Religió Islàmica
Conèixer i comprendre la tradició islàmica amb respecte a la diversitat.
Capítol 1
El missatge d’adorar el Déu Únic, revelat als diversos profetes alcorànics
5 unitats
-
Començar
Creació i missatges dels enviats: una lectura comparada
La unitat distingeix les afirmacions de fe de les explicacions científiques i presenta la creació, el final i la responsabilitat en contextos monoteistes. També ensenya a comparar els enviats mitjançant fonts, criteris comuns, objeccions i conclusions que reconeguin els seus propis límits.
-
Començar
Judaisme i Islam: fonts i pluralitat
Judaisme i islam comparteixen figures, valors i alguns tipus de pràctiques, però organitzen les fonts, l’autoritat, el temps i els ritus dins marcs propis. Contrastar-los amb rigor exigeix fonts identificades, criteris comuns, atenció a la pluralitat interna i conclusions limitades per l’evidència.
-
Començar
Cristianismes i Islam: figures, institucions i llibertat
La unitat relaciona les doctrines sobre Jesús i Maria amb textos, esglésies, jerarquies, celebracions i pràctiques. També ensenya a reconèixer la diversitat interna, respectar la llibertat religiosa i elaborar una síntesi amb fonts i límits explícits.
-
Començar
Geografia religiosa i trajectòries de consciència
La unitat ensenya a interpretar mapes religiosos com a representacions construïdes amb categories, fonts, dates i escales. També mostra com comparar dades, explicar canvis amb prudència i incorporar trajectòries personals documentades respectant la llibertat de consciència.
-
Començar
Llengües, eloqüència i diàleg profètic
La unitat analitza discursos profètics atenent la llengua, el context, el poder, el propòsit, el to, l’escolta i els efectes. També diferencia text, traducció, paràfrasi i reconstrucció per formular comparacions prudents i fonamentades.
Capítol 2
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
14 unitats
-
Començar
Sira digital: contrast d’un fet controvertit
La unitat ensenya a situar i delimitar un episodi de la sira, identificar les capes d’autoria d’una font digital i comparar afirmacions equivalents. La recerca culmina en conclusions graduades que expliquen coincidències, contradiccions, dependències i límits sense convertir la incertesa en certesa ni en escepticisme total.
-
Començar
Muhammad, interaccions i oposició
La unitat relaciona fonts, llocs i interaccions de la Sira per interpretar decisions davant l’oposició. L’itinerari final diferencia dades i interpretacions, i compara casos amb criteris comuns.
-
Començar
Adoració: estructura i indagació
La unitat relaciona fonts, graus de la religió, estructura jurídica dels actes i formes verbals d’adoració. El resultat final és un esquema argumentat i un pla de consulta que distingeixen dades, interpretacions, divergències i límits.
-
Començar
Alcorà: lectura, context i compilació
La unitat diferencia l’organització de l’Alcorà, les seves formes de lectura, els períodes mequí i medinès i les fases de compilació. També ofereix un mètode per contrastar fonts i redactar un informe que separi dades explícites, inferències, interpretacions i afirmacions de fe.
-
Començar
Hadit qudsí, col·leccions i criteris d’autenticitat
La unitat diferencia l’Alcorà, el hadit profètic i el hadit qudsí; presenta col·leccions, recopiladors i criteris de classificació; i aplica un protocol documental. L’objectiu no és certificar narracions improvisadament, sinó valorar procediments, atribuir els judicis especialitzats i formular recomanacions responsables.
-
Començar
Intencions i implicacions d’un text
Els hadits s’interpreten atenent les paraules, l’acte comunicatiu, la procedència i els contextos de recepció. Una recomanació rigorosa jerarquitza les idees, justifica l’aplicació, considera el destinatari i explicita els seus límits.
-
Començar
Dones després de la revelació: explicar i comunicar
Les dones participaren de formes diverses en la pregunta, interpretació, transmissió, ensenyament i conservació del coneixement islàmic. Per demostrar cada aportació cal distingir fonts, reconstruir contextos i xarxes, comparar evidències i evitar conclusions estereotipades o més àmplies que la documentació.
-
Començar
Qualificacions dels actes i drets civils
La unitat distingeix les cinc qualificacions confessionals dels actes, explica com es fonamenten i diferencia el fiqh de la llei civil. També ofereix un mètode per ponderar casos ficticis amb drets constitucionals, raons, objeccions i conclusions revisables.
