Llengua i Cultura Llatines II
Investigar llengües, cultures i llegats del món antic.
Capítol 1
Traducció
9 unitats
-
Començar
Reprendre la lectura i detectar necessitats
La unitat presenta la traducció com un procés de lectura, anàlisi, redacció i revisió. La flexió nominal, pronominal i verbal permet justificar el sentit, mentre que la classificació dels errors orienta un pla personal de millora.
-
Començar
Morfologia i funció en textos més complexos
La unitat presenta la morfologia com una eina d’interpretació: les formes s’han de contrastar amb concordances, règims, referències i relacions temporals. El resultat és un comentari selectiu que justifica una traducció correcta i natural.
-
Començar
De l’oració simple a la composta
La unitat presenta un mètode per delimitar proposicions, distingir coordinació i subordinació, i determinar la funció de relatives i adverbials. L’esquema jeràrquic i la comparació de versions permeten justificar una traducció natural sense perdre les relacions sintàctiques del llatí.
-
Començar
Infinitius i discurs referit
La unitat estudia les formes i els valors temporals de l’infinitiu, l’acusatiu amb infinitiu i els canvis entre discurs directe i indirecte. El mètode final integra morfologia, sintaxi, context, traducció natural i justificació argumentada.
-
Començar
Participis i construccions condensades
Els participis llatins combinen flexió adjectiva i informació verbal. La concordança permet reconèixer el participi concertat, mentre que la independència sintàctica defineix l’ablatiu absolut; una traducció raonada conserva veu i temps relatiu i explicita només les circumstàncies justificades pel context.
-
Començar
Relatius, modes i subordinació
La unitat relaciona referència, dependència i mode en oracions compostes llatines. L’anàlisi funcional permet justificar l’antecedent dels relatius, el valor de les subordinades i una traducció catalana revisada.
-
Començar
Polisèmia, diccionari i estil
La unitat ensenya a seleccionar accepcions mitjançant cotext, sintaxi, context i gènere; a consultar críticament diccionaris i altres eines; i a relacionar recursos estilístics amb el contingut. El resultat és una traducció catalana revisada, amb notes lèxiques i estilístiques breus però argumentades.
-
Començar
Comparar i revisar traduccions
La unitat presenta la traducció com una interpretació revisable. La comparació crítica alinea original i versions, comprova sentit, sintaxi i expressió, i culmina en millores justificades amb terminologia precisa i fonts identificades.
-
Començar
Produir textos llatins breus
La producció llatina breu parteix d’un model, una anàlisi sintàctica i una intenció clara. La correcció depèn de flexionar grups nominals i verbs, respectar el règim de cada construcció, connectar les proposicions i justificar les revisions.
Capítol 2
Plurilingüisme
3 unitats
-
Començar
Formants i lèxic especialitzat
Els formants llatins permeten inferir termes poc freqüents, però la hipòtesi s’ha de contrastar amb el context i fonts adequades. Un glossari rigorós diferencia família, formació, etimologia i definició actual, i aporta proves verificables.
-
Començar
Canvis lingüístics amb més complexitat
La unitat explica com reconstruir canvis fonètics, morfològics i semàntics des del llatí fins al català i altres llengües romàniques. La distinció entre formes patrimonials i cultes, l’anàlisi de regularitats i l’ús crític de fonts permeten elaborar explicacions complexes sense ocultar-ne els límits.
-
Començar
Llatí en un repertori plurilingüe
La unitat diferencia descendència, préstec i mediació, i aplica aquests conceptes a llengües romàniques i no romàniques. També ofereix procediments per traduir, comentar un mapa documentat i rebatre prejudicis amb arguments lingüístics i respecte.
Capítol 3
Educació literària
6 unitats
-
Començar
Transmissió, gèneres i contextos literaris
La literatura llatina s’interpreta relacionant etapa, context, gènere, autoria i circuit. La seva conservació depèn de suports, còpies, seleccions, comentaris, edicions i traduccions que un itinerari documentat pot reconstruir críticament.
-
Començar
Llegir una comèdia llatina completa
La unitat proposa una lectura completa d’Amfitrió de Plaute atenta al context teatral, l’estructura, els personatges, la comicitat i la transmissió del text. El diari de lectura culmina en un comentari que combina anàlisi formal i perspectiva crítica de gènere.
