Religió Islàmica
Conèixer i comprendre la tradició islàmica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
El missatge d’adorar el Déu Únic, revelat als diversos profetes alcorànics
5 unitats
-
Començar
Creació i ensenyaments monoteistes
La unitat presenta la creació, la responsabilitat i el final segons l’islam; estudia la continuïtat del missatge dels enviats i compara relats d’Adam i Moisès en fonts monoteistes. També ofereix un mètode per distingir fe i ciència, valorar ensenyaments i redactar un comentari comparatiu documentat.
-
Començar
Judaisme: diversitat, Torà i pràctiques
El judaisme és una tradició diversa centrada en la Torà, l’estudi i la vida comunitària. La comparació amb l’islam mostra profetes, valors i pràctiques relacionables, però també diferències textuals, rituals i institucionals que cal argumentar amb fonts reals i respecte.
-
Començar
Cristianismes: fonts, institucions i llibertat
La unitat distingeix fonts, doctrines, institucions i pràctiques dels diversos cristianismes, i les compara amb referències islàmiques sobre Jesús i Maria. La idea central és que les creences influeixen en l’organització comunitària, però aquesta relació adopta formes diverses i s’ha d’estudiar respectant la llibertat religiosa.
-
Començar
Religions al món i trajectòries personals
La unitat ensenya a llegir distribucions religioses com a dades datades, no com a definicions de les persones. També presenta factors demogràfics, trajectòries documentades i un procediment per elaborar informes cartogràfics amb fonts, respecte i límits explícits.
-
Començar
Llengües dels enviats i diàleg
La unitat relaciona la diversitat lingüística dels pobles amb la necessitat de fer comprensible el missatge. L’eloqüència responsable, l’anàlisi del context, l’escolta activa i la comparació amb criteris comuns permeten dialogar amb rigor sense inventar dades històriques ni exigir unanimitat.
Capítol 2
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
14 unitats
-
Començar
Sira digital: versions, autoria i contradiccions
La sira és una tradició biogràfica situada principalment entre la Meca i Medina, amb fites segures i altres d’aproximades. Per comparar-ne versions digitals cal estudiar responsabilitat, fonts, detall, contradiccions, drets, abast social i efectes sobre la lectura.
-
Començar
Muhammad als textos i en les interaccions
La unitat situa la Sira entre aproximadament 570 i 632 i estudia la Meca, Taïf, Medina i Hudaybiyya. Mitjançant Alcorà, hadits, relats biogràfics i estudis històrics, relaciona accions i decisions amb actituds com la fermesa, la contenció i la negociació, sempre amb conclusions prudents.
-
Començar
Adoració: estructura i preguntes d’aprenentatge
L’adoració es pot organitzar mitjançant fonts, graus, components jurídics, significats i formes d’invocació. Una indagació rigorosa identifica el context i la diversitat interpretativa, conserva els dubtes i formula conclusions proporcionades a l’evidència.
-
Començar
Alcorà: lectures, continguts i compilació
La unitat presenta l’estructura i les formes de lectura de l’Alcorà, la distinció mequí-medinesa i el procés tradicional de compilació. També ofereix un mètode per comparar fonts i redactar síntesis que separin dades, tradicions i inferències.
-
Començar
Hadit, qudsí i recopilació
La unitat distingeix isnad, matn, hadit qudsí i Alcorà, i presenta la diversitat de col·leccions. També explica els criteris de classificació i elabora fitxes que connecten font, interpretació i recomanació responsable.
-
Començar
Intenció, context i efectes d’un missatge
La unitat ensenya a interpretar un missatge com un acte comunicatiu situat, distingir intenció i efectes, i sintetitzar idees explícites i implícites. Aquestes habilitats culminen en un comentari que recomana una lectura de manera documentada, adequada i prudent.
-
Començar
Dones després de la revelació
Les dones contribuïren a la transmissió del coneixement islàmic com a narradores, persones consultades, custodis de testimonis i mestres. Per explicar aquestes aportacions cal distingir funcions, analitzar isnād, matn i context, reconstruir xarxes i formular conclusions proporcionals a fonts verificables.
-
Començar
Actes humans, qualificacions i convivència
Les cinc qualificacions islàmiques orienten els actes amb graus diferents i exigeixen arguments, context i prudència. En una societat democràtica, aquesta orientació conviu amb la llibertat religiosa, la igualtat i les lleis civils, sense que el fiqh substitueixi l'ordenament estatal.