-
Començar
Evolució del fiqh i consulta digital
El fiqh és una comprensió humana i metòdica de les orientacions islàmiques, desenvolupada en contextos històrics canviants. Des de l’orientació profètica fins a les escoles jurídiques i la consulta digital, cada etapa ha requerit formes específiques de justificació, contrast i verificació.
-
Començar
Consensos i diferències en una resolució
La unitat presenta el fiqh com un procés metòdic de deducció humana, diferencia les funcions dels textos i ofereix criteris per comparar resolucions. Culmina en la redacció d’una síntesi neutral, documentada i limitada al dossier analitzat.
-
Començar
Una indagació de fiqh amb autoavaluació
La unitat guia una indagació acadèmica sobre obres contemporànies de fiqh: delimitar una pregunta, verificar fonts, comparar arguments i cooperar amb criteris comuns. La carpeta final documenta dificultats, revisions i una autoavaluació basada en evidències, sense exigir cap pràctica religiosa.
-
Començar
Tafsir: persones, obres i mètodes
El tafsir és una activitat interpretativa humana que utilitza fonts i mètodes diversos. Per classificar aportacions cal identificar persones, obres, gèneres, contextos i arguments, auditar les plataformes digitals i presentar coincidències i diferències sense deformar-les.
-
Començar
Traduccions i recepció social
La unitat ensenya a identificar l’autoria i l’edició d’una traducció, comparar decisions interpretatives i contrastar-les amb fonts pertinents. El producte final és un informe que valora efectes i recepció sense confondre preferències, hipòtesis i dades comprovades.
-
Començar
Dues fetues: fonament, benefici i convivència
La unitat ensenya a dissenyar una comparació de dues fetues: delimitar el corpus, verificar fonts digitals, reconstruir el raonament jurídic i distingir consensos de divergències. La valoració final considera benefici, dany, convivència, llenguatge i limitacions sense oferir assessorament.
Capítol 3
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
5 unitats
-
Començar
La Meca i Medina: models contextualitzats
La unitat situa la Sirah, contrasta fonts i explica el canvi de context entre la Meca i Medina. La síntesi final relaciona causes, respostes i conseqüències, i limita les analogies amb el present.
-
Començar
Alí: califat, decisions i lectures diverses
La unitat situa Alí en la primera comunitat musulmana i estudia el seu califat entre 656 i 661. Relaciona decisions polítiques i jurídiques amb el context, la transmissió de les fonts i les lectures sunnites, xiïtes, ibadites i acadèmiques.
-
Començar
Al-Àndalus i intercanvis de coneixement
Al-Àndalus va passar per diverses etapes polítiques entre 711 i 1492 i participà en xarxes de coneixement àmplies i multidireccionals. Per explicar les aportacions de dones i homes cal situar-les, reconstruir-ne la circulació i elaborar una síntesi contrastada que eviti orígens exclusius infundats.
-
Començar
Art islàmic i conservació patrimonial
El patrimoni artístic islàmic d’Espanya reflecteix períodes, funcions, tècniques i transformacions diverses. La seva cura requereix una lectura contextual, un diagnòstic basat en proves i propostes concretes que equilibrin conservació, accés i interpretació.
-
Començar
Aconfessionalitat, acords i drets
La unitat relaciona la Constitució, l’Acord Estat-CIE, la DUDH i diverses declaracions de convivència i drets. L’argumentació rigorosa distingeix rang, autoria, abast, contingut i efectes abans d’establir convergències o tensions.
Capítol 4
El missatge alcorànic d’adorar el Déu Únic comunicat pel Profeta
1 unitat
Capítol 5
La transversalitat de l’Islam en la nostra societat democràtica i els seus reptes
2 unitats
-
Començar
Festes i convivència: projecte i efectes
Aquesta unitat ofereix un mètode per avaluar produccions digitals sobre festes i cultures amb criteris de rigor, respecte, interculturalitat, accessibilitat, col·laboració i privacitat. El judici final s’ha de basar en fonts i evidències de procés, interpretar prudentment els efectes i conduir a una revisió concreta.
-
Començar
Reptes propers i globals: una proposta revisable
La unitat relaciona dos reptes, un de proper i un de global, amb criteris de priorització i aportacions morals islàmiques. La proposta final ha de basar-se en dades, ajustar-se als recursos, respectar límits i preveure objeccions, indicadors i revisió.