Biologia, Geologia i Ciències Ambientals
Recerca, models i decisions sobre la vida i la Terra.
Capítol 1
Projecte científic
3 unitats
-
Començar
Preguntes, hipòtesis i fonts fiables
Una recerca sòlida parteix d’una pregunta contrastable, formula una hipòtesi explicativa i en deriva prediccions observables. La informació necessària s’ha de cercar, contrastar i citar amb criteris explícits, mantenint una actitud escèptica davant afirmacions que eviten proves o refutacions.
-
Començar
Dissenyar i dur a terme una recerca
La unitat presenta com convertir una pregunta en un protocol de laboratori o de camp amb variables controlades, controls, rèpliques i mostreig justificat. També explica com reduir biaixos i registrar mesures, categories i incidències amb precisió i traçabilitat.
-
Començar
Dades, incertesa i comunicació científica
La unitat recorre el procés que transforma dades contextualitzades en conclusions revisables i comunicacions rigoroses. Integra representacions, estadística descriptiva, incertesa, revisió entre equips, autoria i una proposta viable de col·laboració científica.
Capítol 2
Ecologia i sostenibilitat
3 unitats
-
Començar
Energia, xarxes tròfiques i cicles de la matèria
L’energia entra als ecosistemes, es transfereix amb eficiència limitada i acaba dissipant-se, mentre que els elements químics circulen entre reservoris. Les xarxes tròfiques i els balanços d’entrades i sortides permeten modelitzar interdependències i justificar prediccions ecològiques.
-
Començar
Canvi climàtic: proves, mitigació i adaptació
El canvi climàtic s’explica connectant el desequilibri del cicle del carboni amb el balanç energètic. Les sèries i altres proves permeten identificar canvis, mentre que l’anàlisi del risc relaciona perill, exposició i vulnerabilitat. Mitigació i adaptació actuen sobre parts diferents del problema i s’han de combinar i avaluar amb criteris científics, socials i econòmics.
-
Començar
Una sola salut i gestió dels impactes
La unitat connecta la salut humana, animal i ambiental amb l’anàlisi preventiva d’impactes i la gestió sostenible de recursos i residus. Culmina en el disseny d’una iniciativa local viable, amb diagnòstic, costos i beneficis, indicadors, responsables i revisió.
Capítol 3
Història de la Terra i la vida
4 unitats
-
Començar
Temps profund i mètodes de datació
La unitat diferencia la datació relativa, que ordena esdeveniments, de la datació absoluta, que estima edats numèriques. També desenvolupa el càlcul amb semivides, la interpretació d’incerteses i la construcció de cronologies i línies temporals proporcionals.
-
Començar
Llegir estrats i reconstruir una història
La història d’un tall es reconstrueix aplicant superposició, horitzontalitat original, continuïtat lateral, intersecció i successió biòtica. Deformacions, intrusions, falles i erosions s’ordenen segons què afecten, què les talla i què les recobreix, i cada conclusió ha d’anar acompanyada d’una prova.
-
Començar
Grans transformacions de la Terra
La Terra es va formar per acreció, es va diferenciar internament i ha transformat repetidament l’atmosfera, els oceans i els continents. Aquesta història es reconstrueix combinant dates, relacions geològiques i indicadors independents, sempre amb una valoració explícita de la incertesa.
-
Començar
Història evolutiva i diversitat de la vida
La història de la vida es reconstrueix combinant registre geològic, fòssils, datacions, caràcters i molècules. Les innovacions, diversificacions i extincions formen una història ramificada, i els arbres filogenètics en representen els parentius amb evidències i incerteses explícites.
Capítol 4
La dinàmica terrestre
6 unitats
-
Començar
Atmosfera i hidrosfera en moviment
L’atmosfera i la hidrosfera són capes fluides estructurades per gradients de temperatura, pressió, salinitat i densitat. La seva circulació redistribueix aigua i energia, i es pot explicar mitjançant models que connecten reservoris, fluxos, motors i balanços.
-
Començar
Com sabem com és l’interior terrestre?
L’interior terrestre s’estudia amb mostres limitades i, sobretot, amb mètodes indirectes. Els models composicional i mecànic descriuen propietats diferents, mentre que la convergència de dades sísmiques, gravitatòries, magnètiques, tèrmiques i experimentals permet justificar-los i reconèixer-ne els límits.
-
Començar
Plaques, vores i relleus
Els moviments relatius originen divergència, convergència i transformació, amb patrons característics de relleu, roques, sismicitat i vulcanisme. Aquests patrons s’han d’interpretar conjuntament i amb excepcions, i es poden comunicar mitjançant mapes tectònics documentats i seccions raonades.
-
Començar
Agents externs i formes del relleu
Els agents externs transformen el relleu mitjançant meteorització, erosió, transport i sedimentació. Les formes fluvials, glacials, litorals i eòliques s’interpreten combinant morfologia, sediments i context, i revisant les hipòtesis quan apareixen dades noves.
