Fonaments Artístics
Entendre les formes, les idees i els contextos de la creació artística.
Capítol 1
La projecció de la idea clàssica i la crítica romàntica. L’inici de la modernitat
5 unitats
-
Començar
Què anomenem art i com ho estudiem
La unitat presenta l’art com una categoria històrica i discutible, i ofereix eines per estudiar-lo amb criteri. Els mètodes formal, funcional i semàntic, la contextualització i l’avaluació de fonts permeten construir interpretacions argumentades i plurals.
-
Començar
La idea clàssica i els seus retorns
Les tradicions clàssiques gregues i romanes van desenvolupar formes vinculades a funcions històriques concretes. El neoclassicisme en recuperà i transformà una selecció per respondre a la cultura moderna; comparar amb rigor exigeix descriure, contextualitzar i evitar convertir aquest llegat en un cànon universal.
-
Començar
Arquitectures que tornen a mirar el passat
Els historicismes reutilitzen conscientment repertoris del passat, mentre que l’eclecticisme en combina diversos. Per interpretar-los cal relacionar formes, tècniques, programa, promotors i context social, i comparar obres mitjançant criteris constants i dades verificades.
-
Començar
Romanticisme, expressió i modernitat
El romanticisme europeu va articular subjectivitat, natura, història i llibertat creadora mitjançant formes diverses. L’anàlisi interdisciplinària relaciona proves visuals, indicis audibles, contextos i recepcions, i permet entendre aquesta pluralitat com una de les arrels de la modernitat artística.
-
Començar
Dansa i escena al segle XIX
La dansa i les arts escèniques del segle XIX van respondre a canvis socials, tecnològics i artístics mitjançant formes diverses: ballet romàntic i imperial, melodrama, òpera, drama musical, realisme i naturalisme. Analitzar-les exigeix identificar els components de cada producció, situar-ne els públics i contextos, i contrastar documents històrics amb posades en escena audiovisuals posteriors.
Capítol 2
Mirar el món amb els propis ulls
4 unitats
-
Començar
Realisme: mirar les vides del present
El Realisme va ampliar els subjectes considerats dignes de representació i va intervenir en els debats del seu present. Tema, composició, tècnica, autoria, circulació i recepció permeten explicar-ne la funció social mitjançant interpretacions plurals però fonamentades.
-
Començar
Impressionisme: percepció, llum i temps
L’impressionisme va investigar la percepció situada mitjançant color, llum, factura, enquadrament i repetició de motius. Entendre’l exigeix relacionar aquests recursos amb el realisme, la vida moderna, les tecnologies i les posicions socials, i justificar qualsevol interpretació amb proves.
-
Començar
Connexions entre pintura i música
La unitat estudia com pintura i música poden representar una natura canviant mitjançant recursos propis. Les analogies són útils si es basen en proves, mantenen les diferències entre espai visual i temps sonor i eviten correspondències universals entre colors i sons.
-
Començar
Postimpressionismes i simbolismes
Postimpressionismes i simbolismes reuneixen propostes diverses que transformen la representació, el color i l’expressió de la interioritat. Analitzar obres i construir connexions matisades permet comprendre com aquestes recerques van ser seleccionades i transformades per les avantguardes.
Capítol 3
L’art, la ciència i la tecnologia
4 unitats
-
Començar
Ferro, indústria i ciutat
La industrialització va generar nous programes urbans i va estendre l’ús estructural del ferro i l’acer, combinats sovint amb vidre, maó o terracota. L’arquitectura del ferro i l’Escola de Chicago mostren que la forma depèn de la interacció entre tècnica, funció, economia, normativa i significat social.
-
Començar
Arts and Crafts i Modernisme
Arts and Crafts i els modernismes van voler reformar la relació entre art i vida davant la industrialització. Van compartir l’interès pels oficis i la integració de les arts, però diferiren en l’ús de la producció seriada, els nous materials, la ciutat i el mercat.
-
Començar
Reproduir la imatge, transformar la mirada
La reproducció tècnica multiplica imatges i transforma els seus contextos, públics i valors. De l’estampa a les xarxes, cada tecnologia ofereix possibilitats específiques i crea límits, de manera que cal comparar cronologies, autoria, accés i circulació amb evidències.
-
Començar
Nous espais de creació i entreteniment
La unitat estudia com el circ, el cabaret, la fotografia, el còmic, el cinema, la moda i el videojoc articulen tecnologia, indústria, espais i públics. La comparació distingeix antecedents, configuracions modernes i desenvolupaments posteriors, i evita atribuir totes les pràctiques al segle XIX.
Capítol 4
La revolució del llenguatge
5 unitats
-
Començar
Avantguardes: experimentar amb la forma
Les primeres avantguardes no constitueixen un estil únic: van experimentar amb color, deformació, fragmentació, moviment, abstracció, atzar i apropiació. Analitzar-les implica relacionar evidència visual, convencions prèvies, context, intencions i fonts; reinterpretar-les exigeix reconèixer i transformar críticament els precedents.
-
Començar
La revolució musical i escènica
Les primeres avantguardes van ampliar els materials de la música i van transformar cos, veu, espai, vestuari i públic. Comparar-les exigeix reconèixer experiments diferents, atribuir les col·laboracions, contextualitzar les reaccions i sostenir cada interpretació amb evidències perceptibles.