-
Començar
Fiqh: de la fundació al context digital
La unitat recorre el pas del context fundacional als processos de consulta, consens, majoria i analogia, i n’explica els límits. En el context digital, aplica aquests coneixements a la verificació de fonts, la comparació d’interpretacions i la prevenció de respostes automàtiques a casos personals.
-
Començar
Com es fonamenta una resolució
El fiqh és una comprensió jurídica humana i metòdica que treballa amb fonts, exegesi i principis. Comparar resolucions exigeix localitzar consensos i divergències, reconstruir-ne les raons i presentar-les en una síntesi documentada, prudent i verificable.
-
Començar
Indagar en fiqh i autoavaluar-se
La unitat ensenya a resoldre cooperativament una dificultat sobre fiqh: formular una pregunta delimitada, seleccionar obres contemporànies fiables, comparar-ne la informació i comunicar conclusions amb límits. La carpeta final conserva les evidències, mentre que l’autoavaluació transforma els errors detectats en millores concretes.
-
Començar
Tafsir clàssic i actual
El tafsir és una tradició diversa d’explicació de l’Alcorà que combina fonts i mètodes diferents. Per comparar obres clàssiques i modernes cal verificar traduccions, analitzar causes de revelació, justificar les categories i comunicar amb claredat les coincidències, les diferències i els límits.
-
Començar
Traduccions: autoria i conseqüències
Les traduccions són mediacions amb autoria, finalitat i efectes sobre la recepció. Per valorar-les cal comparar el mateix fragment, aplicar criteris comuns, consultar suport expert i redactar conclusions proporcionals a l’evidència.
-
Començar
Fetues, diversitat i convivència
La unitat diferencia xaria, fiqh, fetua i sentència; ensenya a verificar dictàmens digitals i compara dues respostes sobre felicitacions interreligioses. El mètode final integra fonts, context, fonaments, convivència, llenguatge inclusiu i riscos d’odi.
Capítol 3
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
5 unitats
-
Començar
La Meca i Medina durant la profecia
La profecia islàmica es desenvolupà principalment entre la Meca i Medina, amb l’hègira del 622 com a canvi decisiu. Els dos períodes mostren respostes diverses davant l’oposició i formes de convivència que cal comparar amb criteris comuns, fonts contrastades i conclusions no idealitzades.
-
Començar
Alí i el darrer califat ben guiat
Alí va governar entre 656 i 661 durant la Primera Fitna i hagué d’afrontar conflictes sobre justícia, legitimitat i autoritat. Relacionar-ne biografia i decisions exigeix ordenar els episodis, contrastar fonts, estudiar el raonament jurídic i representar amb respecte les lectures sunnites i xiïtes.
-
Començar
Al-Àndalus i circulació del coneixement
Al-Àndalus passà per diverses etapes entre el 711 i el 1492 i mantingué connexions amb territoris islàmics, jueus i cristians. Dones i homes participaren en xarxes de producció, conservació, traducció i transformació del coneixement, que cal estudiar mitjançant casos i fonts documentades.
-
Començar
Patrimoni islàmic: trets, context i protecció
La unitat presenta el patrimoni islàmic com una realitat diversa, material i transformada al llarg del temps. Mitjançant la Mesquita de Còrdova i l’Alhambra, ensenya a comparar funcions, formes i contextos, i a formular cures basades en riscos, valors i seguiment.
-
Començar
Estat aconfessional, acords i drets
La unitat distingeix l’aconfessionalitat de l’absència de religió, relaciona la Constitució amb l’Acord Estat-CIE i compara la DUDH, els documents del Caire i la Fraternitat humana. La comparació rigorosa identifica autoria, data, rang, article, convergències i tensions abans de formular una valoració.
Capítol 4
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
1 unitat
Capítol 5
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
2 unitats
-
Començar
Festes i efectes de la interculturalitat
La unitat ensenya a representar celebracions amb rigor, investigar amb fonts i consentiment, i analitzar els efectes de la interculturalitat. Culmina en un projecte col·laboratiu, accessible i sense culte obligatori, revisat a partir d’evidències.
-
Començar
Reptes globals i locals amb propostes de grup
La unitat aplica dades i aportacions morals islàmiques als reptes del malbaratament alimentari i de l’ús de l’aigua. El resultat és una proposta de grup viable, responsable, participativa i avaluable, sense confondre una activitat escolar amb l’acreditació automàtica de servei comunitari.