Música
Escoltar, interpretar, improvisar i crear música amb context.
Capítol 1
Escolta i percepció musical
2 unitats
-
Començar
Què ens diu una audició i com ho sabem
L’escolta analítica separa evidències, inferències, context i opinions. El vocabulari de tempo, timbre, textura i forma permet comparar fragments i construir valoracions personals argumentades i respectuoses.
-
Començar
Un laboratori de qualitats sonores
La unitat estudia durada, altura, intensitat i timbre com a variables musicals relacionades amb intencions expressives. Mitjançant escoltes amb pauses i proves comparades, s’aprèn a distingir evidències d’interpretacions i a justificar les decisions d’una composició breu.
Capítol 2
Interpretació, improvisació i creació
4 unitats
-
Començar
Partitures per entendre’ns
Una partitura comunica decisions sobre el temps, els sons i l’expressió mitjançant grafies convencionals, no convencionals o híbrides. La seva eficàcia es comprova quan altres persones la poden interpretar i el retorn obtingut permet justificar revisions concretes.
-
Començar
Del motiu a la improvisació
Un motiu breu pot créixer mitjançant variacions d’altura, ritme, registre, timbre o dinàmica. Els intervals, les escales i els acords ofereixen recursos, mentre que una pauta flexible, l’escolta activa i la revisió permeten convertir les aportacions individuals en una improvisació col·lectiva coherent.
-
Començar
Tècnica per comunicar una intenció
La unitat relaciona intenció i tècnica en la veu, els instruments i el cos. Les versions interpretatives es construeixen amb recursos observables, adaptacions segures, coordinació col·lectiva i una justificació basada en evidències.
-
Començar
Assaig amb objectius i retorn
Un assaig productiu parteix d’un objectiu observable, focalitza les dificultats mitjançant fragmentació i estudi lent, i utilitza l’escolta mútua per ajustar el conjunt. El registre d’evidències i la revisió compartida permeten decidir el pas següent i valorar la cooperació sense jutjar la personalitat dels intèrprets.
Capítol 3
Contextos i cultures musicals
5 unitats
-
Començar
Textures i formes amb significat
La unitat diferencia textura i forma, i estudia monodia, melodia amb acompanyament, polifonia, heterofonia, repetició, contrast i variació. Els musicogrames, la comparació contextualitzada i una pràctica enregistrada permeten justificar què s’escolta i com s’organitza.
-
Començar
Una ruta d’audicions històriques
La unitat proposa escoltar la història musical mitjançant fonts i comparacions, no com una successió lineal d’obres. Les audicions permeten explicar canvis i continuïtats en textures, usos, espais, tecnologies i formes de circulació, sempre identificant la versió i distingint descripció, context i interpretació.
-
Començar
Qui és visible en la música que escoltem
La visibilitat musical depèn de factors sonors, socials i econòmics. Per investigar-la cal analitzar gèneres i funcions, escoltar les comunitats implicades, contrastar fonts i distingir els resultats de la interpretació i del gust personal.
-
Començar
Agrupacions, instruments i funcions
Les agrupacions combinen fonts sonores i distribueixen funcions musicals que poden canviar durant una peça. La seva organització es relaciona amb funcions socials diverses, que cal analitzar en context mitjançant criteris comuns i fonts verificables.
-
Començar
Crear amb músiques d’altres
Reutilitzar música exigeix separar obra, interpretació i enregistrament; comprovar llicències o permisos; documentar les transformacions i atribuir-les. Una decisió completa també valora el context cultural i pot concloure que cal substituir el material.
Capítol 4
Interpretació, improvisació i creació
2 unitats
-
Començar
Versions digitals d’una idea musical
Una idea musical es pot transformar modificant tempo, ritme, registre, timbre, dinàmica, textura o forma. Per comparar alternatives cal conservar un nucli comú, editar de manera reversible, escoltar amb criteris compartits i lliurar dues versions amb un registre clar de decisions.
-
Començar
Una composició que explica una idea
La unitat guia la creació d’una peça col·lectiva des de la frase inicial fins a la versió revisada. La coherència s’aconsegueix relacionant intenció, materials, forma, timbre, interpretació i evidències del procés.
Capítol 5
Contextos i cultures musicals
1 unitat
Capítol 6
Interpretació, improvisació i creació
1 unitat
Capítol 7
Escolta i percepció musical
1 unitat