Llatí: Llengua i Cultura
Investigar llengües, cultures i llegats del món antic.
Capítol 1
El present de la llengua i la civilització llatines
4 unitats
-
Començar
Roma en el temps i en l’espai
La història de Roma s’organitza convencionalment en Monarquia, República i Imperi, etapes que contenen transformacions internes importants. Situar-les amb rigor implica contrastar fonts, dominar la cronologia i relacionar l’expansió mediterrània amb Hispània, l’actual Catalunya i les continuïtats europees.
-
Començar
Per què llegim el món romà avui
El llegat romà es manifesta en llengües, institucions i arts mitjançant evolucions i recepcions diverses. Valorar-lo humanísticament exigeix contrastar exemples, reconèixer altres influències i distingir aportacions històriques d’aspectes que avui rebutgem.
-
Començar
Contactes, diversitat i desigualtat
Les fonts romanes documenten societats diverses connectades per llengües, xarxes i institucions, però organitzades mitjançant jerarquies de gènere, estatus i ciutadania. Comprendre el context permet explicar aquestes estructures; contrastar perspectives i aplicar criteris actuals permet rebutjar-ne les discriminacions sense simplificar el passat.
-
Començar
Un text llatí és també una font
Els textos llatins són alhora discursos i fonts, però cal declarar si els llegim en original, adaptació o traducció. Una lectura rigorosa formula el sentit global, explica indicis, contextualitza el testimoni i diferencia les dades de les interpretacions i els límits.
Capítol 2
Interpretació de textos llatins
8 unitats
-
Començar
Llegir les lletres i escoltar el llatí
L’alfabet llatí és familiar, però la relació entre lletres i sons depèn d’una convenció declarada. La pronunciació clàssica reconstruïda permet aplicar patrons regulars a vocals, diftongs, accent i consonants, i comparar-los críticament amb altres models i llengües conegudes.
-
Començar
Formes, casos i funcions
La flexió nominal permet reconèixer les relacions entre els mots encara que l’ordre variï. El verb, les terminacions, la concordança, les preposicions i el context s’han de combinar per analitzar i traduir frases breus amb justificació.
-
Començar
Noms i adjectius que concorden
Els adjectius llatins concorden amb els noms en gènere, nombre i cas, encara que les terminacions no siguin idèntiques. Analitzar paradigmes, funcions i ordre permet interpretar, produir i justificar descripcions senzilles.
-
Començar
El verb organitza l’acció
La forma verbal llatina organitza l’oració perquè expressa persona, nombre i temps. L’anàlisi del verb, la concordança amb el subjecte i la distinció entre atributs i complements permeten traduir i produir oracions bàsiques amb una justificació clara.
-
Començar
Pronoms, referents i cohesió
Els pronoms llatins s’interpreten relacionant forma, funció sintàctica, referent i context. Is manté referents, hic i ille poden contrastar-los, qui introdueix relatives i se o suus remeten habitualment al subjecte.
-
Començar
Ordenar i connectar una frase
La unitat mostra com els casos, la concordança i l’ordre permeten reconstruir oracions llatines simples. També ensenya a connectar-les amb coordinació i a interpretar o produir negacions i preguntes justificant una versió coherent.
-
Començar
Dir coses senzilles en llatí
La unitat ofereix models per saludar, presentar persones i objectes, descriure accions i indicar situació o direcció. Aquests recursos s’integren en un diàleg breu, assajat i revisat, que es pot presentar en directe o enregistrar amb transcripció.
-
Començar
Traduir, justificar i revisar
Traduir un text llatí implica anticipar-ne el sentit, analitzar les formes, consultar recursos amb criteri, redactar una versió natural i revisar-la contra l’original. Una traducció sòlida pot justificar les decisions dubtoses amb proves morfològiques, sintàctiques, lèxiques o contextuals.
Capítol 3
Llengua llatina i plurilingüisme
6 unitats
-
Començar
Del llatí a llengües diverses
Les llengües romàniques deriven de varietats del llatí parlat, però cadascuna ha evolucionat de manera pròpia i ha mantingut contactes diversos. Els textos moderns i les fonts documentades permeten explicar aquest parentiu sense confondre herència, préstec i semblança casual.
-
Començar
Canvis de sons i història de paraules
Els mots patrimonials reflecteixen una transmissió oral prolongada, mentre que els cultismes mantenen més visible la base llatina. Les correspondències fonètiques s’han de descriure segons l’entorn, contrastar en diversos casos i confirmar amb fonts etimològiques fiables.
-
Començar
Formants, composició i derivació
Els formants llatins permeten segmentar mots, inferir-ne significats i construir famílies lèxiques. La forma i el context orienten la hipòtesi, mentre que les fonts adequades en comproven l’origen i l’ús actual.
-
Començar
Llatí en ciència i pensament
El vocabulari científic conserva nombroses arrels llatines, però l’origen no equival a la definició actual. Per interpretar-lo cal combinar formants, context, canvis semàntics i fonts adequades, i presentar separadament les inferències i les dades verificades.
-
Començar
Llatinismes ben utilitzats
Els llatinismes s’han d’interpretar pel context, escriure segons el grau d’adaptació i triar d’acord amb el registre. Una revisió rigorosa en comprova el sentit, la forma i la utilitat, i justifica les alternatives adoptades.
-
Començar
Eines per aprendre i explicar les llengües
La unitat ensenya a formular consultes, llegir diccionaris i glossaris, avaluar recursos digitals i documentar el progrés. L’autonomia es construeix contrastant les respostes, declarant les fonts i convertint cada error en una estratègia de revisió.
Capítol 4
Textos llatins i la seva transcendència
1 unitat
Capítol 5
El present de la llengua i la civilització llatines
1 unitat
Capítol 6
Textos llatins i la seva transcendència
1 unitat
Capítol 7
El llegat i el patrimoni romans
5 unitats
-
Començar
Llegat material i immaterial
El llegat romà comprèn objectes i espais, però també mites, institucions, dret, oratòria i rituals. Reconèixer-lo exigeix fonts identificades, comparacions amb criteris comuns i conclusions que expliquin tant les continuïtats com els canvis.
-
Començar
Romanització i patrimoni proper
La romanització va combinar domini, contacte, adaptació i continuïtats de manera desigual. Valorar-ne les empremtes exigeix interpretar evidències en context i proposar una cura que diferenciï preservació, conservació, restauració i difusió.
-
Començar
Medi ambient: textos antics i problemes actuals
Els textos llatins permeten estudiar com els romans representaven la terra, l’agricultura, l’aigua i els minerals. Una comparació rigorosa n’explicita el context i els límits, i reserva a les fonts científiques actuals l’explicació del canvi climàtic contemporani.
-
Començar
Investigar i compartir amb autoria
La unitat guia una investigació breu sobre el llegat romà des de la pregunta inicial fins a la comunicació final. El procés integra delimitació, contrast de fonts, citació, reflexió sobre l’autoria i disseny multimodal accessible.
-
Començar
Un portafolis de llengua i cultura
La unitat guia la construcció d’un portafolis que integra mostres de traducció, comentari, lèxic i patrimoni. La selecció d’evidències, les revisions justificades, l’autoavaluació i el retorn entre iguals permeten explicar el progrés i planificar passos futurs.