Grec I

Investigar llengües, cultures i llegats del món antic.

Capítol 1

Traducció

8 unitats

  1. Un alfabet per començar a llegir

    La unitat introdueix les vint-i-quatre lletres gregues, un model coherent de pronunciació i els principals signes de l’escriptura politònica. El procediment final permet llegir frases breus i revisar-ne la còpia sense donar per sabuts coneixements previs.

    Començar
  2. Noms, formes i funcions

    Els noms grecs expressen cas i nombre mitjançant la flexió, i l’article ajuda a reconèixer els grups concordants. L’anàlisi d’una frase combina paradigma, verb, funció, context i una traducció catalana justificada.

    Començar
  3. Concordança i referents

    La concordança relaciona adjectius i noms mitjançant gènere, nombre i cas. Els pronoms exigeixen identificar un referent i una funció pròpia; una traducció rigorosa combina aquestes dades amb el context i les expressa en un català natural.

    Començar
  4. Verbs i sentit de l’acció

    Les formes verbals gregues reuneixen persona, nombre, temps i aspecte. Reconèixer desinències, augment i sigma permet comparar present, imperfet, futur i aorist, però la traducció només es completa quan la forma concorda amb el subjecte i s’interpreta dins del context.

    Començar
  5. L’oració simple i l’ordre de mots

    La unitat presenta l’oració simple grega com una xarxa de relacions assenyalades pel verb, els casos, les preposicions i la concordança. El procediment final combina anàlisi morfosintàctica, versió de control, redacció natural i revisió argumentada.

    Començar
  6. Del context a la interpretació

    La unitat presenta la traducció com una comprovació d’hipòtesis: el context i els camps lèxics orienten, mentre que la morfologia, la sintaxi, els connectors i les formes nominals decideixen. El registre final permet explicar què s’ha confirmat, matisat o corregit i per què.

    Començar
  7. Diccionaris, polisèmia i decisions

    La unitat ensenya a passar de les formes flexionades als lemes, interpretar les parts d’una entrada i resoldre la polisèmia amb indicis textuals. El procés culmina en una traducció revisada amb notes breus, verificables i lingüísticament precises.

    Començar
  8. Un taller de traducció que es revisa

    La unitat presenta la traducció com un cicle de lectura, anàlisi, versió, contrast i revisió. El portafolis conserva les evidències necessàries per identificar patrons d’error, justificar progressos i planificar estratègies concretes.

    Començar

Capítol 2

Plurilingüisme

4 unitats

  1. Alfabets i transcripcions en contacte

    La unitat distingeix lletres, sons, diacrítics, transliteracions i adaptacions, i mostra que els mots grecs han circulat per vies històriques diverses. El producte final és una taula contrastiva coherent, comentada i documentada amb fonts reals consultades.

    Començar
  2. Famílies lingüístiques sense jerarquies

    El grec pertany a la branca hel·lènica de la família indoeuropea, mentre que el català, el castellà i l’aranès són llengües romàniques derivades del llatí. Els préstecs grecs mostren contacte cultural, no descendència, i les diferències històriques entre llengües no justifiquen cap jerarquia de valor.

    Començar
  3. Formants, famílies i vocabulari

    La unitat ensenya a identificar composició, derivació i famílies lèxiques a partir d’ètims grecs documentats. La inferència etimològica esdevé fiable quan combina formants, context, canvi semàntic i fonts citades amb precisió.

    Començar
  4. Eines lingüístiques i comunicació

    La unitat ensenya a triar eines segons la pregunta, descriure el grec amb metallenguatge precís i diferenciar préstec, parentiu i formació culta. També proposa un procés de revisió per elaborar un dossier de recursos i un comentari lingüístic verificable.

    Començar

Capítol 3

Educació literària

3 unitats

  1. Gèneres, veus i fragments grecs

    La unitat ha presentat un mètode d’interpretació basat en indicis i l’ha aplicat a èpica, lírica, tragèdia, comèdia, historiografia i faula. Les diferències de veu, context i gènere permeten explicar com cada text construeix la memòria, l’emoció, el conflicte o el poder.

    Començar
  2. Lectures que dialoguen

    La unitat ha presentat un mètode per comparar fragments i recepcions a partir de veu, forma, valors, context i perspectiva de gènere. Els casos de Penèlope, Antígona i Safo mostren que una reescriptura conserva elements recognoscibles i alhora en modifica el sentit.

    Començar
  3. Conceptes grecs i creació literària

    La unitat ensenya a definir conceptes grecs a partir del context, a relacionar-los amb recursos narratius i a transformar-los en una peça breu amb intenció d’estil. El glossari, el comentari i les fonts acreditades fan visible un procés de lectura i creació crític, propi i verificable.

    Començar

Capítol 4

L’antiga Grècia

5 unitats

  1. Mapes, rutes i contactes mediterranis

    La unitat presenta el món grec com una xarxa diversa de regions, illes, costes i comunitats. Ensenya a interpretar rutes, migracions i contactes mitjançant fonts contrastades, i culmina en el disseny rigorós d’un mapa comentat.

    Començar
  2. Entre mite, llegenda i història

    La història grega es reconstrueix contrastant textos, inscripcions, objectes i restes arqueològiques. Mites i llegendes tenen valor cultural i poden conservar memòries, però una cronologia crítica ha d’indicar per a cada afirmació les fonts i el grau de certesa.

    Començar
  3. Institucions, creences i vida quotidiana

    La societat grega estava travessada per diferències d’estatus, gènere, origen i riquesa, amb variacions entre polis. L’anàlisi crítica combina fonts contextualitzades, criteris de comparació i un rebuig raonat de l’esclavitud i de les exclusions.

    Començar
  4. Democràcia i paraula pública

    La democràcia atenesa combinà assemblea, consell, tribunals, sorteig, elecció i controls, però restringí la ciutadania política. Els discursos antics mostren com la persuasió intervenia en les decisions i, llegits amb context, permeten comparar aquell model amb el present sense establir equivalències simples.

    Començar
  5. Una aportació grega en transformació

    La unitat ensenya a investigar una pràctica grega i les seves recepcions sense confondre herència, revifalla i semblança. El cas olímpic permet formular preguntes acotades, contrastar fonts, demostrar vies de transmissió i redactar conclusions amb bibliografia.

    Començar

Capítol 5

Llegat i patrimoni

4 unitats

  1. Llegat, textos i suports d’escriptura

    La unitat estudia el llegat grec a través dels objectes escrits, els suports i les cadenes de transmissió. Culmina en una fitxa patrimonial que integra descripció, context, autenticitat, conservació, usos actuals i fonts consultades.

    Començar
  2. Mites i arts al llarg del temps

    La recepció dels mites és un procés de selecció i transformació entre textos, imatges, música i escena. Una comparació rigorosa identifica les fonts, descriu evidències concretes, explica continuïtats i canvis i no afirma influències directes sense documentació.

    Començar
  3. Espais públics, festivals i competicions

    Els espais públics, el teatre i les competicions mostren que religió, política i vida col·lectiva estaven estretament relacionades a Grècia. El seu llegat s’ha transmès mitjançant continuïtats, adaptacions romanes i recuperacions modernes que cal investigar amb evidències i fonts fiables.

    Començar
  4. Una recerca de llengua i patrimoni

    La unitat guia una recerca breu que combina llengua grega i patrimoni pròxim: pregunta, corpus, fonts, anàlisi i conclusions. El producte final és una exposició o un portafolis argumentat, atribuït i revisat cooperativament.

    Començar

El teu espai

Accedir

Entra amb el teu nom d’usuari i la contrasenya.

Encara no tens compte? Registrar-se