Expressió Artística
Comprendre imatges i crear amb intenció, tècnica i context.
Capítol 1
Elements del llenguatge visual. Experimentació i possibilitats comunicatives
5 unitats
-
Començar
Interpretar produccions visuals complexes
Interpretar una producció visual complexa implica observar-ne els recursos, contextualitzar-ne la funció i estudiar-ne la recepció. Una lectura rigorosa compara amb criteris comuns, incorpora perspectives diverses, utilitza fonts rastrejables i evita convertir inferències sobre la intenció en fets.
-
Començar
Percepció i composició al servei d’una intenció
La unitat relaciona jerarquia, llum, color, enquadrament i ritme amb una intenció comunicativa. En el pla, l’espai i el temps, les decisions s’han de valorar segons el missatge, el públic, el suport i l’accessibilitat.
-
Començar
Experimentar amb una pregunta concreta
Experimentar artísticament implica formular una hipòtesi, preparar assaigs comparables, registrar-ne les condicions i valorar els resultats segons criteris vinculats a l’objectiu. Les conclusions, fins i tot quan refuten la previsió, permeten seleccionar recursos i orientar noves proves.
-
Començar
Tècniques híbrides i finalitats comunicatives
Les tècniques híbrides combinen mitjans perquè cadascun aporti una funció comunicativa. La tria s’ha de justificar des de la intenció, comparar-se mitjançant proves i quedar recollida en evidències documentals contextualitzades.
-
Començar
Retòrica visual i pluralitat de solucions
La unitat presenta la retòrica visual com una construcció contextual de significat mitjançant símbol, metàfora, ironia i contrast. Culmina en la creació i comparació de dues alternatives, valorades amb criteris expressius, comunicatius, tècnics i ètics, sense suposar que existeixen fórmules persuasives infal·libles.
Capítol 2
Creació artística. Tècniques, procediments i processos
5 unitats
-
Començar
Crear referents propis a partir de recerca
La unitat desenvolupa un procés complet: investigar i contextualitzar referents, establir connexions, generar variants i comparar assajos. El dossier d’ideació recull les decisions, acredita les fonts i mostra una transformació pròpia i responsable.
-
Començar
Un projecte de disseny inclusiu
Un projecte de disseny inclusiu parteix d’una necessitat observada, concreta requisits verificables i desenvolupa alternatives comunicatives coherents. Els prototips, les proves accessibles i la documentació dels canvis permeten justificar la proposta amb evidències i reconèixer-ne els límits.
-
Començar
Representació precisa d’una idea espacial
La representació precisa combina vistes coherents, escala, acotació i imatges espacials. La tria entre croquis, vistes, axonometria i perspectiva depèn de si cal explorar, construir, explicar el volum o mostrar l’experiència visual.
-
Començar
Modelar, provar i revisar un prototip
La unitat recorre el cicle complet del prototip: representar una idea, ajustar-ne proporcions i toleràncies, resoldre unions i estabilitat, i provar-la en condicions controlades. El resultat final és una cadena documentada entre forma prevista, comportament observat i canvi geomètric.
-
Començar
Materials i sostenibilitat de la pràctica
La sostenibilitat artística exigeix comparar funció, quantitat, procedència, residus, durabilitat i seguretat sense confiar en etiquetes simplificadores. La decisió es completa amb prevenció, muntatge reversible, gestió verificable dels fluxos i un pla amb responsables i evidències.
Capítol 3
Elements del llenguatge visual. Experimentació i possibilitats comunicatives
1 unitat
Capítol 4
Manifestacions artístiques contemporànies i del patrimoni cultural. Anàlisi i apreciació estètica
4 unitats
-
Començar
Art, disseny i publicitat en context
La unitat relaciona recursos formals, tècnics i persuasius amb la funció de produccions d’art, disseny i publicitat. El mètode proposat combina observació, comparació, recerca de fonts, perspectiva de gènere i formulació d’alternatives argumentades.
-
Començar
Patrimoni i lectures del present
El patrimoni es defineix pels valors que les comunitats atribueixen a obres, espais i pràctiques. Valorar-ne la conservació i les reinterpretacions exigeix relacionar forma i context, comparar alternatives, considerar veus diverses i justificar les decisions amb proves.
-
Començar
Estereotips i persuasió: què podem demostrar
La unitat diferencia observació i interpretació, missatges explícits, implícits i subliminals, i representacions estereotipades. També ofereix un mètode per justificar conclusions, revisar mites de manipulació i prendre decisions de consum més autònomes.
-
Començar
Autoria, manipulació i responsabilitat cultural
Reutilitzar imatges exigeix verificar autoria, llicència, consentiment, context i compatibilitat amb la difusió prevista. El registre de recursos i una justificació basada en evidències permeten defensar decisions sobre transformació digital, IA i referències culturals.
Capítol 5
Creació artística. Tècniques, procediments i processos
4 unitats
-
Començar
Planifiquem amb un mètode propi
Planificar un projecte artístic implica definir objectius i criteris, ajustar l’abast, ordenar fases i dependències, distribuir responsabilitats i reservar revisions. Les versions, actes i proves documenten les decisions i permeten construir un mètode propi, inclusiu i adaptable.
-
Començar
Una creació que connecti diversos àmbits
Una creació transdisciplinària transforma sabers de diversos àmbits en una experiència artística amb una intenció comuna. La qualitat depèn de la coherència de les connexions, el rigor de les fonts, l’accessibilitat, les revisions i la capacitat de justificar les decisions i aportacions col·lectives.
-
Començar
Provar la proposta amb el públic acordat
La unitat guia una prova interna d’una proposta artística: definir el públic i els criteris, observar comunicació i accessibilitat, dialogar sense condicionar i documentar les decisions. El resultat és una versió revisada justificable, no una mesura de popularitat.
-
Començar
Avaluar procés, resultat i alternatives
Avaluar una producció artística significa relacionar l’objectiu amb criteris explícits i evidències observables. Una memòria rigorosa explica canvis i errors, analitza l’ús dels referents, proposa alternatives comprovables i reconeix els límits de les conclusions.
Capítol 6
Manifestacions artístiques contemporànies i del patrimoni cultural. Anàlisi i apreciació estètica
1 unitat