Matemàtiques

Capítol 1

Sentit numèric

4 unitats

  1. Racionals i nombres que no ho són

    Els nombres racionals són exactament els que tenen una expressió decimal exacta o periòdica, i els periòdics es poden recuperar amb una fracció generatriu. Els irracionals tenen decimals infinits no periòdics; en representar-los o calcular-hi, cal distingir el valor exacte de l’aproximació i indicar la precisió. La recta, les desigualtats, els intervals i les semirectes connecten aquestes representacions.

    Començar
  2. Molt gran, molt petit: notació científica

    La notació científica representa nombres extrems amb un coeficient entre 1 i 10 i una potència de deu. Permet comparar escales, operar amb potències, comunicar precisió i detectar errors mitjançant estimacions, unitats i ordres de magnitud.

    Començar
  3. Proporcionalitat directa, inversa o cap de les dues

    La unitat distingeix proporcionalitat directa, inversa i absència de proporcionalitat mitjançant quocients, productes i context. També aplica el model invers a problemes, repartiments i trajectes, tot comprovant unitats, resultats i supòsits.

    Començar
  4. Percentatges que poden enganyar

    La unitat interpreta percentatges extrems mitjançant factors i bases de comparació. També ensenya a combinar i invertir canvis successius i a examinar críticament afirmacions comercials amb canvis relatius i diferències absolutes.

    Començar

Capítol 2

Sentit algebraic

9 unitats

  1. Successions: creixement, regles i Fibonacci

    La unitat distingeix les regles explícites de les recurrents i compara el creixement additiu, multiplicatiu i dependent de termes anteriors. Els nombres figurats connecten geometria i àlgebra, mentre que els quocients de Fibonacci permeten formular i contrastar la convergència cap a la proporció àuria.

    Començar
  2. Expressions i identitats amb models d’àrea

    La unitat relaciona operacions polinòmiques, propietat distributiva i models d’àrea. Les identitats notables s’obtenen comptant totes les peces o tots els productes, mentre que la distinció entre identitat i equació depèn dels valors per als quals la igualtat és certa.

    Començar
  3. Factoritzar per veure l’estructura

    La unitat connecta la propietat distributiva, els patrons senzills i els models d’àrea per passar entre formes desenvolupades i factoritzades. La forma factoritzada es verifica desenvolupant i permet aplicar el producte nul per identificar zeros.

    Començar
  4. Equacions de segon grau: resoldre i interpretar

    Una equació quadràtica s’escriu com ax² + bx + c = 0 i es resol segons la seva estructura: aïllant el quadrat, factoritzant o aplicant la fórmula general. En els problemes cal definir la incògnita, construir el model, comprovar les arrels i justificar quines són compatibles amb el context.

    Començar
  5. Dues condicions, dues incògnites

    Un sistema lineal busca una parella que satisfaci dues equacions alhora. Es pot resoldre per substitució, comparació o reducció, i les solucions corresponen als punts comuns de dues rectes. En problemes de compra, cal definir, modelitzar, comprovar i interpretar.

    Començar
  6. Llegim el comportament d’una funció

    Un gràfic permet llegir les entrades admeses, les sortides assolides i l’evolució d’una funció per intervals. Els zeros connecten el gràfic amb les equacions, mentre que el context i la finestra representada determinen fins on són vàlides les conclusions.

    Començar
  7. La funció de proporcionalitat inversa

    La proporcionalitat inversa s’expressa com y = k/x i conserva el producte x·y. El seu gràfic és una hipèrbola de dues branques, exclou x = 0 i s’ha d’interpretar d’acord amb les restriccions del context.

    Començar
  8. Paràboles: forma, vèrtex i punts de tall

    Les funcions quadràtiques es representen amb paràboles caracteritzades per l’orientació, l’obertura, l’eix, el vèrtex i els punts de tall. Les formes general i de vèrtex permeten connectar gràfics i càlculs, mentre que l’estudi controlat dels coeficients ajuda a formular i justificar conjectures.

    Començar
  9. Quin model explica millor les dades?

    Un model és una representació simplificada que relaciona variables sota uns supòsits i dins d’un domini. L’elecció raonada combina forma matemàtica, ajust a les dades, resolució d’equacions o sistemes, validació dels residus i una defensa explícita de l’interval d’ús.

    Començar

Capítol 3

Sentit de la mesura

4 unitats

  1. L’escala canvia longituds, àrees i volums

    En figures i cossos semblants, les longituds canvien amb k, les àrees amb k² i els volums amb k³. Les equivalències entre unitats cúbiques i litres permeten convertir la capacitat i justificar comparacions realistes de maquetes.

    Començar
  2. Mesura indirecta: del pati a grans distàncies

    La mesura indirecta converteix dades accessibles en longituds inaccessibles mitjançant triangles semblants, escales i triangulació. La qualitat del resultat depèn de la correspondència geomètrica, les unitats, la precisió de les dades i els supòsits del model, com mostra l’estimació del radi terrestre.

