Llengua i Cultura Gregues II
Investigar llengües, cultures i llegats del món antic.
Capítol 1
Traducció
8 unitats
-
Començar
Reactivar la llengua amb un text
La unitat reactiva la traducció mitjançant l’anàlisi de la flexió nominal, pronominal i verbal. El procés culmina en una traducció diagnòstica revisada i un pla de represa basat en evidències concretes.
-
Començar
La flexió al servei de la interpretació
La unitat presenta la flexió grega com una eina d’interpretació: les formes ofereixen possibilitats que la concordança, el règim verbal i el context permeten jerarquitzar. L’objectiu final és construir versions catalanes naturals i justificar les decisions que en determinen el sentit.
-
Començar
Oracions compostes i relacions de sentit
Les oracions compostes gregues s’interpreten combinant nuclis verbals, nexes, funcions, concordança i ordre. Un mapa jeràrquic permet distingir coordinació, subordinació i construccions no personals abans de redactar una traducció catalana natural i justificada.
-
Començar
Veus, preguntes i discurs referit
La unitat estudia com el grec presenta veus directes i indirectes, integra preguntes i utilitza interrogacions retòriques. La traducció adequada reconstrueix la perspectiva, té en compte el gènere i justifica les decisions segons la funció comunicativa.
-
Començar
Polisèmia i eines especialitzades
La polisèmia obliga a tractar cada equivalent com una hipòtesi contextual. Una traducció rigorosa identifica el lema, consulta fonts adequades, compara alternatives, diagnostica errors i documenta les decisions rellevants.
-
Començar
Comparar traduccions i reconèixer l’estil
La unitat ensenya a alinear original i traduccions, distingir errors d’opcions interpretatives i analitzar la relació entre estil i contingut. El procés culmina en un comentari comparatiu basat en evidències, terminologia precisa i propostes de millora justificades.
-
Començar
Produir frases breus en grec
La producció guiada en grec parteix d’un model, analitza funcions i flexiona cada mot segons el seu paper. L’ampliació progressiva, els connectors precisos i una revisió justificada permeten construir textos breus correctes i aprendre dels errors.
-
Començar
Un portafolis de traducció autònoma
La traducció autònoma combina lectura global, anàlisi morfosintàctica, consulta selectiva, redacció i revisió. Un portafolis amb versions comparades, justificacions i retorn entre iguals permet reconèixer progressos i planificar suports concrets.
Capítol 2
Plurilingüisme
4 unitats
-
Començar
Lèxic tècnic i formació de paraules
Els tecnicismes es poden interpretar segmentant formants recurrents, distingint composició i derivació i comparant famílies lèxiques. La interpretació només és fiable quan considera els canvis semàntics, el context disciplinari i fonts lingüístiques i terminològiques contrastades.
-
Començar
Famílies lèxiques que creixen
La unitat ensenya a extreure lemes dels textos, construir famílies verificades, interpretar la polisèmia mitjançant el context i revisar un vocabulari personal. La precisió consisteix a justificar cada sentit i a reconèixer quan cal consultar una font.
-
Començar
Grec antic, grec modern i altres llengües
El grec modern manté una continuïtat històrica amb les fases antigues del grec, tot i els canvis fonètics, gràfics, gramaticals i semàntics. En altres llengües, els mots d’origen grec mostren influència lèxica, i una comparació documentada ha de reconstruir i justificar aquesta diferència.
-
Començar
Cooperar i comunicar sense prejudicis
La unitat transforma un estereotip lingüístic en una investigació delimitada sobre el grec, basada en corpus i fonts atribuïdes. El treball cooperatiu culmina en una producció revisada que diferencia dades i interpretacions, argumenta els desacords i comunica la diversitat lingüística sense jerarquies.
Capítol 3
Educació literària
6 unitats
-
Començar
Com ens arriben les obres gregues
Les obres gregues ens arriben per una xarxa de recitacions, representacions, còpies, fragments, citacions, edicions i traduccions. Analitzar aquesta xarxa permet relacionar gènere i història material, valorar variants i explicar críticament què conserva i què transforma cada mediació.
