Religió Islàmica
Conèixer i comprendre la tradició islàmica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
El missatge d’adorar el Déu Únic, revelat als diversos profetes alcorànics
4 unitats
-
Començar
Creació i missatge dels enviats
La unitat distingeix les preguntes religioses de les científiques, estudia el missatge i la forma dels enviats i compara fonts islàmiques, jueves i cristianes. El producte final és un comentari contextualitzat que conserva les diferències i justifica les conclusions.
-
Començar
Judaisme i Islam: textos i pràctiques
Judaisme i islam comparteixen figures, pràctiques i alguns trets formals, però els situen en textos, calendaris i institucions diferents. Comparar amb rigor exigeix definir un criteri comú, consultar fonts de cada tradició i reconèixer-ne la diversitat interna.
-
Començar
Cristianismes i Islam: figures i comunitats
La unitat distingeix fonts, doctrines, institucions, pràctiques i contextos per comparar els cristianismes i l’islam. Estudia els Evangelis, Jesús i Maria, la pluralitat de les esglésies, els calendaris i diverses pràctiques, i culmina en un mapa explicatiu amb fonts i límits.
-
Començar
Mapes religiosos, demografia i consciència
La unitat ensenya a interpretar mapes i dades religioses sense confondre territori, identitat, pràctica i règim jurídic. El rigor exigeix dades datades, fonts identificades, càlculs comparables, respecte a la llibertat de consciència i conclusions limitades per l’evidència.
Capítol 2
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
14 unitats
-
Començar
Sira: contradiccions entre versions
La sira es conserva mitjançant diverses capes d’autoria, transmissió, edició i traducció. Per comparar-ne versions cal classificar les diferències, comprovar les fonts, valorar la precisió i explicar els efectes de lectura amb conclusions prudents.
-
Començar
Muhammad i les relacions en els textos
La unitat situa la sira entre la Meca i Medina i diferencia Alcorà, hadit, sira i estudi històric. Els casos de Taïf i Hudaybiyya mostren com analitzar actituds mitjançant context, alternatives, decisions, conseqüències i contrast de fonts.
-
Començar
Estructura de l’adoració i preguntes de pràctica
La unitat relaciona les fonts de l’islam amb la interpretació del fiqh, els graus islam, iman i ihsan, i les categories jurídiques dels actes d’adoració. També diferencia les funcions de súpliques, lloances i invocacions i proposa un mètode per construir un esquema justificat i preguntes d’indagació.
-
Començar
Revelació, estructura i compilació alcorànica
La tradició islàmica entén l’Alcorà com a wahy revelat gradualment a Muhàmmad. El text s’organitza en 114 sures i es va transmetre mitjançant recitació, memorització i escriptura; la seva compilació s’explica combinant fonts religioses, relats tradicionals, manuscrits i estudis crítics.
-
Començar
Hadit i Sunna: recopilar i classificar
La unitat diferencia Sunna, hadit, isnad, matn i col·lecció; explica la recopilació i els criteris clàssics d’autenticitat. El producte final compara dos hadits reals mitjançant fonts localitzables, classificacions atribuïdes i conclusions prudents.
-
Començar
Traduir i interpretar: efectes d’una elecció
Comparar traduccions implica descriure decisions, aplicar criteris comuns i consultar suport expert abans de jutjar la precisió. Un informe rigorós identifica les edicions, analitza efectes possibles sense exagerar-los i documenta la revisió.
-
Començar
Intenció, context i recepció d’un missatge
La unitat ensenya a interpretar aleies i hadices a partir dels components de l’acte comunicatiu, sense confondre intenció, efecte i autenticitat. L’anàlisi culmina en un comentari argumentat que compara fonts de tafsir, explicita els límits i incorpora un diàleg respectuós.
-
Començar
Dones transmissores i intencions comunicatives
Les dones exerciren funcions diverses com a interlocutores, testimonis, transmissores, explicadores i custodis. Per relacionar aportació i context cal distingir els tipus de text, analitzar els actes comunicatius, justificar l’autenticitat dels hadits amb bibliografia i formular conclusions proporcionades a les dades.
-
Començar
Xaria, actes humans i cinc qualificacions
La xaria és l’orientació revelada de la tradició islàmica, estudiada humanament mitjançant el fiqh a partir de l’Alcorà i la Sunna. Les cinc qualificacions s’apliquen a actes concrets amb atenció a les fonts, les circumstàncies i els límits, sense confondre-les amb la llei civil ni amb judicis globals sobre persones.