    Començar
  3. Piràmides: desenvolupar, mesurar i comparar

    La base determina el tipus de piràmide i el nombre de cares laterals. El desenvolupament conserva cares i arestes; la superfície lateral usa l'apotema lateral, mentre que el volum usa l'altura perpendicular i és un terç del prisma corresponent.

    Començar
  4. Cons i superfícies corbes

    En un con recte, r, h i g formen un triangle rectangle; el desenvolupament lateral és un sector de radi g i angle 360°·r/g. Les fórmules A_lateral = πrg i V = (1/3)πr²h permeten calcular material i capacitat, mentre que l’esfera no es pot desplegar exactament sobre un pla sense deformació.

    Començar

Capítol 4

Sentit espacial

3 unitats

  1. Translacions: moure sense deformar

    Una translació desplaça tots els punts amb el mateix vector i conserva la forma, la mida, les distàncies, els angles i l’orientació. Amb coordenades, s’aplica sumant components; les translacions successives es resolen sumant vectors i es desfan amb el vector oposat.

    Començar
  2. Girs i simetries amb els elements ben definits

    Els girs es defineixen amb centre, angle i sentit; les simetries axials, amb un eix, i les centrals, amb un centre. Tots conserven forma i mida, però només la simetria axial inverteix l’orientació; les mediatrius i els punts mitjans permeten reconstruir i justificar els moviments.

    Començar
  3. Mosaics i transformacions que es combinen

    Un recobriment del pla no deixa buits ni superposicions i exigeix comprovar angles, vores i continuïtat. Els mosaics es generen amb mòduls i composicions de moviments, es poden verificar digitalment i es comuniquen mitjançant dades, arguments i decisions visuals justificades.

    Començar

Capítol 5

Sentit numèric

1 unitat

  1. Recomptes amb patrons i restriccions

    Els recomptes es poden organitzar amb productes, sumes de casos o complements segons l’estructura i les restriccions. Abans d’aplicar una regla cal decidir si l’ordre importa i si es permet repetir, i després convé contrastar la justificació amb una enumeració petita o una verificació digital.

    Començar

Capítol 6

Sentit algebraic

1 unitat

  1. Algorismes que resisteixen les proves

    La unitat desenvolupa un procés complet: especificar i descompondre un problema, implementar-lo amb variables, condicions, repeticions i esdeveniments, i distingir dependències seqüencials de processos paral·lels. Finalment, ensenya a dissenyar casos límit, depurar amb hipòtesis i justificar les correccions mitjançant evidències reproduïbles.

    Començar

Capítol 7

Sentit estocàstic

7 unitats

  1. Dades contínues i agrupació en intervals

    Les variables discretes compten valors separats i les contínues mesuren magnituds amb valors intermedis. En agrupar mesures, cal definir intervals disjunts i exhaustius, calcular freqüències i marques, i explicar el detall que es perd.

    Començar
  2. Histogrames i distribucions que podem llegir

    La unitat connecta dades agrupades, histogrames i polígons de freqüències. També desenvolupa una lectura crítica basada en intervals, àrees, forma, concentració i possibles valors extrems.

    Començar
  3. Quartils i diagrames de caixa

    Els quartils divideixen una distribució ordenada en quatre parts i formen, amb el mínim i el màxim, el resum de cinc nombres. El diagrama de caixa permet comparar medianes i rangs interquartílics, però no revela la mitjana, totes les dades ni les freqüències concretes.

    Començar
  4. Variància, desviació típica i comparacions

    La variància i la desviació típica quantifiquen la separació de les dades respecte de la mitjana; la segona conserva la unitat original. El coeficient de variació permet una comparació relativa només quan el zero de l’escala i la mitjana fan significativa la divisió.

    Començar
  5. Investigar amb dades i comunicar sense manipular

    Investigar amb dades implica formular una pregunta operativa, seleccionar i descriure la mostra, documentar la depuració i relacionar els resultats amb el seu abast. Un informe reproduïble fa visibles mètode, càlculs, biaixos i limitacions, i comunica les dades amb escales i missatges honestos.

    Començar
  6. Dependència, compatibilitat i casos no equiprobables

    La compatibilitat indica si dos esdeveniments poden coincidir; la dependència indica si conèixer-ne un modifica la probabilitat de l’altre. En casos no equiprobables cal justificar pesos o descompondre l’experiment, i en extraccions successives cal actualitzar explícitament la composició segons hi hagi reposició o no.

    Començar
  7. Simulacions per revisar intuïcions

    Una simulació fiable conserva els resultats, les probabilitats i les dependències de l’experiment. Les freqüències contrasten prediccions sense convertir tendències en garanties, i una lectura racional de ratxes, coincidències i riscos considera la mida de la sèrie, les oportunitats i les conseqüències.

    Començar

Capítol 8

Sentit socioemocional

1 unitat

  1. Un projecte per connectar el que sabem

    La unitat guia un projecte complet: formular una pregunta investigable, construir un model, comparar alternatives i justificar una proposta. La revisió dels errors, els límits, l’acord de grup i una nova pregunta converteixen el resultat en aprenentatge transferible.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se