Anàlisi Musical II

Escolta, anàlisi i pràctica musical amb criteri i context.

Capítol 1

Fonaments teoricopràctics comuns

8 unitats

  1. Comparar textures amb l’oïda i la partitura

    La unitat distingeix monodia, homofonia, contrapunt i melodia acompanyada mitjançant el nombre de línies, la coordinació, l’autonomia i la jerarquia. L’alumnat aprèn a comprovar les hipòtesis amb l’oïda i la partitura, representar-les gràficament i defensar una comparació expressiva i contextualitzada.

    Començar
  2. Cadències i punts d’arribada

    Les cadències creen punts d’arribada amb graus diferents de tensió i repòs. La seva anàlisi combina tonalitat, successió harmònica, baix, soprano, mètrica, interpretació i posició formal; comparar alternatives permet comprovar-ne la funció expressiva.

    Començar
  3. Progressions i modulacions

    La unitat ensenya a descriure trajectes harmònics mitjançant centres tonals, graus, seqüències, tonicitzacions i modulacions. L’anàlisi culmina en un esquema justificat i en un arranjament breu que permet comprovar auditivament les decisions.

    Començar
  4. Motiu, semifrase i frase

    Una melodia s’articula en unitats jeràrquiques que cal identificar segons el context. L’anàlisi combina indicis d’articulació, relacions motíviques i graus de tancament, i la creació permet comprovar-ne el funcionament.

    Començar
  5. El text també construeix la forma

    El text construeix forma mitjançant accents, sintaxi, repeticions, canvis de parlant i organització estròfica o narrativa. Per analitzar-ho, cal conservar el text original, usar traduccions de suport, comparar-lo amb la partitura i defensar una hipòtesi amb evidències localitzables.

    Començar
  6. Patrons rítmics i organització del temps

    Els patrons rítmics adquireixen sentit per la relació entre pols, accents, agrupacions i capes. Comparar alternatives al mateix tempo permet explicar com les decisions interpretatives generen estabilitat, impuls, síncope o conflicte mètric.

    Començar
  7. Processos compositius que transformen idees

    La unitat distingeix cinc processos segons la relació entre model i aparicions posteriors: retorn, trasllat, entrada entre veus, transformació i derivació. L’anàlisi combina evidències auditives i gràfiques, i culmina en un mapa de processos i una composició guiada.

    Començar
  8. La interpretació com a recerca

    Interpretar és construir una hipòtesi sonora o corporal a partir de l’obra. La comparació rigorosa connecta evidències estructurals i contextuals amb decisions audibles, distingeix dades documentades i inferències, i valora els resultats amb criteris explícits.

    Començar

Capítol 2

Gèneres musicals

6 unitats

  1. Formes medievals i renaixentistes en context

    La unitat relaciona formes medievals i renaixentistes amb textos, espais, institucions i pràctiques d’interpretació. L’alumnat aprèn a contrastar audició, partitura i fonts per redactar comparacions argumentades i prudents.

    Començar
  2. Formes i pràctiques del Barroc

    La unitat relaciona baix continu, cadències, ritornello, forma binària, fuga, variació i formes vocals amb les seves funcions musicals. L’anàlisi combina escolta i partitura, considera autoria i context, i evita reduir la diversitat barroca a un únic esquema.

    Començar
  3. Formes clàssiques i transformacions romàntiques

    Les formes clàssiques funcionen com a processos flexibles de presentació, tensió, transformació i retorn. El Romanticisme les conserva i les reinterpreta mitjançant expansió, cromatisme, transformació temàtica, construcció cíclica i continuïtat dramàtica.

    Començar
  4. Propostes acadèmiques modernes i contemporànies

    La unitat ofereix un mètode plural per analitzar repertoris dels segles XX i XXI. Les altures, el temps, la textura i el timbre es converteixen en evidències d’un argument que diferencia descripció, interpretació i intenció documentada.

    Començar
  5. Músiques tradicionals, d’arrel i diversitat cultural

    Les músiques tradicionals i d’arrel són pràctiques vives, diverses i canviants. Per analitzar-les cal precisar les etiquetes, relacionar so i context, estudiar la transmissió i construir comparacions limitades per proves i fonts identificables.

    Començar
  6. Músiques urbanes dels segles XX i XXI

    Les músiques urbanes dels segles XX i XXI es formen mitjançant encreuaments entre llenguatges, comunitats, tecnologies i indústries. L’anàlisi comparada permet descriure el so, contextualitzar-ne els usos i argumentar com autoria i circulació transformen el significat.

    Començar

Capítol 3

Fonaments teoricopràctics comuns

3 unitats

  1. Compondre i improvisar des dels referents

    La unitat parteix de l’anàlisi de patrons per transformar-los mitjançant processos compositius i integrar-los en una forma. La composició guiada, la improvisació col·lectiva, la producció digital i la documentació responsable converteixen aquestes transformacions en un projecte creatiu, cooperatiu i justificat.

    Començar
  2. Un projecte musical sostenible i compartit

    Un projecte musical sostenible parteix d’un propòsit compartit, compara recursos i integra la composició amb altres llenguatges. La prova i la documentació permeten demostrar coherència, accessibilitat, contextualització i cooperació.

    Començar
  3. Analitzar i compartir les creacions de l’aula

    La unitat ensenya a valorar creacions de l’aula mitjançant criteris compartits, evidències d’audició i partitura i arguments sobre la relació entre música i altres arts. El retorn respectuós, la comparació de versions i el portafolis converteixen l’anàlisi en una eina de revisió, no en una comparació de talent.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se