-
Començar
Interpretació i origen del fiqh
El fiqh va créixer des de decisions revisables durant la vida de Muhammad fins a la consulta i deliberació dels primers califes i la sistematització posterior de fonts i mètodes. Comparar-ne els casos exigeix relacionar cada problema amb la seva resposta, les causes del raonament i les conseqüències històriques.
-
Començar
Consens i analogia en un cas delimitat
El fiqh és una elaboració humana metòdica que parteix de l’Alcorà i la Sunna. Uṣūl aporta els principis; consens i analogia són vies diferents de raonament, i les conclusions de furū s’han d’atribuir a especialistes i fonts qualificades.
-
Començar
Consultar fiqh i revisar el procés d’aprenentatge
La unitat ensenya a transformar una dificultat sobre els actes d’adoració en una consulta delimitada, a classificar i contrastar fonts, i a diferenciar lectures informals d’interpretacions formals. El procés culmina en una carpeta cooperativa amb alternatives justificades, límits explícits i una autoavaluació basada en evidències.
-
Començar
Tafsir, mètodes i causes de revelació
El tafsir interpreta l’Alcorà mitjançant fonts transmeses, llengua, context i raonament disciplinat. Per comparar lectures cal valorar-ne la tesi, les proves, el mètode, els destinataris i l’abast, i defensar una conclusió proporcional a les dades.
-
Començar
Fetues diferents per a una mateixa pregunta
Una mateixa pregunta pot rebre respostes diferents per variacions en els fets, el context, les fonts o el mètode jurídic. Per valorar-les cal distingir fetua i sentència, verificar l'autoria, reconstruir els arguments i exposar els límits sense convertir la discrepància en odi ni assessorament improvisat.
Capítol 3
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
5 unitats
-
Començar
La Meca: canvis i continuïtats
Entre aproximadament 610 i 622, la predicació islàmica va qüestionar cultes i criteris morals de la Meca, però va coexistir amb clans, desigualtats i institucions anteriors. Una comparació rigorosa tracta Yahiliyya com una categoria matisada, diferencia normes i pràctiques i construeix conclusions amb fonts i límits.
-
Començar
Tres primers califes: problemes de govern i fiqh
Els tres primers califes van afrontar problemes diferents de continuïtat, administració, ritual i transmissió textual. Relacionar-ne la biografia i les decisions requereix comparar fonts, reconstruir el context i distingir la valoració confessional de la conclusió històrica.
-
Començar
Al-Àndalus: coexistència, tensions i aportacions
Al-Àndalus fou una realitat política i social canviant entre el 711 i el 1492. Una síntesi rigorosa relaciona cronologia, coexistència jerarquitzada, tensions i aportacions documentades mitjançant fonts contrastades.
-
Començar
Art i patrimoni: singularitat i diversitat
Les arts de societats islàmiques formen una tradició diversa, no un estil universal. La Mesquita-Catedral de Còrdova i l’Alhambra mostren com materials, formes, funcions, inscripcions i transformacions històriques condicionen cada conjunt; conservar-los exigeix diagnosi, prevenció, accés regulat i respecte per la pluralitat de memòries.
-
Començar
Acords de cooperació i drets constitucionals
La Constitució garanteix la igualtat i la llibertat religiosa dins un Estat aconfessional que pot cooperar amb les confessions. L’Acord Estat-CIE en concreta alguns exercicis, mentre que la DUDH aporta estàndards universals i altres textos ofereixen orientacions ètiques o religioses que cal distingir jurídicament.
Capítol 4
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
1 unitat
Capítol 5
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
2 unitats
-
Començar
Festes, fonts i convivència
La unitat ensenya a revisar un projecte sobre festivitats mitjançant preguntes investigables, fonts contrastades i conclusions prudents. La revisió també protegeix la llibertat de participar o no en el culte i millora la cooperació, l’accessibilitat i la comunicació digital.
-
Començar
Reptes locals i globals: propostes amb criteris
La unitat analitza el malbaratament alimentari i l’accés segur a l’aigua mitjançant dades contextualitzades i criteris morals islàmics. Ensenya a comparar opcions segons la seva justícia, viabilitat, impacte i límits, i a presentar la decisió en un dossier argumentat amb autoavaluació.