Geografia i Història

Entendre territoris, societats i canvis històrics amb fonts i preguntes.

Capítol 1

Societats i territoris

15 unitats

  1. Investigar el passat recent i llegir l’actualitat

    La unitat desenvolupa un procés complet de recerca sobre el passat recent i l’actualitat: formular preguntes, criticar fonts, verificar informació i construir arguments. El producte final és un dossier accessible, citat i conscient dels límits de les proves.

    Començar
  2. Imperialismes, rivalitats i Primera Guerra Mundial

    L’imperialisme, les rivalitats, les aliances, els nacionalismes i la militarització van crear un context de risc, però les decisions de la crisi de juliol convertiren aquest risc en guerra. El conflicte mobilitzà fronts i rereguardes a escala mundial i produí transformacions humanes, socials i polítiques que no es poden explicar amb una causalitat única.

    Començar
  3. Revolucions i ordre d’entreguerres

    Entre 1917 i els anys trenta, revolucions, guerres, democratització i crisi econòmica transformaren les societats. Comparar aquests processos exigeix relacionar causes, actors i resistències, i distingir sempre entre ideals proclamats, institucions creades i pràctiques efectives.

    Començar
  4. Totalitarismes, propaganda i repressió

    Feixisme, nazisme i estalinisme van destruir el pluralisme i van combinar partit, lideratge, propaganda i repressió. Una comparació rigorosa identifica aquests mecanismes compartits, però també les diferències ideològiques, socials i persecutòries, i contrasta sempre les proclamacions oficials amb les pràctiques.

    Començar
  5. Segona Guerra Mundial, Holocaust i altres crims

    La unitat explica la Segona Guerra Mundial com un procés multicausal i global, i estudia l’ocupació, les resistències i la violència contra civils. Distingeix l’Holocaust, la persecució genocida dels romanís i altres crims, i proposa atribuir responsabilitats mitjançant cronologies, conceptes precisos i fonts corroborades.

    Començar
  6. Reconstrucció, ONU i drets humans

    La postguerra va impulsar l’ONU i un llenguatge universal de drets, concretat en la DUDH i en tractats posteriors. La protecció actual és multinivell i la seva eficàcia s’ha de valorar comparant les normes amb l’accés, la reparació, la prevenció i els resultats reals.

    Començar
  7. Guerra Freda i política de blocs

    La Guerra Freda fou una estructura mundial conflictiva organitzada entorn de dos grans blocs, la dissuasió nuclear i una competició política, econòmica i cultural. Per explicar-la cal connectar escales, reconèixer l’autonomia dels actors locals i no-alineats, i distingir coincidència temporal, causa i conseqüència.

    Començar
  8. Descolonitzacions i noves dependències

    Les descolonitzacions d’Àsia i Àfrica van seguir vies diverses, protagonitzades per moviments locals dins un context internacional conflictiu. La sobirania política va conviure amb fronteres heretades i dependències econòmiques o culturals, que només es poden valorar comparant actors, estructures i capacitat efectiva de decisió.

    Començar
  9. Democràcies, drets socials i estat del benestar

    Les democràcies europees de postguerra ampliaren drets polítics, laborals i socials, però mantingueren desigualtats i patiren retrocessos. L’estat del benestar i la Unió Europea són construccions històriques discutides que s’han de valorar segons l’efectivitat dels drets, l’equitat, la participació i la sostenibilitat.

    Començar
  10. Catalunya i Espanya abans de la República

    Entre el segle XIX i 1931, Espanya passà de la construcció de l’Estat liberal a una crisi profunda de representació. La industrialització desigual, l’organització obrera, els catalanismes, els conflictes colonials i la dictadura expliquen conjuntament el final de la monarquia i l’obertura republicana.

    Començar
  11. Segona República: reformes i conflictes

    La Segona República amplià drets, construí institucions democràtiques i impulsà reformes i autonomia. Els canvis mobilitzaren agents amb interessos diversos, i els conflictes resultants s’han d’explicar sense considerar la guerra posterior com un desenllaç inevitable.

    Començar
  12. Guerra Civil: cop d’estat, guerra i rereguardes

    La Guerra Civil començà pel fracàs parcial del cop d’estat de juliol de 1936 contra la República i evolucionà sota una intervenció internacional desigual. La victòria franquista comportà dictadura, repressió i exili; estudiar-ho rigorosament exigeix contrastar fonts i diferenciar actors, mecanismes i responsabilitats.

    Començar
  13. Franquisme: dictadura i transformació social

    El franquisme combinà concentració de poder, repressió política i cultural i control de la vida social. L’autarquia provocà escassetat, mentre el desenvolupament posterior transformà consum, migracions i ciutats sense eliminar la dictadura ni repartir igual els beneficis.