-
Començar
Èdip rei: llegir una tragèdia sencera
Èdip rei presenta una investigació pública que es converteix en reconeixement personal. La lectura completa exigeix seguir indicis, ironies, veus i canvis de poder, i justificar qualsevol interpretació amb passatges localitzats de l’edició utilitzada.
-
Començar
Una tragèdia i les seves recepcions
Èdip rei construeix una investigació tràgica sobre coneixement, responsabilitat i poder. Cocteau, Pasolini i Espriu seleccionen i transformen el llegat tebà mitjançant nous recursos, contextos i valors; demostrar aquesta recepció exigeix evidències concretes i fonts verificables.
-
Començar
Apologia de Sòcrates: lectura i argumentació
La unitat guia la lectura completa de l’Apologia des del context judicial fins al comentari argumentat. L’alumnat aprèn a reconstruir arguments, definir conceptes grecs i distingir el Sòcrates platònic de la persona històrica.
-
Començar
Conceptes i gèneres en diàleg
Els conceptes grecs només són útils si es defineixen dins el seu context i s’apliquen amb cautela. La comparació intertextual identifica continuïtats, proves i innovacions en obres com l’Odissea, les Elegies de Bierville i les Antígones de Sòfocles i Espriu.
-
Començar
Crear una resposta literària pròpia
La unitat guia la creació d’una peça literària inspirada en lectures gregues: interpretació del referent, planificació, construcció de l’estil, integració d’altres arts i revisió. El procés culmina amb una obra pròpia i una memòria que justifica recursos, transformacions, fonts i decisions d’autoria.
Capítol 4
L’antiga Grècia
4 unitats
-
Començar
Institucions, desigualtats i testimonis
Les institucions gregues només s’entenen si s’examinen juntament amb la ciutadania, l’estatus, el gènere, el treball i les creences. Les fonts permeten reconstruir aquests àmbits, però les seves veus desiguals obliguen a contrastar-les i a declarar els silencis del corpus.
-
Començar
De Grècia a Roma i a altres èpoques
Roma va rebre i transformar models grecs en contextos marcats tant pel prestigi cultural com per la conquesta. Homer i Virgili, i després Maragall, Riba i Espriu, mostren que cada recepció selecciona elements antics i els dota de funcions noves. Una recerca sòlida demostra aquestes relacions amb comparacions precises, context i fonts contrastades.
-
Començar
Mediterrani i relacions interculturals
El Mediterrani ha estat una xarxa de mobilitat, intercanvi, conflicte i traducció cultural, no una unitat homogènia. Per analitzar-lo amb respecte cal contextualitzar les fonts, evitar generalitzacions, distingir categories antigues i actuals i sostenir el debat amb proves contrastades.
-
Començar
Democràcia, retòrica i mediació
La democràcia atenesa va articular participació directa, sorteig i deliberació dins un cos cívic excloent. Per valorar-ne el llegat cal contextualitzar fonts, construir arguments complets, comparar amb criteris actuals de drets i practicar una mediació basada en escolta, proves i revisió.
Capítol 5
Llegat i patrimoni
4 unitats
-
Començar
La transmissió com a patrimoni
El patrimoni grec és una herència material i immaterial conservada de manera desigual. Comprendre’l exigeix seguir els testimonis, reconèixer copistes, traductors i comunitats, i prendre decisions documentades de preservació i accés.
-
Començar
Mites i arts en la cultura catalana
Els mites grecs no passen intactes d’una època a una altra: cada recepció selecciona, amplia i reorienta els referents. Sòfocles i Espriu permeten estudiar la guerra fraterna i la memòria; Homer i Maragall mostren com un canvi de gènere transforma la centralitat de Nausica.
-
Començar
Empúries, Roses i patrimoni museístic
Empúries i Roses documenten formes diferents de presència i contacte grec al litoral català. Investigar-les exigeix contrastar fonts, graduar la certesa, distingir peces gregues d’influències posteriors i vincular cada bé amb mesures de conservació i comunicació accessibles.
-
Començar
Protegir i explicar un llegat
La unitat guia una recerca patrimonial des de la identificació d’un risc fins a una proposta viable. El projecte final integra fonts contrastades, comparació d’alternatives, planificació, autoria, retorn i autoavaluació.