-
Començar
Comèdia, mite i recepcions
La comèdia i el mite antics perviuen mitjançant seleccions i transformacions, no com a còpies immòbils. Una comparació intertextual rigorosa identifica indicis, explica diferències i reserva la idea d’influència directa per als casos que disposen de documentació.
-
Començar
Llegir una obra de pensament completa
La unitat guia la lectura completa de *De la brevetat de la vida* des del context i l’estructura fins a la veu retòrica i la valoració crítica. El comentari final relaciona forma, idees i context amb evidències distribuïdes per tota l’obra, i la conversa permet contrastar-les sense exigir adhesió a Sèneca.
-
Començar
Un diàleg literari amb el present
La unitat ensenya a llegir textos llatins en contrapunt amb obres posteriors, especialment catalanes. La comparació rigorosa combina anàlisi textual, resposta pròpia, fonts verificables i una distinció clara entre analogia, pervivència, intertextualitat i influència.
-
Començar
Crear una peça amb consciència d’estil
La unitat guia la creació d’una peça extensa inspirada en lectures llatines: analitzar models, planificar una progressió, redactar i revisar per capes. La peça final s’acompanya d’una memòria que acredita les fonts i argumenta les transformacions, els recursos artístics i les revisions.
Capítol 4
L’antiga Roma
4 unitats
-
Començar
Paraules per entendre institucions
El vocabulari institucional romà relaciona òrgans polítics, magistratures, poders i condicions jurídiques. Definir-lo amb rigor exigeix context cronològic, fonts identificades i comparacions modernes que assenyalin tant continuïtats com diferències.
-
Començar
Creences, costums i relacions socials
Les formes de vida romanes s’han d’interpretar a partir de fonts parcials i contextualitzades. La família, la religió i les relacions socials oferien possibilitats diferents segons el gènere i l’estatus, però també reproduïen desigualtats que avui hem d’analitzar i rebutjar amb arguments rigorosos.
-
Començar
Contactes entre cultures mediterrànies
Els contactes mediterranis sota Roma combinaren circulació cultural, negociació local i dominació imperial. Grècia, Judea, el primer cristianisme i diversos cultes mostren respostes diferents que només es poden explicar contrastant fonts, perspectives i contextos.
-
Començar
Llegats romans en la cultura catalana
La unitat ensenya a investigar una pervivència romana com un procés històric, no com una semblança superficial. La recerca delimita una pregunta, contrasta fonts, reconstrueix mediadors i transformacions, i defensa una conclusió pròpia amb autoria i límits explícits.
Capítol 5
Llegat i patrimoni
5 unitats
-
Començar
Hispània i romanització: processos i memòria
La romanització d’Hispània fou un conjunt de conquestes i transformacions desenvolupades durant segles, amb ritmes i efectes territorials i socials desiguals. Províncies, ciutats, economia, llatí i cultes connectaren la península amb l’Imperi, però coexistiren amb continuïtats locals; les fonts i el patrimoni actual n’han d’oferir una memòria crítica i contrastada.
-
Començar
Dret, política i paraula pública
La unitat presenta el dret, les institucions i l’oratòria romans com a realitats històriques canviants i desiguals. La comparació amb usos posteriors ha d’identificar influències i analogies, però també les mediacions, les exclusions i les ruptures que impedeixen considerar el dret romà una legislació vigent.
-
Començar
Oratòria per argumentar i mediar
La unitat adapta models de la retòrica llatina per planificar, argumentar, presentar i revisar discursos actuals. L’objectiu és unir eficàcia comunicativa, evidències comprovables, escolta respectuosa i capacitat de mediació.
-
Començar
Obres públiques, art i conservació
Les obres i les arts romanes s’interpreten relacionant formes, funcions, contextos, fases i fonts. La seva transmissió sostenible requereix diagnosticar els riscos, comparar alternatives i documentar decisions prudents, compatibles i revisables.
-
Començar
Patrimoni en risc: una proposta coherent
El patrimoni romà reuneix valors materials, històrics, educatius i socials que poden quedar afectats per amenaces diverses. Una actuació responsable diagnostica els riscos amb fonts verificables i proposa mesures d’accés, ús i difusió amb responsables, indicadors i revisió.
Capítol 6
Traducció
1 unitat