Ampliació de Biologia
Investigar fenòmens i prendre decisions amb evidències.
Capítol 1
Origen i història de la vida
3 unitats
-
Començar
Hipòtesis sobre l’origen de la vida
L’origen de la vida s’investiga contrastant etapes possibles, no reconstruint un relat ja demostrat. La química prebiòtica, l’ARN, les xarxes metabòliques i les protocèl·lules aporten peces parcials que s’han de connectar amb evidències, límits i preguntes obertes.
-
Començar
Experiments que van canviar les preguntes
Els experiments estudiats van canviar preguntes massa generals per preguntes contrastables. Una anàlisi rigorosa compara pregunta, control, dades, conclusió i límits, i diferencia una possibilitat química d’una explicació històrica completa.
-
Començar
Grans grups i història evolutiva
La filogènia reconstrueix hipòtesis de parentiu a partir de caràcters homòlegs i dades diverses. Els arbres es llegeixen pels nodes i els clades, es contrasten amb criteris explícits i no representen cap escala de perfecció ni una evolució orientada a un final.
Capítol 2
Naturalesa de la ciència i societat
3 unitats
-
Començar
Qui construeix la biologia
La biologia es construeix mitjançant xarxes de persones, disciplines, institucions, recursos i coneixements previs. Investigar aquestes xarxes exigeix atribuir contribucions precises, analitzar el context i els biaixos de gènere, i sostenir el perfil final amb fonts contrastades i citades.
-
Començar
Biaixos, consentiment i recerca
La unitat ha reconstruït els casos d'Henrietta Lacks i Tuskegee sense confondre'ls ni reproduir mites. L'anàlisi ètica sòlida contrasta fonts, separa fets, normes i judicis, i aplica autonomia, beneficència, no-maleficència i justícia.
-
Començar
Revisar una afirmació biològica
Revisar una afirmació biològica exigeix precisar-la, valorar el disseny i la incertesa, seguir les fonts originals i comparar proves independents. La conclusió final ha de ser clara, documentada, proporcional a l’evidència i revisable davant d’objeccions o dades noves.
Capítol 3
Bioquímica avançada i nutrició crítica
4 unitats
-
Començar
Biomolècules i metabolisme humà
L’estructura molecular condiciona la polaritat, la forma, les interaccions i, finalment, la funció. Els glúcids mostren l’efecte dels enllaços i la ramificació; els lípids, el de la hidrofobicitat i l’amfipatia; i les proteïnes, el de la seqüència i el plegament en processos metabòlics.
-
Començar
Enzims, vitamines i minerals
Els cofactors són components no proteics requerits per alguns enzims i poden ser ions, coenzims mòbils o grups prostètics. Algunes vitamines originen coenzims i alguns ions minerals actuen com a cofactors, però aquestes relacions són específiques i s’han de demostrar amb dades controlades.
-
Començar
Etiquetes sota la lupa
La unitat ensenya a distingir les parts d’una etiqueta, comparar quantitats sobre una base comuna i verificar reclams amb criteris explícits. El producte final és una comparativa reproduïble que cita dades i fonts, mostra els càlculs i evita conclusions morals o generals sobre els aliments.
-
Començar
Una recerca bioquímica acotada
La unitat desenvolupa una recerca bioquímica escolar completa: pregunta i hipòtesi, variables i controls, protocol amb rèpliques, registre precís, anàlisi gràfica i conclusions prudents. El producte final és interpretable quan totes aquestes peces són coherents entre si.
Capítol 4
Biologia cel·lular aplicada
4 unitats
-
Començar
Teoria cel·lular i evidències
La teoria cel·lular relaciona composició, funció i continuïtat dels sistemes vius. Per valorar-la cal interpretar observacions, diferenciar imatges i models, considerar l’escala i construir arguments que reconeguin l’abast i les limitacions de les dades.
-
Començar
Tipus cel·lulars i organització
Les cèl·lules comparteixen membrana, informació genètica, ribosomes i funcions vitals, però difereixen en compartimentació i especialització. Una comparació rigorosa usa criteris comuns, fonts identificades i explicacions funcionals, i no confon complexitat amb superioritat.