-
Començar
La formació i la diversitat dels sòls
Els sòls es formen per processos físics, químics i biològics condicionats pel material parental, el clima, els organismes, el relleu i el temps. L’estudi de perfils permet interpretar-ne la diversitat, diagnosticar amenaces i proposar mesures de conservació verificables.
-
Començar
Riscos naturals i decisions sobre el territori
La unitat distingeix perillositat, exposició i vulnerabilitat, relaciona riscos interns i externs amb els processos terrestres i examina els límits de la predicció. Finalment, ofereix un procediment per comparar mesures i elaborar un informe de risc justificat, sostenible i revisable.
Capítol 5
Materials geològics
4 unitats
-
Començar
Minerals: estructura, propietats i fases
Els minerals es defineixen per l’origen natural, la composició i l’estructura cristal·lina, mentre que les roques són agregats. La classificació química, l’arquitectura interna i els diagrames de fases permeten explicar propietats i predir quines fases són estables.
-
Començar
Identificar minerals i roques amb proves
La identificació geològica combina observació sistemàtica, proves discriminants, claus d’abast conegut i revisió crítica. Una conclusió de qualitat explica quines dades l’afavoreixen, quines alternatives persisteixen, quin grau de confiança té i quines limitacions imposa la conservació.
-
Començar
Roques i cicle litològic
Les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques es defineixen pel seu origen, mentre que la composició i la textura conserven indicis de les condicions de formació. El cicle litològic és una xarxa oberta de transformacions governada per processos externs, energia interna i tectònica de plaques.
-
Començar
Recursos minerals i patrimoni geològic
Els recursos minerals proporcionen materials útils gràcies a propietats concretes, però la seva explotació comporta fluxos de matèria, energia i impactes. Una decisió responsable diferencia disponibilitat i sostenibilitat, compara alternatives durant tot el cicle de vida i protegeix el patrimoni geològic amb criteris, dades i seguiment.
Capítol 6
Bioquímica i nutrició
3 unitats
-
Començar
Biomolècules, aigua i sals minerals
Les biomolècules es classifiquen en inorgàniques i orgàniques segons l’estructura. La polaritat de l’aigua i els ponts d’hidrogen expliquen el seu poder dissolvent, el comportament tèrmic, la cohesió i l’anomalia del gel; les sals, al seu torn, intervenen en estructures, osmosi, fenòmens elèctrics i regulació del pH.
-
Començar
Glúcids: de l’estructura a la funció
La identitat i la funció dels glúcids depenen del nombre de carbonis, els grups funcionals, l’estereoquímica i els enllaços glicosídics. La comparació de monosacàrids, disacàrids i polisacàrids mostra que petits canvis estructurals poden originar propietats biològiques molt diferents.
-
Començar
Lípids: diversitat i funcions
Els lípids es poden distingir segons si incorporen àcids grassos, però les seves propietats depenen també de la distribució de regions polars i apolars. Aquesta diversitat estructural explica funcions de reserva, impermeabilització, membrana i regulació.
Capítol 7
Biologia cel·lular
3 unitats
-
Començar
Membranes i compartimentació cel·lular
La membrana és una bicapa asimètrica i fluida que regula transports, senyals i interaccions. En les cèl·lules eucariotes, els orgànuls creen microambients especialitzats i es coordinen mitjançant fluxos de matèria, energia i informació.
-
Començar
Osmosi: predir i contrastar canvis cel·lulars
L’osmosi és el moviment net d’aigua a través d’una membrana, determinat pel potencial hídric, la permeabilitat i la pressió. La tonicitat i les cobertes cel·lulars expliquen respostes diferents, que es poden contrastar mitjançant experiments controlats i conclusions prudents.
-
Començar
Transport a través de la membrana
El transport de membrana depèn de les propietats de la càrrega, els gradients, les proteïnes disponibles i l’energia. La difusió és passiva, el transport actiu manté desequilibris i el transport vesicular mou càrregues grans o nombroses.
Capítol 8
Bioquímica i nutrició
2 unitats
-
Començar
Nutrició animal: solucions en diferents grups
La nutrició animal integra digestió, intercanvi gasós, transport i excreció. Les solucions de cada grup s’expliquen per la mida, la forma, el medi i l’activitat, i s’han de comparar pels recorreguts de les substàncies i no només pels noms dels òrgans.
-
Començar
Nutrició vegetal i transport de saba
La planta incorpora aigua i ions per l’arrel i CO₂ per les fulles, i utilitza la llum per sintetitzar matèria orgànica. El xilema transporta saba bruta impulsada sobretot per la transpiració, mentre que el floema distribueix saba elaborada de fonts a embornals mitjançant flux per pressió.