Religió Catòlica
Conèixer i comprendre la tradició catòlica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
Dignitat humana i projecte personal
5 unitats
-
Començar
Antropologia cristiana i drets fonamentals
La unitat presenta una concepció cristiana integral i relacional de la persona, de la qual deriva la defensa universal de la dignitat. Relaciona aquesta dignitat amb els drets, el pensament social cristià i els ODS, i ofereix un mètode per analitzar situacions globals mitjançant evidències contrastades.
-
Començar
Preguntes de sentit i projecte personal
La unitat ensenya a formular preguntes de sentit, comparar perspectives i interpretar la proposta evangèlica de Jesús. Culmina en un mètode de discerniment i en l’elaboració d’un projecte personal o fictici basat en la cura, la justificació raonada i la revisió.
-
Començar
Jesucrist com a referent de dignitat i solidaritat
La unitat presenta Jesús com a referent per reconèixer la dignitat i practicar una solidaritat activa. Els relats evangèlics orienten l’escolta, la inclusió, la cura i la reparació, mentre que la deliberació permet aplicar aquests principis amb prudència i respectant els límits de l’analogia.
-
Començar
Raonabilitat de la fe i bé comú
La unitat distingeix preguntes i mètodes, i separa afirmacions, raons, evidències i conviccions. També mostra com la fe cristiana pot dialogar amb altres sabers i com integrar dades i valors en un mapa d’arguments orientat al bé comú.
-
Començar
Comunicar conviccions en contextos interculturals
La unitat ensenya a expressar conviccions en primera persona, escoltar i parafrasejar, gestionar desacords i protegir la llibertat de consciència. Culmina en un diàleg estructurat que es revisa mitjançant indicadors observables.
Capítol 2
Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural
8 unitats
-
Començar
L’Església com a comunitat de deixebles
L’Església es comprèn com una comunitat diversa de deixebles que continua la missió de Jesús mitjançant l’anunci, la celebració i el servei. Aquesta missió contribueix a l’amistat social quan respecta la pluralitat, crea reciprocitat, defensa la justícia i accepta una valoració crítica dels seus límits històrics i actuals.
-
Començar
Principis de l’ensenyament social catòlic
La unitat presenta la dignitat, el bé comú, la solidaritat, la subsidiarietat, la responsabilitat i la cura integral com a criteris relacionats. Aquests principis dialoguen amb els drets humans i els objectius de sostenibilitat, però no equivalen a un programa polític únic: s’apliquen analitzant casos, escoltant els afectats i comparant alternatives.
-
Començar
La Bíblia com a font cultural i històrica
La Bíblia pot estudiar-se com a Escriptura religiosa, conjunt literari i font històrica, sempre amb preguntes i mètodes diferenciats. Les seves influències culturals s’han de documentar, contextualitzar i valorar atenent transformacions, pluralitat, contribucions i tensions.
-
Començar
Contribucions de l’Església a la societat i la cultura
La unitat ha mostrat com situar contribucions i tensions de l’Església mitjançant casos delimitats i fonts contrastades. Monestirs, universitats, hospitals, patrimoni artístic, coerció religiosa, colonització i doctrina social revelen una història plural que cal valorar segons actors, contextos i conseqüències.
-
Començar
Bellesa, patrimoni i pertinença
La bellesa religiosa s’interpreta combinant observació, context i valoració argumentada. El patrimoni transmet memòries materials i immaterials, pot generar pertinences diverses i requereix propostes creatives que protegeixin els béns, la llibertat de consciència i la participació plural.
-
Començar
Monacat, mística i devoció popular
El monacat és una forma estable de vida regulada; la mística interpreta experiències de relació transformadora amb Déu; i la devoció popular expressa la fe mitjançant pràctiques compartides. Comparar-les exigeix fonts identificades, criteris comuns, context i respecte per la diversitat d’interpretacions.
-
Començar
Ciència, cultura i missatge cristià
La unitat distingeix preguntes científiques, filosòfiques, ètiques i teològiques, i mostra com es justifiquen les seves afirmacions. Els casos de Galileu, Lemaître, l’evolució i l’edició genètica permeten practicar un diàleg crític, documentat i respectuós.
-
Començar
Biografies de compromís amb el bé comú
Les biografies de compromís s'han d'interpretar relacionant el context, les actuacions i els valors. Els casos d'Òscar Romero i Dorothy Day mostren formes personals i col·lectives de servei al bé comú, mentre que el contrast de fonts evita tant la desqualificació fàcil com la idealització.
Capítol 3
Coresponsabilitat en la cura de persones i planeta
5 unitats
-
Començar
Drets humans, ODS i cura compartida
La unitat relaciona drets humans, ODS i pensament social cristià amb la planificació d’una millora concreta. El procés complet consisteix a acordar una necessitat, dissenyar una resposta proporcionada, participar amb seguretat i avaluar-la mitjançant evidències verificables.
-
Començar
Amistat social i solidaritat entre generacions
La unitat presenta un mètode per analitzar projectes eclesials a partir de fonts, necessitats i criteris de la doctrina social de l’Església. El cas Apadrinar un Avi permet estudiar interdependència, inclusió, reciprocitat, avaluació i retorn, i culmina en una proposta de millora proporcionada.
-
Començar
Tecnologia, progrés i vulnerabilitat
La tecnologia pot produir beneficis reals sense repartir-los justament ni evitar costos socials i ambientals. Contrastar narratives exigeix evidències, atenció al cicle de vida i criteris de l’ètica social catòlica per formular opcions condicionades, límits i responsabilitats.
-
Començar
Religions, pau i superació de fonamentalismes
La unitat diferencia conflicte, violència i diàleg, i mostra que una convicció ferma no equival a fonamentalisme. També presenta compromisos religiosos de pau, distingeix ecumenisme i diàleg interreligiós i ofereix criteris per contextualitzar fonts i dissenyar espais respectuosos.
-
Començar
Esperança, vocació i transformació social
L’esperança cristiana permet afrontar el futur amb confiança activa, i la vocació orienta capacitats i decisions cap a l’amor i el servei. Un projecte personal amb sentit integra professió, bé comú, límits, cura, suports i revisió responsable.