-
Començar
Mirar cèl·lules amb resolucions diferents
La interpretació microscòpica depèn de la tècnica, la preparació, l’escala, la resolució i el contrast. Una conclusió rigorosa diferencia allò detectat d’allò identificat i declara els artefactes, la incertesa i els límits del mostreig.
-
Començar
Captar i aprofitar energia
Les cèl·lules acoblen reaccions mitjançant ATP, transportadors d’electrons i gradients de protons. La respiració oxida nutrients, mentre que la fotosíntesi capta llum i fixa carboni; comparar-les exigeix seguir entrades, sortides, mecanismes i mesures netes.
Capítol 5
Ecologia aplicada i sostenibilitat local
4 unitats
-
Començar
Indicadors per parlar de sostenibilitat
Els indicadors de sostenibilitat converteixen dimensions ambientals i socials en dades comparables, però sempre són parcials. Una comparació rigorosa explicita unitats, períodes, límits, factors i pesos, calcula amb criteris comuns i interpreta els resultats juntament amb la incertesa i les compensacions.
-
Començar
Biodiversitat i problemes de l’entorn
La unitat guia el disseny d’una observació local no destructiva, des de la pregunta fins a l’informe. Integra mesures de biodiversitat, mostreig, control de biaixos, anàlisi de dades, limitacions i relacions entre pressions ambientals i conseqüències socials.
-
Començar
Residus, xenobiòtics i microplàstics
Els residus, els xenobiòtics i els microplàstics s’han d’estudiar mitjançant les seves fonts, recorreguts, exposicions i efectes possibles. Una valoració rigorosa diferencia presència, risc i causalitat, contrasta fonts i transforma les dades locals en opcions de prevenció mesurables.
-
Començar
Una iniciativa sostenible que s’avalua
La unitat guia el disseny complet d’una iniciativa sostenible escolar: delimitar el problema, formular un objectiu, mesurar indicadors abans i després, executar una actuació cooperativa i valorar-ne els resultats. La conclusió final ha de combinar dades, incidències i limitacions abans de proposar la continuïtat o revisió del projecte.
Capítol 6
Fisiologia i histologia animal. Funcions de relació i de reproducció
2 unitats
-
Començar
Rebre, coordinar i respondre en animals
Els animals relacionen medi i resposta mitjançant receptors que transdueixen estímuls, sistemes nerviós i endocrí que integren senyals, i efectors que executen accions. Els mapes funcionals i les dades permeten predir què passarà si s’altera una baula, sempre distingint observació, inferència i mecanisme.
-
Començar
Reproducció i diversitat animal
La diversitat reproductiva animal comprèn modalitats sexuals i asexuals, fecundació externa o interna, desenvolupaments i cures molt variats. Aquestes estratègies s’expliquen com a compromisos evolutius i es comparen amb criteris comuns, dades rastrejables i conclusions limitades per l’evidència.
Capítol 7
Fisiologia i histologia vegetal. Funcions de relació i de reproducció
3 unitats
-
Començar
Plantes que responen a estímuls
Les respostes vegetals es poden investigar connectant mecanismes biològics, variables i observacions mesurables. Una recerca rigorosa utilitza controls i rèpliques, cuida les plantes, conserva registres i revisa les hipòtesis segons l’abast real de les dades.
-
Començar
Reproducció vegetal i ecosistema
Les plantes combinen estratègies sexuals i asexuals, i alternen generacions haploides i diploides. Pol·linització, fecundació, dispersió i establiment són processos diferents que, connectats amb les interaccions ecològiques, expliquen la continuïtat i l’evolució de les poblacions.
-
Començar
Una pregunta biològica compartida
La unitat guia una recerca compartida des de la pregunta fins al retorn: disseny viable, treball inclusiu, dades traçables, anàlisi crítica i comunicació rigorosa. El criteri central és ajustar sempre la conclusió a la qualitat i l’abast de l’evidència.