Llatí I
Investigar llengües, cultures i llegats del món antic.
Capítol 1
Traducció
8 unitats
-
Començar
El text com a porta d’entrada
La unitat presenta l’alfabet i la pronunciació clàssica reconstruïda, la divisió sil·làbica, l’accent i una estratègia de comprensió global. Culmina en la lectura preparada d’un fragment breu i en un comentari justificat de les correspondències entre grafia, so i significat.
-
Començar
La flexió nominal en context
La flexió nominal permet reconèixer les relacions entre els noms i el verb encara que l’ordre canviï. L’anàlisi rigorosa combina terminacions, concordança, construcció sintàctica i significat abans de formular una traducció natural i justificada.
-
Començar
Concordança i descripció
Els noms i adjectius llatins s’interpreten mitjançant gènere, nombre i cas. La concordança permet formar grups, resoldre part de les ambigüitats i justificar traduccions naturals encara que l’ordre llatí sigui flexible.
-
Començar
El sistema verbal en frases senzilles
Les formes verbals llatines expressen persona, nombre i temps mitjançant temes, marques temporals i terminacions. La traducció correcta compara present, imperfet, futur i perfet, relaciona cada verb amb el subjecte i justifica el sentit que adquireix dins l’oració.
-
Començar
Pronoms i referència
La flexió pronominal permet identificar funcions sintàctiques, mentre que la concordança i el context orienten cap al referent. Els pronoms personals, reflexius i demostratius s’han d’interpretar dins la cadena del text, i la traducció final ha de conservar aquestes relacions amb un català natural.
-
Començar
Casos, complements i ordre
Els casos, la concordança, les preposicions i el verb permeten reconstruir l’oració simple llatina malgrat un ordre flexible. Traduir exigeix identificar les funcions, agrupar els mots relacionats i redactar una versió catalana natural que es pugui justificar.
-
Començar
Polisèmia i eines de traducció
La polisèmia obliga a comparar accepcions segons la morfologia, la sintaxi, el cotext i el context. Una traducció sòlida combina recursos adequats, evita calcs sense sentit i justifica les tries lèxiques decisives.
-
Començar
Traduir és un procés que es revisa
Traduir és un procés cíclic: lectura global, anàlisi, redacció i retorn al text. Les decisions es revisen amb proves morfològiques, sintàctiques, lèxiques i textuals, i el portafolis permet explicar errors i conservar estratègies útils.
Capítol 2
Plurilingüisme
4 unitats
-
Començar
Llatí, llengües romàniques i diversitat
La unitat situa el llatí dins la família indoeuropea i explica la formació diversa de català, castellà i aranès. També diferencia descendència i préstec, i ofereix criteris per interpretar mapes i respondre críticament als prejudicis lingüístics.
-
Començar
Paraules, famílies i formants
La unitat ensenya a extreure lemes d’un text, construir famílies fiables i interpretar derivats i compostos. Les inferències lèxiques s’han de justificar amb formes gramaticals, context, patrons repetits i fonts consultades.
-
Començar
De les formes antigues a les actuals
La unitat diferencia llatí formal i parlat, formes patrimonials i cultismes, i canvis fonètics, morfològics i semàntics. També proporciona un mètode per documentar aquestes evolucions en un dossier amb fonts reals i conclusions limitades.
-
Començar
Lèxic llatí per comunicar i aprendre
La unitat ensenya a emprar locucions llatines amb precisió, interpretar famílies lèxiques i seleccionar recursos fiables. Culmina en la revisió argumentada d’un text i en un registre de consultes que fa visible l’aprenentatge.
Capítol 3
Educació literària
2 unitats
-
Començar
Gèneres i veus de la literatura llatina
La unitat ofereix un mapa raonat de l’epopeia, la historiografia, la lírica, l’elegia, l’oratòria, la comèdia i la sàtira. El comentari guiat relaciona gènere, tema, veu, recursos i context, i diferencia la lectura cultural d’una traducció de l’exercici lingüístic de traduir.
-
Començar
Llegir, comparar i gaudir amb criteri
La unitat ensenya a passar del fragment a una interpretació comprovable, comparar versions intertextualment i analitzar veus amb perspectiva de gènere. El procés culmina en una recomanació que relaciona criteris, indicis, destinatari i condicions de lectura.
Capítol 4
L’antiga Roma
1 unitat
Capítol 5
Educació literària
1 unitat
Capítol 6
L’antiga Roma
4 unitats
-
Començar
Geografia, expansió i contactes
Roma passà d’un poder local del Laci a dominar territoris mediterranis mitjançant guerres, aliances, annexions i administracions diverses. L’expansió generà xarxes de circulació i contactes culturals, però també coerció i experiències desiguals; un mapa rigorós ha de representar etapes, processos, fonts i límits.
-
Començar
Relats fundacionals i història de Roma
La història de Roma es reconstrueix combinant relats literaris, inscripcions, monedes i arqueologia. Una panoràmica rigorosa diferencia tradició, font i interpretació, i presenta les dates com a fites de processos polítics i socials més amplis.
-
Començar
Institucions, creences i vida quotidiana
La societat romana combinava institucions polítiques canviants amb profundes desigualtats d’estatus, gènere i patrimoni. L’estudi crític de famílies, vida quotidiana i religiositat requereix contrastar fonts i comparar funcions i drets, no només noms, amb les societats actuals.
-
Començar
Llegats en cultures i èpoques diferents
El llegat romà no és una còpia intacta del passat, sinó una recepció selectiva que pot conservar formes i transformar funcions. Per investigar-lo cal delimitar una pregunta, contrastar fonts independents, aplicar criteris comuns als casos i formular conclusions ajustades a l’evidència.
Capítol 7
Llegat i patrimoni
6 unitats
-
Començar
Textos, objectes i memòria patrimonial
La unitat distingeix llegat, herència i patrimoni mitjançant els suports de l’escriptura llatina. També explica com pedra, fusta, papir i pergamí condicionen usos i conservació, com es transmeten els textos i com s’elabora una fitxa patrimonial documentada.
-
Començar
Mites i art en transformació
Els mites no passen intactes d’una època a una altra: cada obra els selecciona i transforma. L’anàlisi rigorosa identifica indicis, compara recursos dels mitjans, documenta les fonts i evita convertir una semblança en una influència demostrada.
-
Començar
Romanització, obres públiques i conservació
La romanització fou un procés prolongat i desigual que deixà empremtes jurídiques, lingüístiques, urbanes i materials. Investigar i conservar aquest llegat requereix contextualitzar fonts, entendre les infraestructures com a sistemes i proposar mesures proporcionals, sostenibles i avaluables.
-
Començar
Espectacles, festivals i circuits culturals
Els espectacles romans combinaven celebració, entreteniment, jerarquia i poder en teatres, circs i amfiteatres. La seva recepció actual conserva textos i espais, però els transforma; per analitzar-la cal emprar fonts, criteris comparatius i pràctiques de visita respectuoses i accessibles.
-
Començar
Paraula pública i institucions
La unitat relaciona les institucions romanes amb els espais on actuava l’oratòria i presenta els gèneres, l’estructura i els recursos del discurs. Culmina en la preparació d’una exposició argumentada i un debat que distingeixen eficàcia persuasiva, veracitat, continuïtats històriques i drets actuals.
-
Començar
Un projecte de llengua i patrimoni
La unitat guia un projecte complet: formular una pregunta, seleccionar fonts, traduir i comentar, interpretar patrimoni i comunicar conclusions. El portafolis o l’exposició ha de fer visibles l’autoria, els límits i la revisió de les decisions.