-
Començar
Art-déco, Bauhaus i funcionalisme
L’art-déco, la Bauhaus i el funcionalisme ofereixen respostes diferents al repte modern d’unir forma, producció, ús i societat. Investigar-los exigeix comparar obres concretes, reconèixer autories diverses, contrastar ideals amb resultats i transformar els aprenentatges en decisions de disseny justificades.
-
Començar
Art, propaganda i denúncia
L’art polític pot legitimar, mobilitzar, denunciar o documentar, i una mateixa peça pot reunir diverses funcions. L’anàlisi rigorosa relaciona llenguatge visual, autoria, encàrrec, context, circulació i recepció, i contrasta les fonts abans de formular una comparació crítica.
-
Començar
Imaginar altres societats des de l’art
Les primeres avantguardes van ampliar l’art cap a la política, la comunicació, el disseny i l’organització de la vida quotidiana. El constructivisme, De Stijl i la Bauhaus van formular utopies diferents, l’estudi de les quals exigeix contrastar formes i ideals amb usos, accessibilitat, poder i efectes reals.
Capítol 5
El descrèdit de la modernitat. La postmodernitat
7 unitats
-
Començar
Després de la guerra: ampliar el concepte d’art
Després de 1945, l’art es va diversificar en propostes que replantejaven la representació, els materials i el procés. L’expressionisme abstracte va destacar el gest i el camp cromàtic; l’informalisme, la matèria i el signe; i la nova figuració, el retorn crític d’imatges recognoscibles.
-
Començar
Pop, moviment, idea i acció
Des de l’art pop fins a l’art d’acció, l’obra s’expandeix cap a productes comercials, espais, moviments, instruccions, documents i cossos. L’anàlisi rigorosa relaciona forma, procés, context i recepció, i diferencia les proves observables de les interpretacions personals.
-
Començar
Arquitectura i crítica de la modernitat
La crisi de l’arquitectura moderna no va produir una substitució simple: funcionalisme tardà, postmodernitat i desconstructivisme van coexistir i van compartir alguns recursos. Comparar-los exigeix relacionar forma, funció, tècnica, història, context i recepció, i entendre les neoavantguardes i la transavantguarda com a respostes plurals a la idea d’un progrés artístic únic.
-
Començar
L’objecte artístic i el mercat
La unitat estudia com les pràctiques contemporànies han ampliat l’objecte artístic cap a la selecció, la sèrie, l’espai, el cos, l’acció i la idea. Analitza la circulació institucional i comercial mitjançant fonts contrastades, sense confondre preu i valor estètic.
-
Començar
Cinema, còmic i televisió en la cultura de masses
Durant la segona meitat del segle XX, cinema, còmic i televisió van articular innovació formal, producció industrial i públics diversos. La seva anàlisi requereix descriure recursos, verificar contextos de circulació i comparar obres concretes amb criteris comuns.
-
Començar
Moda i referents socials
La moda és alhora llenguatge visual, pràctica corporal i indústria. Per valorar-ne la influència cal relacionar formes, representacions, producció, circulació, consum i recepció mitjançant proves contextualitzades.
-
Començar
Música i transformació tecnològica
La música clàssica de la segona meitat del segle XX combina continuïtats instrumentals amb serialisme, indeterminació, minimalisme i recerca tímbrica. La cinta, l’estudi i la digitalització transformen el material, l’autoria, la interpretació, l’espai i la circulació; l’escolta comparada permet explicar aquests canvis sense confondre tecnologia i estil.
Capítol 6
La cultura visual i audiovisual contemporània
5 unitats
-
Començar
Art, ecologia i drets socials
Des dels anys seixanta, l’art ha incorporat territori, manteniment, activisme, dades i participació per intervenir en qüestions ecològiques i socials. Analitzar aquestes pràctiques exigeix situar-les en context, distingir intencions d’efectes i comprovar els impactes amb evidències. Una proposta pròpia ha d’unir coherència artística, consentiment, inclusió, sostenibilitat i avaluació.
-
Començar
Grans esdeveniments i equipaments
Exposicions, Jocs Olímpics, parcs temàtics i equipaments culturals combinen arquitectura, disseny, serveis i representació. La valoració rigorosa aplica criteris comuns, contrasta fonts i diferencia innovació formal, ús posterior, impacte urbà i benefici social.
-
Començar
Crear en la cultura digital
La cultura digital articula formes audiovisuals, sistemes interactius, espais immersius, fotografia transformable i plataformes de circulació. Analitzar-la implica descriure els recursos, estudiar autoria i context, interpretar amb evidències i valorar críticament accés, representació i recepció.
-
Començar
Un projecte entre teatre, música i dansa
La unitat guia la creació d’un projecte compartit entre teatre, música i dansa: investigar referents, formular una intenció, organitzar la dramatúrgia, planificar una producció inclusiva i sostenible, i revisar-la mitjançant proves documentades. El resultat ha de mostrar tant una proposta cohesionada com les decisions i els aprenentatges del procés.
-
Començar
Compartir interpretacions i valorar el procés
La unitat desenvolupa un mètode per interpretar i presentar una producció artística, escoltar-ne la recepció i documentar-ne l’evolució. El resultat és una presentació adequada al públic i un portafolis amb balanç individual i compartit.