    Començar
  14. Transició, democràcia i reptes pendents

    La Transició va combinar mobilització social, reforma institucional, eleccions, pactes, violències i riscos d’involució. La Constitució i l’autonomia van transformar l’Estat, però una anàlisi plural també ha de considerar continuïtats, víctimes, renúncies i reptes democràtics encara oberts.

    Començar
  15. Memòria democràtica i justícia

    La memòria dona sentit al passat viscut, la història el reconstrueix críticament i les polítiques públiques adopten mesures de reconeixement, reparació i no repetició. Una recerca democràtica contrasta fonts, interpreta absències amb prudència i converteix les conclusions en propostes viables i revisables.

    Començar

Capítol 2

Reptes del món actual

6 unitats

  1. Globalització, crisis i transformacions del treball

    La globalització articula cadenes productives interdependents, però el poder, els beneficis i els riscos es distribueixen desigualment. La tecnologia, les plataformes i les crisis transformen el treball; per valorar-les cal distingir producció, qualitat laboral, distribució, benestar i sostenibilitat.

    Començar
  2. Territori, energia i models de futur

    La unitat interpreta el territori com un sistema de fluxos materials i energètics que transforma paisatges i distribueix beneficis i impactes. La comparació d’alternatives combina suficiència, circularitat, protecció ambiental, justícia social, participació i evidència cartogràfica documentada.

    Començar
  3. Aliments, clima i responsabilitat compartida

    La sobirania alimentària pregunta qui decideix sobre la producció, la distribució i el consum, mentre que la justícia climàtica estudia el repartiment desigual de responsabilitats, impactes i capacitats. Connectar-les exigeix accions coordinades en diverses escales i projectes amb dades, equitat, participació i seguiment.

    Començar
  4. Conflictes del segle XXI i construcció de pau

    Els conflictes armats combinen causes estructurals, desencadenants, recursos i decisions atribuïbles a actors concrets. La construcció de pau requereix prevenir la violència, controlar les armes, protegir les persones desplaçades i comparar iniciatives segons drets, viabilitat, responsabilitats i verificació.

    Començar
  5. Migracions, identitats i discursos d’odi

    La unitat diferencia mobilitat, nacionalitat i situació jurídica; explica que les identitats són múltiples i travessades per relacions de poder; i analitza el pas dels estereotips a la discriminació. Finalment, ofereix un protocol per construir contrarelats verificables, proporcionals i respectuosos amb els drets.

    Començar
  6. Feminismes, drets i resistències als retrocessos

    La unitat explica com les desigualtats de gènere es produeixen i es transformen mitjançant lleis, institucions, treball, cures i acció col·lectiva. Els feminismes i els moviments LGTBIQ+ mostren que els drets no avancen de manera automàtica: cal documentar les lluites, avaluar l’aplicació de les normes i proposar respostes democràtiques davant discriminacions i retrocessos.

    Començar

Capítol 3

Societats i territoris

2 unitats

  1. Cultura visual i patrimoni de la societat contemporània

    La cultura visual i el patrimoni són construccions socials que cal interpretar en el seu context. Analitzar autoria, funció, circulació i absències permet formular propostes de conservació i difusió més rigoroses, plurals i accessibles.

    Començar
  2. Ciència, tecnologia i dilemes socials

    La unitat diferencia capacitat tècnica, interessos i decisió política, i aplica criteris d'eficàcia, drets, equitat i sostenibilitat. També ensenya a contrastar fonts, examinar salut i recursos, deliberar i revisar conclusions davant d'efectes desiguals.

    Començar

Capítol 4

Compromís cívic

2 unitats

  1. Participar en una societat digital

    Participar en una societat digital exigeix entendre el poder de plataformes i algoritmes, protegir les dades i verificar la informació. Aquestes habilitats permeten col·laborar sense exclusions, argumentar decisions segons drets democràtics i continuar aprenent davant els canvis.

    Començar
  2. Cures, generacions i benestar comunitari

    La unitat presenta les cures com una xarxa d’interdependència i responsabilitats compartides. Analitza desigualtats i barreres, qüestiona estereotips generacionals i ofereix criteris per crear un projecte recíproc, consentit, accessible i avaluable.

    Començar

Capítol 5

Reptes del món actual

1 unitat

  1. Mediació, equitat i projecte de ciutadania

    La unitat integra recerca social, mediació, enfocament restauratiu, equitat i gestió de projectes. L’objectiu final és elaborar una resposta cooperativa basada en fonts, drets, diàleg, acció viable i revisió crítica dels efectes.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se