Religió Evangèlica
Conèixer i comprendre la tradició evangèlica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
La Bíblia i el seu estudi
3 unitats
-
Començar
Bíblia, autoritat i coneixement històric
La unitat diferencia l’autoritat i la revelació, pròpies de la reflexió teològica, de les conclusions textuals, històriques i arqueològiques. També ofereix un mètode per valorar fonts i redactar un informe verificable sense exagerar l’abast de les evidències.
-
Començar
Un estudi exegètic delimitat
La unitat presenta una pauta completa per interpretar Marc 2,1-12: delimitar, observar el llenguatge i el gènere, reconstruir contextos, comparar paral·lels i contrastar fonts. El resultat és un comentari exegètic cristocèntric amb una tesi clara, proves revisables i conclusions proporcionades.
-
Començar
Lectura cristocèntrica i profecies
La unitat distingeix el context original d’un passatge i les seves recepcions posteriors. Aplica aquesta distinció a lectures cristocèntriques i profecies messiàniques, i ofereix criteris per comparar interpretacions cristianes i jueves sense simplificar-les.
Capítol 2
La vida i el ministeri de Jesús
5 unitats
-
Començar
Evangelis: fonts i historicitat
La unitat distingeix context, testimoni, transmissió, redacció i interpretació teològica. L’estudi històric combina fonts i criteris per formular conclusions graduades, mentre que l’ús responsable d’Internet exigeix autoria, traçabilitat i contrast.
-
Començar
Salvació i Nou Pacte
La lectura cristiana relaciona Pasqua, anyell, sacrifici i nova aliança amb la mort, resurrecció i exaltació de Jesús. Aquesta xarxa s’interpreta amb rigor quan cada text es llegeix en context, es respecta el sentit jueu de les fonts hebrees i es graduen les connexions sense forçar equivalències.
-
Començar
Passió, resurrecció i ascensió en els textos
Els relats de la passió, la resurrecció i l’ascensió comparteixen un nucli, però desenvolupen accents narratius i teològics diferents. La comparació rigorosa conserva aquestes diferències, rebutja la culpa col·lectiva jueva i explica com salvació, esperança, exaltació i missió es relacionen en la lectura cristiana.
-
Començar
La resurrecció: tesi de fe i debat històric
Les fonts cristianes documenten una proclamació molt primerenca de la resurrecció, i les fonts externes corroboren parcialment el marc històric i l’expansió del moviment. Una anàlisi rigorosa distingeix testimonis, arguments i demostracions, i delimita què pot establir la història i què correspon a la confessió de fe.
-
Començar
Retorn de Jesús i responsabilitat present
La unitat investiga el fonament bíblic del retorn de Jesús, interpreta les seves imatges i compara marcs cristians diversos. El nucli compartit d’esperança s’uneix a una preparació responsable, sense calcular dates, infondre por ni imposar pràctiques.
Capítol 3
La vida cristiana
2 unitats
-
Començar
Fruits, llum i sal: decisions amb conseqüències
Els fruits de la vida cristiana es fan observables en conductes responsables, però no permeten jutjar la fe interior. Les imatges de llum i sal, els personatges bíblics i l’estudi de casos ofereixen criteris per actuar amb veritat, justícia, dignitat, domini propi i disposició a reparar.
-
Començar
Seguiment, perseverança i vida comunitària
El seguiment bíblic és un camí de decisió, perseverança i esperança que es concreta en relacions responsables. Els relats estudiats mostren lleialtat, conflicte, restauració, diversitat comunitària i la necessitat de comparar personatges amb criteris comuns i proves textuals.
Capítol 4
L’ètica cristiana
3 unitats
-
Començar
Vocació i projecte formatiu
La vocació cristiana orienta tota la vida i pot expressar-se en diverses professions honestes. Per decidir cal ponderar interessos, capacitats, servei, ètica, viabilitat i límits, i convertir la preferència en un projecte diligent, argumentat i revisable.
-
Començar
Reptes de fe i convivència interreligiosa
La convivència interreligiosa combina llibertat de consciència, normes comunes i rebuig de la discriminació. La perspectiva bíblica connecta fe, justícia i servei, mentre que l’argumentació documentada i la síntesi imparcial permeten tractar desacords sense atacar persones.
