confessió de la seva humanitat i divinitat, presenten el seu mestratge com a paraula i exemple, i expliquen la seva funció de salvador i mediador.
-
Començar
Jesús, poble i persones necessitades
Els encontres estudiats mostren persones que prenen la iniciativa, multituds o normes que poden crear barreres i decisions que restitueixen veu i participació. Analitzar-los amb rigor permet proposar una convivència basada en respecte, agència, cura, justícia i responsabilitat, sense associar malaltia a culpa ni prometre curacions.
-
Començar
Jesús, autoritats i deixebles
La unitat ha comparat controvèrsies amb autoritats religioses, decisions d’autoritats polítiques i respostes dels deixebles. El context, les accions observables i les conseqüències permeten argumentar sobre poder, pressió, servei i seguiment sense estereotips ni exigències d’adscripció religiosa.
Capítol 3
La vida cristiana
3 unitats
-
Començar
Dignitat, imatge de Déu i valor de la vida
La tradició bíblica presenta tota la humanitat com a creació i imatge de Déu, i relaciona aquesta condició amb una dignitat universal. Argumentar-ne les conseqüències exigeix explicar les fonts, comprovar els fets, escoltar les persones afectades i proposar actuacions concretes sense substituir el coneixement científic o professional.
-
Començar
Caiguda i restauració: relacions trencades
La Bíblia descriu la caiguda com una ruptura amb Déu que afecta totes les relacions, sense esborrar la dignitat humana. Les categories morals, la lectura contextual dels textos i el mapa de relacions permeten distingir culpa i patiment, mentre que Jesús fonamenta l’esperança de reconciliació, renovació i reparació.
-
Començar
Nou naixement, decisions i coherència
Els relats de Zaqueu i Pau relacionen l’encontre amb Jesús amb decisions observables, però ho fan en contextos diferents. El nou naixement assenyala l’origen diví de la vida nova, mentre que el discipulat en mostra el desplegament coherent i progressiu.
Capítol 4
L’ètica cristiana
3 unitats
-
Començar
Consciència, responsabilitat i dilemes actuals
La llibertat de consciència protegeix el dret de creure, no creure i formar conviccions sense coacció, però va unida a la responsabilitat. Els dilemes es resolen millor quan es contrasten drets, conseqüències, virtuts, valors socials i principis cristians, i quan la conclusió respon a objeccions fortes.
-
Començar
Treball, entorn i responsabilitat social
L’amor al proïsme, la cura de la creació i el valor del treball ofereixen criteris bíblics per orientar l’acció social. Un projecte responsable escolta les persones, defineix una necessitat real, comprova la viabilitat, protegeix la dignitat i utilitza evidències per revisar els resultats.
-
Començar
Famílies, matrimoni i cura compartida
La unitat ensenya a interpretar relats familiars distingint descripció, valoració i principi. Presenta matrimoni i família des de la dignitat, la fidelitat i la reciprocitat, i aplica aquests criteris a plans de cura, diversitat familiar i situacions que requereixen protecció.
Capítol 5
La història de la salvació: d’Adam a Jesucrist
5 unitats
-
Començar
Orígens, ruptura i promesa
Gènesi 2–3 presenta la humanitat com a criatura de Déu, amb dignitat, vocació, relacions i límits. La desobediència produeix separació i desordre, mentre que la lectura cristiana reconeix una promesa de victòria que culmina en Crist, sense convertir el relat en una explicació científica dels orígens.
-
Començar
Noè i Babel: comparar projectes humans
Gènesi 6–9 presenta l’obediència de Noè dins una història de judici, preservació i pacte; Gènesi 11,1-9 qüestiona un projecte orientat a la fama i el control. Comparar-los exigeix citar dades dels dos textos, explicar les inferències i no usar-los com a demostracions científiques.
-
Començar
Pacte i promesa entre els patriarques
La promesa passa per Abraham, Isaac i Jacob i es desplega entre crida, pacte, confiança, conflicte i transformació. Els textos del Nou Testament citen o evoquen els patriarques per desenvolupar arguments cristians sobre la fe, Crist i la resurrecció, sense que això permeti esborrar el context de l’Antic Testament ni la tradició jueva.
-
Començar
Egipte, Pasqua i alliberament
La unitat diferencia la reconstrucció històrica, la memòria col·lectiva i la interpretació religiosa en els relats d’Egipte, la Pasqua i el desert. També ofereix un mètode per elaborar un itinerari documentat sense convertir hipòtesis geogràfiques o aplicacions actuals en certeses.
-
Començar
Moisès, normes i relació llei-Evangeli
La llei mosaica forma part del pacte posterior a l’alliberament i inclou normes de funcions diverses. Les lectures cristianes les interpreten des de Jesús i l’Evangeli, tot evitant tant l’aplicació literal indiscriminada com la caricatura del judaisme.
Capítol 6
La història del cristianisme
3 unitats
-
Començar
Pentecosta, missió i formes de comunitat
Pentecosta és presentada a Fets com l’acció de l’Esperit que capacita per al testimoni i origina una comunitat oberta. La metàfora del cos de Crist permet valorar unitat, diversitat, interdependència i cura, mentre que el comentari documentat relaciona aquests criteris amb dades concretes d’organització i missió.
-
Començar
Pau i la xarxa de les primeres esglésies
Pau contribuí a connectar comunitats cristianes del Mediterrani mitjançant viatges, col·laboradors, cartes i ajudes materials. L’estudi històric de la seva missió requereix situar aproximadament ciutats i fets, analitzar els destinataris de les epístoles i comparar prudentment les cartes amb Fets.
-
Començar
Cristianisme i poder imperial
Entre els segles I i IV, el cristianisme passà de patir persecucions intermitents a obtenir tolerància, llibertat legal, suport imperial i finalment oficialitat nicena. La comparació crítica de fonts mostra que aquests canvis foren graduals, desiguals i amb conseqüències socials tant favorables com conflictives, algunes de les quals continuaren durant l’edat mitjana.