Religió Catòlica

Conèixer i comprendre la tradició catòlica amb respecte a la diversitat.

Capítol 1

Dignitat humana i projecte personal

5 unitats

  1. Dignitat humana en situacions globals

    La dignitat és inherent a tota persona i fonamenta drets universals. L’antropologia cristiana hi dialoga mitjançant la imatge de Déu, la responsabilitat, la fraternitat i els principis socials; aplicar-los a situacions globals exigeix fonts fiables, proporcionalitat, propostes viables i objeccions tractades amb rigor.

    Començar
  2. Projecte personal davant decisions complexes

    La unitat ensenya a formular una opció personal amb valors, alternatives, conseqüències, suports i criteris de revisió. La proposta cristiana presenta Jesucrist com a referent de dignitat, servei i solidaritat, sense imposar una adhesió religiosa ni substituir l'autonomia.

    Començar
  3. Evangeli i altres respostes a la recerca de sentit

    Les preguntes de sentit poden rebre respostes religioses i no religioses. La proposta evangèlica s’interpreta en textos contextualitzats i es compara mitjançant criteris comuns, abans d’elaborar una posició lliure, argumentada i revisable.

    Començar
  4. Vocació, professió i transformació social

    La vocació és una orientació de sentit més àmplia que una professió concreta. Les opcions de futur contribueixen al bé comú quan reconeixen la igual dignitat, la interdependència i criteris de cura aplicats a finalitats, mitjans i condicions reals.

    Començar
  5. Comunicar conviccions i gestionar desacords

    Construir espais de diàleg inclusius exigeix protegir la llibertat de consciència, argumentar amb rigor i escoltar abans de respondre. També cal comunicar amb modes adequats, contextualitzar la diversitat, moderar els conflictes i revisar prejudicis a partir d’evidències.

    Començar

Capítol 2

Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural

6 unitats

  1. L’Església i l’amistat social

    L’Església és una comunitat diversa de deixebles que integra fe, celebració, comunió i servei. La seva contribució a l’amistat social es valora críticament mitjançant fonts contrastades i criteris com dignitat, participació, equitat, transparència i continuïtat, sense ocultar aportacions ni tensions històriques.

    Començar
  2. Pensament social catòlic i democràcia

    El pensament social catòlic proposa principis com la dignitat, el bé comú, la solidaritat, la subsidiarietat i la participació. En democràcia, aquests principis orienten la deliberació, però no determinen automàticament una única política: cal analitzar dades, alternatives, mitjans, conseqüències i objeccions.

    Començar
  3. La Bíblia i la construcció d’identitats culturals

    La Bíblia ha contribuït a construir identitats mitjançant relats, símbols i pràctiques reinterpretats en contextos diversos. Analitzar aquest llegat exigeix comparar fonts, documentar les transformacions i distingir memòria religiosa, recepció cultural i reconstrucció històrica.

    Començar
  4. Església, societat i política al llarg de la història

    La unitat estudia dues intervencions eclesials en contextos molt diferents: la disputa medieval de les investidures i la resposta pontifícia a la qüestió obrera. La comparació mostra aportacions, conflictes, continuïtats i canvis, i ensenya a formular conclusions proporcionades a les fonts.

    Començar
  5. Patrimoni i memòria com a llegat viu

    El patrimoni religiós és un llegat material i immaterial que adquireix significats diversos en el present. La seva difusió responsable requereix fonts contrastades, interpretació plural, decisions de conservació argumentades, llibertat de pertinença i accessibilitat.

    Començar
  6. Monacat, mística i devocions en context

    Monacat, mística i devoció popular són realitats relacionades però no equivalents. Interpretar-les amb rigor exigeix definir-les, situar-les històricament, analitzar-ne el llenguatge i comparar-ne valors, fruits, tensions i diversitat interna.

    Començar

Capítol 3

Dignitat humana i projecte personal

1 unitat

  1. Fe, raó i cultura: arguments i mètodes

    La unitat distingeix evidència científica, argument filosòfic, interpretació històrica i afirmació de fe. Els casos de Galileu, Lemaître i les fonts pasquals mostren com dialogar amb documents, arguments proporcionats, pluralitat i límits metodològics.

    Començar

Capítol 4

Cosmovisió, identitat cristiana i expressió cultural

1 unitat

  1. Figures compromeses amb el bé comú

    Les figures cristianes estudiades respongueren a l’exclusió, la violència i la desigualtat amb pobresa voluntària, denúncia, hospitalitat o paraula pública. Contrastar les seves biografies exigeix verificar fonts, evitar anacronismes i valorar aportacions, conseqüències, contradiccions i recepcions.

    Començar

Capítol 5

Coresponsabilitat en la cura de persones i planeta

6 unitats

  1. Drets humans i sostenibilitat: una acció possible

    La unitat guia el disseny d’una acció proporcionada: diagnosticar una necessitat, relacionar-la amb drets humans, ODS i pensament social cristià, planificar-la amb inclusió i executar-la amb seguiment. L’avaluació, el retorn i una continuïtat prudent completen una cooperació orientada al bé comú.

    Començar
  2. Solidaritat intergeneracional i interdependència

    La solidaritat intergeneracional reconeix que persones i generacions som interdependents. Els projectes eclesials es valoren examinant dignitat, reciprocitat, participació, utilitat, sostenibilitat i límits, i proposant millores fonamentades en evidències.

    Començar
  3. Progrés tecnològic i desenvolupament humà

    El progrés tecnològic esdevé desenvolupament humà quan serveix la dignitat, el bé comú i la cura de la creació. Contrastar narratives exigeix separar dades, interpretacions i valors, evitar tant el tecnocratisme com el rebuig de la ciència i comparar alternatives de manera transparent.

    Començar
  4. Esperança cristiana, santedat i vulnerabilitat

    L’esperança cristiana afirma que el mal i la mort no tenen l’última paraula, i per això impulsa el compromís present sense garantir resultats concrets. La santedat es viu en l’amor quotidià, mentre que l’ajuda responsable protegeix dignitat, autonomia i drets i afronta també les causes de l’empobriment.

    Començar
  5. Ecumenisme i diàleg interreligiós

    L’ecumenisme, el diàleg interreligiós i el diàleg entre conviccions tenen participants i finalitats diferents, però comparteixen el respecte a la dignitat i la necessitat d’una comunicació rigorosa. La convivència plural demana escoltar, expressar desacords sense atacar persones, assolir acords limitats i crear espais realment accessibles.

    Començar
  6. Religions davant la violència i els fonamentalismes

    La unitat distingeix conflicte, violència, fonamentalisme i extremisme violent, i evita culpabilitzar confessions senceres. Mitjançant fonts i casos reals, ensenya a analitzar compromisos religiosos de pau i a valorar-los segons la dignitat, la justícia, la participació, l'eficàcia i la continuïtat.

    Començar

Capítol 6

Dignitat humana i projecte personal

1 unitat

  1. Una síntesi per continuar aprenent i participant

    La unitat relaciona projecte personal, discerniment, comunitat eclesial i participació pel bé comú. La síntesi final no és una resposta definitiva, sinó un dossier argumentat que mostra fonts, criteris, cooperació i decisions revisades.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se