-
Començar
Acció social cristiana: investigar i proposar
La unitat relaciona els missatges socials dels profetes i de Jesús amb exemples històrics, investigació de necessitats i participació responsable. El resultat és una proposta col·lectiva viable, sense donacions ni captació religiosa, avaluada tant pel procés com pels resultats i els límits.
Capítol 5
La història de la salvació: d’Adam a Jesucrist
5 unitats
-
Començar
Josuè, jutges i Samuel en perspectiva
Josuè, Jutges i 1 Samuel representen formes diferents d’autoritat: lideratge vinculat a l’aliança, jutges locals i monarquia. Comparar episodis exigeix atendre el context, les motivacions, els mitjans, els límits i les conseqüències, sense utilitzar relats antics per justificar violència o reclamacions territorials actuals.
-
Començar
David, promesa i divisió dels regnes
La promesa davídica expressa continuïtat, però no anul·la la responsabilitat dels governants. Les càrregues de Salomó i la decisió de Roboam contribueixen a la divisió entre Israel i Judà; l'estudi del procés exigeix distingir relat bíblic, interpretació teològica i reconstrucció històrica contrastada.
-
Començar
Profetes, justícia i esperança messiànica
Els profetes interpreten crisis històriques, denuncien la injustícia i anuncien restauració. La lectura cristiana relaciona diverses esperances amb Jesús i el nou pacte, tot distingint el sentit contextual, la recepció posterior i els límits de qualsevol aplicació actual.
-
Començar
Exili, retorn i reconstrucció del temple
La destrucció de Jerusalem i l’exili van resultar de l’expansió babilònica i de les revoltes de Judà, i van ser interpretats bíblicament com a judici i esperança. Sota Pèrsia, el retorn va ser parcial: el temple, la Llei, les muralles i la vida de la diàspora mostren dimensions diferents d’una restauració gradual.
-
Començar
El període intertestamentari
Des del domini persa fins al romà, Judea va experimentar canvis de govern, hel·lenització, resistències i una gran diversitat interna. El naixement de Jesús se situa en aquest món jueu plural, vinculat a Roma i marcat per les Escriptures, el temple, la diàspora i esperances de restauració.
Capítol 6
La història del cristianisme
5 unitats
-
Començar
Orient, Roma i cristianisme medieval
Entre els segles IV i XV, les esglésies cristianes van canviar en relació amb els imperis, els regnes i les societats on actuaven. La tolerància i el suport imperial, la separació progressiva d’Orient i Roma, la diversitat peninsular i l’augment del poder papal formen processos multicausals amb conseqüències religioses, polítiques i socials.
-
Començar
Precedents medievals i reformadors
Els precedents medievals plantejaren reformes morals, accés a les Escriptures i límits de l’autoritat abans del segle XVI. La Reforma multiplicà aquestes controvèrsies en un context d’impremta, humanisme i conflictes polítics; valorar-ne els protagonistes exigeix comparar conviccions, decisions, riscos, tracte als altres i conseqüències.
-
Començar
Reforma hispànica i respostes catòliques
La Reforma hispànica fou minoritària, diversa i sovint exiliada, mentre Trento reforçà i renovà institucionalment el catolicisme. Els efectes socials —educació, disciplina, censura, persecució i circulació clandestina— només es poden valorar contrastant fonts, escales i límits.
-
Començar
Relats missioners: fonts, valors i límits
Els relats missioners seleccionen fets des d’un punt de vista i per a uns destinataris. Analitzar-los exigeix contextualitzar i contrastar fonts, distingir invitació de pressió i construir conclusions amb proves i límits explícits.
-
Començar
Esglésies evangèliques a l’Espanya contemporània
La presència evangèlica contemporània a Espanya es consolidà gradualment des del segle XIX i fou condicionada pels diversos règims de llibertat religiosa. Avui forma una realitat plural que s’ha d’estudiar amb fonts jurídiques, institucionals, acadèmiques i testimonials datades i contrastades.