El suport educatiu és qualsevol actuació, recurs o professional que redueix barreres i ajuda l’alumnat a participar, aprendre i progressar. El sistema inclusiu català ordena la resposta en mesures i suports universals, addicionals i intensius. No són tres calaixos d’alumnes, sinó graus de resposta que es poden combinar i revisar.
01
Mesures i suports universals
S’incorporen a la vida ordinària del centre i beneficien tot l’alumnat. Inclouen la personalització dels aprenentatges, una organització flexible, l’avaluació formativa, l’acció tutorial i l’orientació, entre moltes altres actuacions.
També poden ser universals una explicació presentada en més d’un format, materials accessibles, docència compartida, tutoria entre iguals, agrupaments flexibles o diferents maneres de mostrar el que s’ha après. Han d’estar previstes en el projecte educatiu i en les programacions.
02
Mesures i suports addicionals
Són actuacions flexibles i temporals per a alumnat que necessita una resposta més específica en un moment o àmbit determinat. Complementen les mesures universals i s’ajusten a la situació, no només a una etiqueta diagnòstica.
Poden incloure suport escolar personalitzat, aules d’acollida, suport lingüístic i social, programes de diversificació curricular, atenció educativa domiciliària o altres recursos previstos pel sistema, segons l’etapa i les necessitats.
03
Mesures i suports intensius
S’adrecen a situacions en què cal una resposta educativa singular, regular i de més intensitat. Se sumen a les mesures universals i addicionals; no les substitueixen ni impliquen necessàriament separar l’alumne del grup.
Entre els recursos intensius hi pot haver suports intensius a l’escola inclusiva, personal especialitzat, centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos, o atencions específiques vinculades a necessitats auditives, visuals, de comunicació, desenvolupament o conducta.
04
Com es decideix el suport
L’equip docent observa com participa i aprèn l’alumne, identifica barreres, aplica ajustos i en revisa els resultats. Quan cal, hi intervenen els professionals d’orientació del centre i els serveis educatius. La família i l’alumne han de participar en les decisions que els afecten.
En determinades situacions, les decisions es recullen en un pla de suport individualitzat. El PI concreta les mesures, les actuacions, els suports i el seguiment; no és una llista genèrica ni un document que es faci igual per a tothom.
05
Professionals del centre
Tutors, mestres i professorat són responsables de la resposta educativa quotidiana. Segons el centre i les necessitats, hi poden participar mestres d’educació especial, orientadors, professionals de pedagogia terapèutica, educadors d’educació especial, tècnics d’integració social o altres perfils.
El suport és més coherent quan aquests professionals planifiquen amb l’equip docent, comparteixen objectius i actuen dins dels contextos habituals d’aprenentatge sempre que sigui possible.
06
Serveis educatius i treball en xarxa
Els EAP assessoren els centres i el professorat, col·laboren en la identificació de necessitats i ajuden a planificar la resposta educativa. Els CREDA, CREDV i CRETDIC ofereixen suport especialitzat en els àmbits que tenen encomanats. Altres serveis, com els ELIC o els CRP, donen suport lingüístic, de cohesió o pedagògic.
Quan la situació ho requereix, el centre i els serveis educatius es coordinen amb salut, serveis socials o altres recursos del territori. Aquesta coordinació ha de buscar una resposta coherent, amb responsabilitats clares i seguiment compartit.
Què pot preguntar una família?
Quina barrera s’ha detectat? Quines mesures universals ja s’han provat? Quin suport es proposa, amb quin objectiu i quan es revisarà? Qui en farà el seguiment? Aquestes preguntes ajuden a convertir una preocupació en un pla concret.